Col·lecció de treballs del P. J. Furgús sobre prehistòria valenciana [pròleg d'Isidro Ballester Tormo]
Juli Furgús
Isidro Ballester Tormo
1937
, 74 p.
[page-n-1]
rñ sT rrtrr
i.'
lo.e srú ¡¡ ¡'s1y¿',¡.t¡v c r r¡r g
seccrór¡rsrónrco.rngueolócrcr
-/:
SERVET D'IÑVESTTC¡TGTO P¡tE'TII5TéRIGA
I
s¡R¡r..DF'fnSErL¡S
SOLIS'
Jtüm.s
DE
THEBALLS
P,
0OL.LECCI0 DEL FIJHOÚS
J.
+
,,
t :''
t
,
'
I
'
'.'
..,,,.,
"' "'
1
,,v^iÉñ.,*.,,
lvP,;
i' s'
f
' " ",9,9M8:I,.Ectl
l?37":l
'
t
[page-n-2]
pREHtsróntct
SERVEI
D'tNVEsnGactó
I MUSEU
PROVINCIAL PREHISTONI^I
DE
Dlrector
I. B¿Ilester 'Iormo,
Subdlrector
L, l'eriaot Garcla.
Col.l aboradors
ff. Jornet Perales.
G. \¡iñes Nlasip (i)
F, I)onsell Cortés.
.!', Poroar López,
Agregatc
1). l'Ietrer
Yallg.
M. Yitlal Lópoz.
J. Chooomoli Galán.
El Museu,la Biblioteca i el Laboratori del Scrvei d'lnvestigació prehi¡tdri¡a
són instal.lats en cl Palau d.e l¡ Ceneralítat de l¡entic Realme do V¡léncia,
\--;.
[page-n-3]
9
1 7 1; r r f
NECTSRRIRS
RCLNRR(IONES
.."."-..4l^.r
dJartículos del P' Furgús sobre
La presentecoiecciÓn
trabanirm. 5 de la Seriede pequeños
valenciana,
prehistoria
jos sueltosdel S. I. P., debió salir de la imprenta junto con
de
en
los que le preceden núrnero;pero, ya en condiciones
en
surgidas
insalvables,
haberlo,dificultadeshasta el presente
con gran contrariedad
impidiendo
periodoroio, lo han veni.do
se
del Servicio,que pusogran empeñoen que todosaqueilos
de
repartieran una vezen dicho tiempo' Quedeasí expiicado
con pie de
por que sale hoy a luz esta nueva publicación,
imprentade 1937.
de
hacerconstarque ia publicación la
Tambiéninteresa
a
obedece que' creado
Serie,en lenguavalenciana,
mencionada
marxista'
duranteIa dominación
provinciai,
por la Corporación
como
el ,,lnstitut d,Estudisvalencians",fijado el valenciano
al
su lengua oficial y ordenadala incorporación mismo del
necesariamente
Servicio, a tal notma tuvo este que someterse
en sus publicaciones.
LLP"
¿e - T
[page-n-4]
[page-n-5]
*-ry- -l
,--r-
¡L Fr:Htg?o¡trDor
R. P. JULI FURGIJS
13 Giner1855-30 Ginert909
Publlc¿clonsdel S. I. P.
[page-n-6]
[page-n-7]
I I\T TITT'T
S
I)'ESTI'
D I S
VA
LEI{
CI
AIV S
HISTóRICO.AROUEOLóGICA
SECCIÓ
SERVEI D'INVESTIGAGIÓPREIIISTóRTGA
SER¡E DE TREBALLS SOLTS
Jfúm' 5
P.
J.
TREBALLS
DE
COL.LECCIO DEL FURGUS
\ /Ó R I A
PE
S O B R R E H I S TALEt\lCIANA
ileffi:
"*df-.lor*"""
VALENCIA
IMP. F. DOMENECH,
1937
[page-n-8]
ISSN 1989-540
[page-n-9]
PUBLICACIO
RAO
D'ESTA
Quan ens decldírem a publicar esta série de treballs del Servei
d'lnvestigació Prehistórica,no ens proposáremsolament donar a
conéixer en ella notes i petites memóriesoriginals referentsa invesatentigacions que, per llur importáncia o per atres circumstáncies
publicadestot seguit, és a dir, senseesperar
dibles, deguerenésser
a ésserincloses en el corresponentvolum d'Arxiu de PrehistÓria
en
Llevantina - Anuari del S. I. P., sempreretrassatcom esdevé publicacionsde la seua mena; sinó que volguéremtambé crear-nosaixí
un mig de donar a ilum uns atres treballs, no originals,la divulgació
vadels quals fora convenient al desenrolldels estudis prehistÓrics
etc'
traduits,
lenciansi per aixó mereixquerenésser reimpresos,
Entre els treballs més importants, i ens atrevim a dir que pitjor
coneguts,dels que interessenals prehistoriadorsvalencians,figuren
indubtablementaquellsen que el P. Juli Furgús,S. J., aná donant
compte del resultat de les excavacionsque feu en les proximitats
d'Oriola, des de l'any l9O2 at 1908,épocaen que en Espanya encara
es treballava poc en esta classed'investigacions.
allungeneralment
La dispersainserció d'aquellsen publicacions
la freqüent consulta,fon causa
tades de la especialitat,dificultant
de llur manca de vulgarisació.La importáncia que per a la prehistória valenciana tenen les tals investigacions,és patent; puix es
d'eixa denominació,
mereixedores
tracta de les primeresexcavacions,
Regne de Valéncia, i precisamenten el seu
efectuadesen l'antic
de
extrem S., punt d'en11a9 les cultures del SE. amb les del País
Valenciá, de llurs temps; zonaa la que judiquem de tant d'interés.
que,peracompletarelseuconeiximent,amésdeladivulgacióde
del P. Furgús, prepara també el S' I' P'' per a
les publicacions
d'una important memória
insertarla en la mateixa série,la ímpressió
allá per 1872,amb el tltol
inédita que escriguéEn SantiagoMoreno,
de
d'
de qualitat per a la seua dpoca,al que ens calguéreferir-nos
treball
fa anys en un ensaig de correlació cronoldgicaentre les coves sepulcrals eneolltiquesdel nostre país, i que ara donarem a conéixer,
[page-n-10]
I
!
4
4
R ¡RAÓ ' r s r ¡ P uP UtB L I' C tA C I ~
ó P D’ESTA e l c A c ó
del
amb b notes del posseidor del manuscrit, el tan destacat investigador
a m notes del posseidor manuscrit, el tan destacatinvestigador
valencia Nicolau Primitiu Gómez serrano, que avaloraran el el seu
valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano, que avaloraran seu
interés.
interés.
C o m e s v e u , é ésc convenient tlaareimpressió, en , un u n v o l udelsd tre- t r e Com es veu, s o n v e n i e n l r e i m p r e s s i ó e n volum, m ' e l s
pot
balls publicats pel P.P. Furgús sobre prehistòria valenciana.No pot
balls publicats pel Furgrls sobre prehistÓriavalenciana' No
d'En Faustl Barberá
com ensaigde publicaciósemblantla
estimar-se com ensaig de publicació semblant la d’En Faustí Barberà
estimar-se
en els números 194 i següentsde lala ((Revista Valenciana de Ciencias
en els números i94 i següents de
Médicas, amb eiel títul de ((Las víctimas de la ciencia y los trabajos
Médicas), amb títul de
del P. Furgús sobre prehistoria valentinar (amb tiratge apart de 20
del P. Furgús sobre prehistoria valentinas (amb tiratge apart de 20
on,
impr. de Vives Mora, 1909), envoltatsamb
Valéncia,
eixemplars, Valéncia, impr. de Vives Mora, 190?), on, envoltats amb
eixemplars,
foren inserits,i i no complets,
unesnotes biográfiquesi necrolÓgiques,foren inserits, no complets'
unes notes biogràfiques i necrològiques,
dos dels treballs al.ludits. . Allòque necessitem és una col.lecció, lo
dos dels treballs a l h d i t s A11Ó que necessitemés una col.lecció,lo
més completa possible,de les dites publicacions'Les que coneguem
més completa possible, de les dites publicacions. Les que coneguem
per orde cronològic:
són les següents,enumerades perorde cronolÓgic:
són les següents, enumerades
< ((La edadp r e h i s t ó r i c a e n o r i h u e l a l ' _ E n e ((Boletín í n d e l a S o c i e d a d
L a e d a d prehistórica en Orihuela~-En el l < B o l e t de la Sociedad
Aragonesade eCiencias Naturalesr,t. t.I, I ,n.o 7 7(1902)'-'Este mateix
Aragonesa d Ciencias Naturales)),
n.o (1902).-Este mateix
fon publicat també en 1902,
amb el propi títol i il.lustracions, fon publicat també en1902,
treball, amb el propi títol i il.lustracions,
treball,
en
en (Razón y yFer, t.t.IV, ps. 43 3i isegs.,i ia aell es fan referéncies en
en ((Razón Feo,
IV, ps. 4
segs.,
ell es fan referències
nomenem.
les publicacionsque aacontinuació nomenem.
les publicacions que continuació
Amb el mateix títol
Amb el mateix títol
((Razón Fe)),
(1903),ps. 361 464; VI (1903), p. 93. Este
treball fon inserit en l'apéndix III de la tHistoria de orihuelarr per
treball fon inserit en I’apèndix 111 de la IiHistoria de Orihuela))per
N'Ernest Baliesteros.
”Ernest Ballesteros.
((Breve exploración arqueológicar.-En
((Breve exploración arqueológica)).-En ((Razón
Fe,,
IX
( 1 9 0 4 )pp.2 213.
(1904), , . 1 3 .
prehistÓriques des environs d’OrihueIa, province d’Ali
de
cante.-Petite excursionaaAlgorfar. <,Annalesdela société d'Archéocante.-Petite excursion Algorfas. (Annales la Société d’Archéologie de Bruxellesr (1905). Titaige apart.
logie de Bruxelles) (1 935). Tiratge apart.
((Sepulturas prehistóricas de la provincia de Alicantes-Bol. S.
A. C. N., t. V, n.o l0 (190ó).Tiratge apart.
A. C. N., t. V, n.o 10 (1906). Tiratge apart.
prehistórica de 0rihueh.-Bol.
r,Necrópolis prehistórica de Orihuelar.-Bo1. Acad. de la Hist',
((Necrópolis
Acad. de la Hist.,
t. 54 (1e09),p. 355.
t. 54 (19@9),p. 355.
Desitjávemque tots estostreballs integrarenla presentcol.lecció,
Desitjàvem que tots estos treballs integraren la present Co¿.lecció,
pero les actualsdificuitats en les comunicacionspostalsimpedirenque
pero les actuals dificultats en les comunicacionspostals impediren que
arribara a temps I'article inserit en els
chéologiede Bruxellesr, que per cert no és del tot necessari,puix
chéologie de Bruxelles, que per cert no és del tot necessari, puix
s'ocupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,
s’ocupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,
i
I
[page-n-11]
deres
excavacions
en
il;]'ljJJ,l'T;,
.or,,.
dubtes ,,,f,.
algun
a evitar massa repeticions,eliminaríem o no de la Col.lecció
petites,
d'eixos dos treballs als que acabem d'al.ludir; pero unes
per bé que no menyspreables
en
diferdncies, el text i en lesil.lustracions,aconsellen
contráriament.
En esta Col.leccíó
van, puix, quasi tots eis trebalis del P. Furgús.
per
que les precisses a I'acoNo s'ha fet en ells més modificacions
plament (1), ni més aditamentsque donar-los
correuna numeració
afegir,a manera de
lativa cronoldgica,per a facilitar llur referdncia',
i
subtítols,la indicació de les estacionsde que tracta cadascú; agregar
que duran indicació
espepetitesnotesde poca impcrtáncia,
algunes
própies dels treballs.S'afegix
per a no ésserconfoses
amb les
cial
també un índex que exigÍx la naturalesade la publicació.
quan preparem
que
circumstáncies travessem
Lesbenexcepcionals
han impossibilitat arreplegar fotogi'afiesorÍginals dels
la Col.lecció
materialsque donena conéíxerels articlesreunjtsen ella, les quals
per la
ens haguerenpermésla obtencióde nous gravats directes;
prou
qual cosa ha calgut pendre'lsdels que duien les publicacions,
per cert, motiu pel que els publicats ara venen a ésser
defectuosos
pitjors. Lamentem alamon no haver pogut evitar este defecte.
No consideraríem
compl.,, ,, *t" present sr deixárem d'incloure-hi algunes dades biográfiquessobre l'autor dels treballs col.
que donen idea de l'home i de la seuaobra com a preleccionats,
historiador.
de
El P. Juli Furgúsva náixer en Franqael 23 de desembre 1855,
traslladat amb la
tenint-seno obstant per espanyol,per haver-se
seua família a Catalunya i haver vixcut en Espanya des de molt
el
menut, fins el punt d'haver castellanisat seu cognom.De felicíssima memória i clara intel.iigéncia,va trobar gran facilitat per a
a
de
el
l'estudi,especialment de les llengiies, les que posseia, mésdel
francés,castellái catald, com era natural, I'anglési f italiá entre les
vives, i de les antiguesel ilatl, el grec, l'hebreu i I'arábíc,
llengües
molt
sense
mestre i amb gran perfecció.Havent ingressat
estedeprés
(l) En el treball I s'han suprimit dues figures que no eren del tot necess¿ries,
i en atre article una paraula arábiga que no es podia reproduir i que no és precissa
per al sentit del text.
[page-n-12]
RAó
D'ESTA PUBLICACTó
cárrecsimportants' esjove en la Companyia de J esús,desempenyá
(professord'humanitats de Veruela' entre
pecialment d'ensenyanqa
fon destinat com a proaltres); i, ja malalt i com a lloc de descans,
lleures i
fessor al col.legi de Sant Doménecd'Oriola, on aprofitánt
vacances,esvadedicaralainvestigacióprehistÓricadelacomarca;
Antón"'
de
i primer en el pujol de la Creude la Mola, en la serra "San
en la muntanya de
després'enla costera del mateix pujol, més tard
tots elsjacimentsque li foren
i
"San Miguel", en Callosade Segura, en
pels anys 1902
conegutsen la contornada, va practicar excavacions
alg0S,tempsenqueerenbenraresestamenad'activitats'Elresultatd'eixosesforgosconstaenlesadjuntespublicacions,ielma.
abans
terial trobat figurava fins fa poc en el museu del col'legi
esmentat.
ja
indicat'
L'obra del P. Furgús, la importánciade la qual havem
a la distánciade més de trenta
no pot ésserjudicada encertadament
assolit' duanys i des de I'actual estat d'extraordinari floreiximent
Per a aixÓ'
en
rant este perlode, pels estudis de prehistÓria Espanya'
i tindre coneicaldrá situar-se en els primers anys del seglecorrent
i escásdesenroll assolit per eixos
ximent directe del poc ambient
quants hÓmens
estudis en aquell temps en la nostra pátria, on uns
laboraven entu'
de bona voluntat, voltats d'alamon d'estrangers,
menys prosiastes,quasi tots sense ajuda oficial alguna' i encara
fits personals.
de les
El 30 de Giner de 1909va morir el P' Furgús' La obsessió
al puig de "San Miguel"'
seues recerquesel va dur molt de matl
alt cingle' Sembla
Hores després el trobaven mort al peu d'un
els peus a la
que, abstret en el seu reconeiximent,se li esbararen
vora del precipici i caigué per ell'
i estimada en EsLa seua activitat científica fon ben coneguda
de Belgique)' primeArchéologique
panya i fora d'ella' La <'Société
la
desprós'
incloure entre els seusmembres;
rament, el va
seu; i'la mael
ArqueológicaBarcelonesar va nomenar corresponsal
Hispateixa cosava fer poc desprésla tSociété de Correspondance
no arribá a temps de
niquer. La nostra Académia de la História
seu, com projectava'
nomenar-lo corresponent
I. B. T.
Valéncia,Dbre. 2937.
[page-n-13]
(]RIOLA
LA PRTHISTOBICA
EN
EDAI
.",
(|\tCR0P0LlSAN
DE ANI0N)
no
Una satisfacció petita deu cabre al Col.legide Sant Doménec,
a
d'Oriola,encarregat la Companyiade Jesús,al tindre avinentesa
amb els nous descobride dissiparles boiresde la edat prehistórica
ments que acaba d'efectuar als voltants de la ciutat dita.
A mitja lléguaal nord d'Oriolai en la primera de les estribacions
prou ráde la munr.anya "La Muela",hi ha una pendentde vessant
de
pida queté el nom de "San Antón". La seua
extensió,que no passa
de
500metresde llarg per 50 a 100 d'ample,estáformadaper una capa
de Diluuium de color vermell.Quasia l'extrem nord d'ella es divisa
aproximadament,
una porció d'unes dues hectáries
damunt del sól
qual dipositarenels antics una petita capa de lerranegra negrÍsde la
sima, la profunditat de la qual no passaactualment de tres a quatre
metres.Aquest fon sensedubte el lloc triat en temps remotíssims
pels habitants de i'antiga Orcelisper a mansióde llurs difunts, ja que
en
passende 600 les sepultures descobertes tant poc d'espai.
per a sepultura dels difunts es reduixen a dos:
Els rites usats ací
i
cremació inhumació.
(a) En este, com en els subsegüents treballs arreplegats en la Col.lecció, prescindim d'indicar les publicacions d'on es prenen, per quedar ja esmentades en les p)gines amb que encapgalem aquella.
(b) Tarnbé amb el mateix títol, un poc lmprecís, donat pel P. Furgtls a este
treball reÍerent a la necrdpoli de "San Antón," torna a ocupar'se d'ella, més extensament, en el treball ll, i de les darreres excavacions en la mateixa necrdpoli, en
la esmentada necrdpoli deu vore's, també, la me1a primera part de1 IV.-Sobre
mdria d'En Santiago Moreno, (Apunts sobre les estacions prehistdriques de Ia serra
d'Oriolal, la publicació de la qual en esta mateixa série és en preparació.
[page-n-14]
I
JULI FuRGus
de grans penCremació.*En tres punts de la vessanti alavora
a dos metres de profunditat'
capesde cendra d'un
yots aparegueren
¡"rr.j"¿"ambcarbó,fragmentsdetifellsiossoscalcinatsd'animals'
¿ro."naquestselsllocsoncremarenelscadáversicelebrarenels
sembla
antics llurs festins funeraris? La ctemacíétotal o incíneracíó'
\a
menys remots q:ule ínhumació;perque
haver-severificat en temps
capes superficials
les urnes cineráries foren trobades sempre en
inhumats'
dels cossos
a
sobreposades les sepultures
i algunesvegades
poguerenésser
que
Les-u.nes,segonsresulta dels molts fragments
de formes molt variades i elegants;
arreplegats,degueren d'ésser
pintures
havien estat fabricadesamb ajuda del torn i ostentaven
i cerclesconcdntrics
de color roig, que consistienen línies ondulades
de
(lám. I, fig. 1.a).Solamenttres en foren susceptibles recomposició'
belllssims
Cal remarcar que aparegué també algun fragment de
Aquestes
de ferro de 0,02 metres d'espessor'
vasos etruscs,i atres
contenien cap eixovar funerari' La
sepultures,com cal suposar,no
ja que
parcial fon rite, sensedubte, anterior a I'esmentat'
cremacíó
major profunditat'
en
els seusvestigis aparegueren lloc diferent i a
un terme mig entre la cremació i la inhumació' En
Sembla ésser
quasi tots els ossos
aquesta classe de enterraments es conservaven
carbonisatsi barrejats amb atres
de l'esquelet;pero molts d'ells mig
de 0,35 a 0,40
de d iversosanimals. Estaven cobertsamb una capa
de la qual
metres de cendra i restesabundants de carbó, damunt
restava eÍLcaraun metre de terra vegetal'
cinc classesde sepultura per inInhumació.*Foren descobertes
Clots, Urnes i Lloses'
Túmuls,
humació; Cromlechs,
(lám. I, fig. 2.4) solamenten foren trobats quatre'
7.," cromtechs
situatsentre
de tres a quatremetresde diámetre,en els petitsreplanells
,.San Antón''. Els esqueels pics de la serra que corona la falda de
letsquecontenienerenincomplets,peroelsossosquerestavenestavenmoltbenconservats,ifiguravaentreellsuncrani.L'eixovar
de pedra
funerari era molt pobre, constanl sols d'un o dos molinets
fragments
arenisca,alguna petxina amb 1'ápex perforat, diversos
de sllex de color acatamelal i restes de cerámica negra'
2.n Túmuls. El nombre dels trobats ací fon prou consideEls
rable, encara que relativament pocs els que sortiren sancers.
altresforenengranpartdesfets,japelsterratrdmols,proufreqüents
[page-n-15]
LA EDAT PREHTSTóRICA EN ORIOLA
9
antigament en aquestacomarca;ja, sobretot, per l'arrossegament
de
de les aigües que en dies de tormenta, despenyant-se la serra,
corren per la costera, malgral els murs de contenció,formats amb
grans pedresi terra pastada,que els antics havien tingut la previsió
d'algar a trossos en tota aquesta part de la vessant. No obstant,
\a cambra funerária quedá generalmentsancera La disposiciódels
túmuls era la següent:
L'esqueletjaia damunt de la terra roja de la costera,en posició
metre d: llarg.
ajupida de tal manera,que lacambranopassavad'un
hi
(col.locat
semprea I'Occident) havia un tifeli
A la vora del crani
groller de fang negre, de for¡na quasi constant; i molt a sovint en la
regió corresponenta la cintura era trobat un ganivet o punyal de
bronze, o una punta de llanga o fletxa, un celt, o alguns punxons
junts dos o tres d'aquests
i cisells.En algunspunts foren arreplegats
dues o tres pedresplanes refermades
objectes.Formaven la cambra
en altres per llurs extremitats. Damunt hi havia un gran cúmul de
pedrots de totes les dimensions,trobats quasi sempre amb terra
pastada i en forma de con, l'altura del qual oscil.lava entre dos i
tres metres, per tres o quatre metres de diámetre. Cobria aquest
immensmuntó una capa de terra vegetal d'un metre d'altura actualuna major
ment, pero que sensedubte deguéd'abastarals comengos
per remat un
elevació.Solamentdos o tres d'aqueststúmuls tenien
pedrot enorme.En la capa de terra que cobria les pedreses trobava
generalment,
més o menys profusamentdistribuit, el complementde
I'eixovar funerari, el catáleg del qual és el següent:
[page-n-16]
r0
JULI FURCÚS
. o
E
=
o
á
i
-
' - R
c aü
;
. - o
) É
.
o
o
É
-
i 9
9 o .
é
i
b E
c
¡
q )
4 :
E
E egBI € . E : EE; T$ i "
I
E
d .
€ ; e , 8 5 E E . 6 n s
. ^ : ñ : . s . F 6 H . 8 € 3
t
I HE Ha 0c á* H
{ g . Hdg ñ É H *, g. E É
E ü r
&
"r-g-
É
u
H €*s;? .rH
.E
eA
i
n.V e
tE€ EÉ EEr,É'
EüñF, b, :ü€ E^EÉse€óH f i
;
e
€
ü
, .
, 4 l s s E e E E g l H g F
É ; d * ü s H ' E $ - ü sY s ' E
€
t z>
3 > il = ü
o
. ;
o
-
oo
(d
:
=
F
;
\
i
É
o
:
R
Y
é
-übá
q
o
/) ;:
o
,.9
t
¿ E _ E #s . Á
t 4 - . Y ;
E
,
."H fPq' .92/ *i
5 c -E
ó i i " ld É áo , ;- R h* F o o
o
H
'
nnt!gÉ!a"a.
d * ó E . B d 5 ñ ü
a
(d
.E
(ü
o \
É Í " 9
6 Y >
É b . b
ü / ) 0
.
€
a
r
.
ó a 3 ¿ o ¡ E t
q É r i ? Q ' o 9 < 2
?9E*3fr.sT9,
H H R . * H . X 6 3 F
did {r'i ü a a om
[page-n-17]
LA EDAT PREHISTóRICA EN ORIOLA
I i
no
3.o,. Clols. Aquesta mena d'enterraments fon menys general que I'anterior. En una cavitat de 0,50 a 0,60 metres de di)metre per un metre de profunditat, oberta en la terra roja de la vertent, es trobava l'esqueleten posicióarropida; i alguna vegadados
pertanyentsa diferent sexe.A ia vora del clot fon trobat algun crani
solt. Els ossosestavencobertsamb terra negramolt iina per haver
pel
estat passada tamís, la qual omplia el clot. Damunt hi havia una
capa de 0,50 metres o més de terra pastada,molt dura, damunt la
qual hÍ havia una altra capa formada per terra roja retirada quan
es va formar el ciot. Finalment, la totalitat estava recobertaamb
pedresi terra vegetal.A sovint,lacapa que cobria el clot estavacomla
posadade cendrai carbó,alguna de fins un metre d'espessor, qual
contenia ossosd'animals i fragments de tifells. ¿Serienrestesd'alque servia per a purificat la letra
gun festí o potser un rite especial
que cobria al difunt? L'eixovar funerari era quasi iddntic al d:ls
Túmuls, pero, en general,més ric. Les variants són les següents:
Tifells de formes molt
Cilindresd'argent que Botons.
variades.
servirende gransde Canutetsper a collar
Plats de diversos taBragalets.
collar.
manys.
de senglar.
Anells de bronze.
Quixals
Rodanxes menudlssi Culleres.
Bragaletsd'argent.
Vasos.
mes per a collar.
Bragaletsd'or.
Botons.
Diversos.
Espiralsd'or.
d'argent.
Arracades
Arracadesde bronze.
en
4..rSepultures grans urnes o tifells. (fig.3.a, lám. II)' Aquestes
o
llises,nomésamb dos pegons, amb volta
classes:
urneserende-dues
amb una, dues i fins tres tireres de pegonsal voltant' Totes varen
un
eixir badades,i solament ha estat possiblerecomposar-ne curt
de
esquelets xiquets, i les de tamany
nombre.Les mitjanescontenien
gran, de cos major. No es fácil explicar cóm era introduít el difunt
el
de
urnes,si no es suposaque, després descarnat cadáen aquestes
ver, dipositarensolament els ossos'També pot donar alguna llum
amb la urna gran n'anava
que no poquesvegades
la circumstáncia
[page-n-18]
12
JULI FURcús
una altra mitjana, podent aleshoresentre les dues composar un
espai capag de contindre una persona.Així sembla que soterraven
els antics lbers. L'eixovar interior fon nul en totes, excepte dues,
en la primera de ies quals fon trobada una arracadad'argent, i en
I'altra 14 cilindrets d'os que havien constituit un collar. En la terra
que rodejava la urna hi havia sovint plats, cassoletes,
punxons d'os
i pedernals.No fon trobat cap objecte de bronze.
ó.t Sepultures
per
(lám. II, flg. +.a¡.N'aparegueÍormades sis//oses
ren 14. La dimensiómáxima fon de 1,20metres de llarg, 0,b0 metres
d'ample i 0,50 d'alt. La mínima tenia 0,50 metres de llarg, 0,2b
d'ample i 0,15 d'alt. Estaven plenesd'arenamolt fina i la major part
contenien molts pocs ossos.No tenien eixovar funerari, llevat de
tres, de les quals fon extret un punyal de bronze i dos tifells. Fon
molt remarcableuna d'ellesper contindre, a més d'un esquelet
quasi
complet, dues calaveresmés, separades una i l'altra per un tifell.
la
A més, fon arreplegadaen la mateixa sepultura una arcacada bronde
ze. En una altra, algant la llosa inferior, es va vore que baix havien
col.locat una calavera. Les lloses que formaven aquestamena de sepultures procedixen d'un dels pujols d'Hurchillo, distant poc més
d'una llégua de la costerade .,San Antón,,, aixl com una gran part
de les pedres que constituixen els molins.
Acabe ací la breu descripciódels obiectesmés principals trobats
en la esant de "San Antón,, d'Oriola, reservant-nela descripcióper
a una obra de límits més extensos.
Solsafegiré,a tall de corolari, que
de I'examen dels objectestrobats en aquestes
sepulturesresulta que
el major contingent d'ells está format per la pedra tallada, seguint
la pedra polida i, finalment, el metall. Es desprénigualment que,
si bé un gran nombre de sepulturespoden ésseratribuides a la época
neolftica, la major sembla que pertany a la época de transició; i,
finalment, que I'eixovar trobat en elsTúmuls i en els Clots, com pot
vere's en els fotogravats, és completamentidéntic al que fins ara
han ofert els dólmens descobertsen altres paisos, especialment
en
Franga.
[page-n-19]
FURGÚS -
Prehistória aalenciana
Figura 1.a
*'
1 ! . ; ;
l:fsff
Figura 2,¿
Necrópollde St. Antonl (Orlo¡a).
Publlcaclons del S. l. P.
.:
'i;"
';i'1"!
:l
i -l l
!:;::. :-,1
[page-n-20]
FURGUS -
Prehi,stória aalenciana
Figura 3,a
Figura 4.a
Necrüpoli de St. Anton¡ (0rlola).
Publlcaclons del S. I. P.
I. -Lrl¿¡ue
Il.
[page-n-21]
FURGÚS -lPrehistória
ualenciancL
iFigura[5.4
Figura
6.4
Necrüpol¡ St. Antoni (Oriola).
de
Publlcaclons S. l. P.
del
[page-n-22]
[page-n-23]
II
LAEDAT
PBEHISTORICA
EN
OBIOLA
,'SAN
OECRIIPOLI AÍl¡TÓtr¡.,)
OE
t"I
I
Sumament feligos degueren de viure els aborlgens d'Espanya
quan, desprésde molt de temps errabundesi lliures ja dels atzars
i perillsd'una vida nómadai aventurera,fixaren finalment llur planta
en el sól amenfssimi generósque havia d'ésserla nostra pátria, af.avorit p:r la má de la Divina Providdnciaamb un crlmul de tota mena
de bens i riquesesenvejables.
Pero ¿quina gent fon la que va arribar primer a unes platjes tan
remotes?
¿Quinsforen els primers conqueridorsque amb ella compartiren la possessió la pltria dels herois de Sagunt i Numáncia?
de
restes dels quals volen no pocs que
¿Potserels lbers, les precioses
encaravixquen en les nostres províncies éuskares, els celtes, els
i
valentsguerrersque obriren ampla bretxa als poblesinvasors?Sembla prematura una contesta categórica,tenint en compte I'estat,
encaraincipient, de I'ArqueologiaPrehistórica.Perque,si bé.és veritat que el tresor de monumentss'enriquix de dia en dia i que els
materials acumulats en pocs anys superen a tot el que prudentment
podia esperar-se, obstant encara manca molt per a edificar amb
r,lo
solidesasobre tals fonaments i donar passesfermes i decisivesen la
qüestióplantejada. Pero com que, a conseqüéncia I'entusiasme
de
gue,bé desde la cátedra,bé per mig del llibre, han aconseguit
infondrc entre nosaltresels partidaris ardents de I'ArqueologiaPrehistó; tica, es generalisenen el nostre pals les investigacions realisades
.netódicamente Dro dela ciénciai creix el nombrede lesdiscussions
en
trcballs importants a qué donen lloc els nous descobriments que
t
freqüéncia
lloable van a enriquir els nostresmuseus,no sembla
que arribe per fi l'hora en que, comenganta descórrer-
que cubrix els nostresorlgens,podremreconstituir
vel espés
V. tembé,sobrela necrdpolide ,'SanAntón,', el lreball I , i laprimera part del IV.
[page-n-24]
L4
JuLl FuRcÚs
les primerespáginesde la nostra histÓriapátria amb notlciessólidament fonamentades,despullantJa dels mites i llegendesfabuloses
amb que cregueren enjoiar-la antics historiadors. Veritablement,
és migrat el nombre d'estacionspaleolltiquesque fins la data han
pogut ésser estudiadesen Espanya i són, per tant, insignificants
les conclusionspráctiques deduides de les esmentadesestacionsi
en relació a les racesque per primera vegadapetjaren el nostre sól;
pero, en canvi, creixen i es multipliquen per instants els descobriments pertanyents a l'época neolítica, els quals, acumulant en els
nous i dadesd'altfssimaimportántresors de la ciéncia coneiximents
cia, posen de relleu el gran encert d'alguns arqueólegsestrangers
en girar els ulls e,apa la nostra pátria, esperant descobrir-hi nuclis
per
de llum esplendent a il.luminar i aclarirel quadro de les primeres
civilisacions.
Les investigacionsrealisades aquests anys en Andalusia, amb
sort no petita, han estat continuadespels llorejats treballs dels sedes d'Almeria a Catlagena.els quals han
nyors de Ciret, prosseguits
posat a I'abast de I'Arqueologia un cabdal precioslssimde dades
i monuments prehistórics.I darreramentuna anella nova i valuosa
ha vingut a completar la dilatada cadena d'estacionsi necrÓpolis
per les costesdel Mediterrani, comprén
neolítiquesque, estenent-se
des d'Andalusia flns els regnesde Múrcia i Valéncia, amb el descode
briment verificat en les immediacjons la ciutat d'Oriola pels Fares
de la Companyia de Jesúsdel Col.legi de Sant Doménec, del qual
breu que en va
em proposeamplificar en aquesttreballet la ressenya
y
publicar
en
* r l . *
Es Oriola, segons afirmen autors respectables,un dels pobles
primitius de la nació espanyola.Molts tenen com a veritat inconcusa
que fon fundada duesvegades llocs distints. La primera fundació
en
amb el nom d'Orcelis, segonsopina I'historiador d'Oriola N'Ernest
al
Gisbert (1), es fixa a una llegua escassa Migdia, amb inclinació a
(a) Es el mateix trcball que, com diem en les paraules capgaleres d'esb Col.lecció,
fon i:ublicat a la vegada en el lloc que ací es diu i en el "8. de la S' A. de C.
N.,,i. I, n.o 7 (1902). Es, puix, el que s'inserix amb ol n,o I.
(11 Historia de Oríhuela, cap. lll, pág.29. Aquest nom, diu, és el.priler i més
geniralment admés, esmentant-al seu iavor 13 eutors, i cntre olls a n'A. Fcrnández
Guerra. Refuta, a més, la opinió que col'loca Orcelis en I¡ Bastitánla'
[page-n-25]
LA EDAT PREHISTóRTCA EN ORIOLA
15
Occident,de la present ciutat, en la falda septentrional del pujol
d'Hurchillo. Sensepropósit d'entrar en discussiósobre la validesa
que la gran quantitat de mod'aquestaopinió, solament remarcaré
SanAntón' ', les llosesdelesmateixes
de
lins trobatsen lessepultures "
i
sepultures el nombre incomptablede pedresde totes les dimensions
que aparegueren la vora del ossosdels difunts, són en llur quasi
a
de
totalitat procedents les montanyesveinesa I'actual poblet d'Hurchillo.
fundació,baix el mateix nom d'Orcelis,fon en el replaLa segona
occidentaide la montanya,al peu de la qual s'esténavui
nell i costera
per ambdues
vores del Segurala famosaciutat del regnede Tadmir.
La história ignora quí foren els fundadors, i cal esperarque la
extraordináriaabundáncia de monuments prehistórics que serven
en llurs entranyes les terres oriolanes, ens descobrixcaalgun dia
una notlcia tan interessanti tants seglesencoberta'
del
I encaraque en el museu arqueolÓgic Col.legide Sant Doménec s'haja reunit una gran quantitat de monuments prehistÓrics
procedents les costeresdels propers pobles de Redován, Callosa
de
Bigastro i de la profunda cavernade "La Murada", anodel Segura,
en
em
Rojarr, concretaré aquest treball a I'estudi de la
rrPeña
menada
en
, necrópoli
descoberta la costerade "San Antón", per no ultrapassar
elslfmitsde la brevetat que m'he proposatservar' No obstant, em cal
que la maravellosaabundánencaraque siga de passada,
rornarcar,
primitives que oferia a I'arqueÓlegl'horta
cia de restesde les edats
ja
d'Orbla suposanecessáriament en aquells temps remots una pobkió molt densa,confermant allÓ que amb la seua fácil ploma va
i cxpressar
N'Aureliá Ibarra de la següentmanera:tles circumstáncies
d'aquesta comarca deguerende captivar
i
, t¿n favorables especials
l'ca üotesles époquesI'atenció de la gent, fins el punt de detindre
pasoes la família errant, que ambulava en els temps primitius
de
prat en prat, pasturant els seus bestiars i cercant la cacera que
una part de la seua alimentació, quan va trobar
:ptoporcionava
dilatadaplana la pasturaque, ubérrima,li oferia la natura
aquesta
baix les onesde la mar próxima una peixquerainfinida
dcscobrir
aquest conjunt de bondats la va captivar, obligant-la
la seua habitació i a prendreli l'amorós afecte i adhesió
pren al lloc on habitar¡.
[page-n-26]
16
JULrFURcrJs
La costerade "San Antón" estásituada a dos kilómetresaproximadament de la ciutat d'Oriola, en la primera estribació de la
montanya anomenadade "La Muela". Heus ací com la descriuel ja
esmentatN'Ernest Gisbert:rl-a costerade "San Antón", que ocupa
una extensió de més de 500 metres de llarg per 50 a 100 d'ample,
és coberta d'una capa de dilutlium roig a I'exterior, d'una profunditat
al
molt variable i barrejadaamb materialsnegrencs fonsr. Les excavacionsque acabend'ésserpracticades
han posat de manifest que la
part de vessantutilisada per a enterramentsen époquesprehistóriques, Ia qual ocupa una extensióde més de dues hectlries, és coberta per una capa de terra vegetal molt triada, que assoliaactualment una profunditat d'un a tres metres,si bé als comengos abans
i
del desgat produit per les aigües degué d'ésserprou major.
La circumstánciad'ésserOriola la població més immediata a la
vertent dita, i el fet de no aparéixerals voltants cap vestigi d'estació
primitiva, m'ha mogut a creure que la necrdpoli descoberta "San
a
Antón" devia pertlnyer-li. Es cert que alguns anys arrere, quan els
senyors Vilanova vingueren a Oriola amb I'objecte d'estudiar Ia
llavors famosa "Cueva de Roca", que dista poc més d'un kilómetre
de la costerade "San Antón", cregueren
descobriren aquestadarrera
restesde dues estacionsneolltiques.Pero si bé és veritat que d'una
d'ellesno he sabut reconéixer vestigi més lleu, l'allra, que consistia
el
en un espai circular, prou capag,format per grans pedrots sobreposats en forma de monticle d'un metre d'elevació, va resultar un
túmul immens, del qual foren trets entre ossamenteshumanes,un
ganivet de bronze, algunes petxines perforades,pedernalsi alguns
objectesd'os que havien servit d'ornament.
A més, essent els cims que coronen la costera sumament abruptes i deixant espaisforga reduits, aprofitats també per a sepultures,
¿com,si de cas I'home primitiu hagueraestablert all) la seua habitaci6, una estació de llmits tan estrets haguera pogut produir una
necrópolitan rica que ha presentat,desprésde tants de segles,
més
de 800 sepulturesa I'estudi de l'Arqueologia?
Per tant, si amb aquestesconsideracionses té en compte la proximitat de la vessant a Oriola i que precisament
passaarran d'ella
I'antic camí d'Alacant a la nostra ciutat, a ningú semblaráimprobable la denominacióde
[page-n-27]
LA EDAT PREH¡STóRTCA EN ORIOLA
17
he cregut que calia nomenar aquest conjunt de sepulturesprehistór¡ques,
II
en
La diversitat de sepultures prehistóriquesdescobertes "San
demostrantuna vegadamés la cura
Antón" semblamolt remarcable,
exquisidadel poblesprimitius en tributar a llurs difunts els obsequis
més delicats.
constant,
fonamentada el sentiment religiós i en el pensamentque no tot
en
acabaamb la vida que tan rápidaments'escolaper a tots nosaltreu.
una importáncia altlsPer aixó les tombes revisten per a I'arqueóleg
simai són en llqrs mans una mena de llibre obert, on es llig, descrita
a grans trets, la história dels pobles.Per a major claredat, dividiré
les sepulturesde la costerade "San Antón' , en dos grups: cremacíói
inhumació.
Cremació. No es sap amb certesa I'orige d'aquest costum
que el va establir, per bé que no manquen arqueólegs
ni el poble
que I'atribuixen als aris. L'r1s de la cremació degué
remarcables
d'estaren temps lluntans molt estés, perque n'han aparegut nombrososvestigisen la Xina i el Yucatán, en l'América central i en
quasitot el continent europeu.Ja es sap que els pelasgues, grecs
els
I ptoto-etruscs,els gals i els romans cremaven els cadávers. No obstant, amb la cremacióno es va extingir totalment l'ús de la inhumació,perqueasovint s'ha advertit en un mateix poble la existdncia
de dos rites. Referma aquesta observacióla necrópoli dlOriola, on
'utb
ha
lesurnescineráries aparegutalgun tifell de la matelxa época,
,gue servavaun esqueletquasi sancer,generalmentde xiquet.
;:. Es indubtableoue la cremacióes va practicar en 'San Antón" en
fta posteriora la inhumació,ja que no solament les urnes cinerásinó que en molts estaforen trobadesen capesmés superficials,
inhumats. Cal afegir que
les sepulturesde cossos
a
sobreposades
a
corresponent aquest periode d'incineracióés més fina,
molt avangades.
¡llada al torn i d'un art que revela civilisacions
ftnbla més que probable que aquesta cer¿mica suposaépoques
com ho testimonia la marcada diferénciaque hi ha en la
d'estil dels tifells exhumats.
[page-n-28]
18
JULI FURGTJs
Aquesta varietat oonstituix tres classes prou típiques.
La primera, que és poc abundant, pero d'art refinat i de gust
exquisit, vé representada
per pateresde diversos tamanys i tifells
petits. Són de fang roig, de pastamolt fina, cobert amb una capa de
vernls negre,de bellíssima
lluentor que a vegades
deixa vesllumenar,
entre ornamentscapriciosos, fons roig. Aquesta cerámica pertany
el
al gCneroetrusc. si bé acl no ha obtingut la perfecció que tenen els
preciososvasos trobats fa alguns anys en la costera veina de Rodován, els quals, en llur major part, es conservenavui al Museu de
Parfs. Cal plányer que no haja estat possibleaconseguiren ,,San
Antón" cap eixemplar sancer,encara que els fragments arreplegats
indiquen suficientmentla forma dels tifells dels quals forrnaren part.
La patera més oompleta que s'ha pogut reconstituir.és la representada en la figura l.a, núm. 2, lám. I.
La segonaclasse,que es va manifestarper un nombre prou escás
d'eixemplars,té cert regust romá, motiu pel qual no m,ature descrivint-la.
Finalment, la tercera classe,que ha estat representadaen molta
abundáncia, encata que són moit pocs els eixemplars aconseguits
susceptiblesde recomposició,consistix en moltes pateres, grans
fonts, gerrons,urnes i ámforesde formes elegantsi capriciosesi de
f.acturaprou refinada (fig. 1.a, núms. I i 3, llm. dita). El color dominant en aquestacerlmica és el groc clar, i mésencarael rosadenc.
L'ornamentacióconsistixgeneralmenten faixes circulars d'un color
roig pujat, molt grosses
unesi sumamentprimesaltres. Les urnes i les
fonts són les que ostenten una major profusió d'ornaments, si bé
es descobrixescassa
varietat. Solen ésserdividides en quatre o cinc
zones,fofinadesper línies molt pronunciades.
Els ornamentscontinguts dins de cada zona es reduixen a llnies onduladeso creuades
a tall de reixa, cerclesconcéntricso solament arcs, combinats de
maneres
diverses;
pero en generald'una eixecució
poc acurada:moltes
vegades apareixen les llnies tragades a pols.
Es conservaal museu de la Reial Académia de la História una
urna completamentigual a algunesde les trobadesen ,.San Antón,,.
Aquestamena de cerAmica estat trobada també en Elx, Í tinc noha
tícies que arqueólegs
alemanysla qualificaren d'indlgena, atribuintla al segle III o II abans de Jesucrist.Com que alguns eixemplars
[page-n-29]
LA EDAT
PREHISTóRICA EN ORIOLA
19
d'aquestacer¿micatrobats en "San Antón" afectenformes gregues
i
etrusques, seria estrany que els naturals del pals, tenint a la vista
no
els artefactesde civilisacionsmés avangades,
puix n'han estat trobats en gran nombre en tota aquestacomarca,s'hagueren
consagrat,
abandonantllur indústria primitiva, a imitar els modelsrefinats que
els oferia l'art dels pohles més avangats.
Res no pot dir-se de I'eixovar funerari corresponenta aquesta
dpocade cremació,perque,si n'hi hagué, degué de consumir-seen
Ia foguera,ja que d'ell no ha aparegut cap vestigi.
Un altre ríte funerari, extremadamentsingular, es va practicar
també en temps primitius en la comarca oriolana. Consistix en la
cremació parcial dels cadávers.
Es difícil explicar com es verificaria tan estranyaoperaciói I'estat horribleen que restariael difunt desprésd'ella. Es versemblant
qüe un procedimenttan bárbar tinguera per finalitat consumir solafnent les carns, conservantsancerI'esquelet,puix són relativament
que apareixenamb senyalsde cremació.Així, en la
esc¿rssos ossos
els
g¡verna
grans pedrots coberts de terra, un esquelet quasi complet, estés
damunt d'una espessa
capa d'espart. Tenia solament mig carbonisadcs
algunes
falangesdels peus i de les mans i cinc o sis vdrtebres.
Els altres ossosestaven perfectament conservats i quasi petrificats.
En aquesta sepultura foren arreplegats, entre altres obj.ectes, un
ganivetde pedra de foc d'uns 0,60 m. de llarg i algunsfragmentsde
També
sembla,unguiculars.
- üfellsde fangnegreamb dibuixos,segons
' 3Dla "Cuevade Roca" va aparéixer,entre molts ossoshumans, una
iona quantitat mig cremats. La mateixa práctica es va observar
i
les vessants Callosa, molt especialment la de "San Antón".
de
en
,, Aquestamena d'enterramentés sensedubte molt anterior a Ia
com ho evidencienles capesdel terreny on es va trobar
rbre tot, les restesde la cer)mica, que és basta i primitiva, i
semblantal de la inhumació,encara
funerari,completament
en general,molt deteriorat pel foc.
i
disposició la sepultura era la següent:Jaia I'esqueletsede
en terra o tancat en un gran tifell, subjecteentre pedresamb
, cuita. Damunt s'havia escampat una capa grossa de cendra
amb restes,alguna vegada molt abundants, de carbó, la
[page-n-30]
n
JuLI FuRcÚs
qual arribá a assolir un metre en la seua fondária máxima' Contenia, ordináriament, abundáncia d'ossosde bou, cérvol, senglar,
ocells i en alguns casosvdrtebres de diversos peixos. Els fragments
de plats i tifells, de diferents formes i tamanys, eren generalment
molt nombrosos.
L'eixovar consistia en serres de pedernal molt ben treballades,
petxines amb l'extrem perforat, instruments d'os quasi sempre molt
carbonisats,grups de pedretesmolt triades, una gran varietat de
pedres, especialment codises, amb senyals manifests d'haver servit
de percutors, mans de morter, allisadors, etc', i grans nuclis i estelles
de pedernal blanc o de color bru'
Els indicis recollits en aquest génere de sepultures induixen a
conjectures més o menys probables sobre la cerimÓnia que es realisaria en els enterraments d'aquesta dpoca.
Una vegada arrlbatia la comitiva que acompanyava al difunt
a la costera i una vegada encesala foguera en un lloc no llunt de la
sepultura o potser en algun punt comú destinat a I'efecte (1)' es procediria a la cremació del cadáver, entre els gemecs,crits i udols que
una escenatan repugnant havia d'arrancar dels presents' En acabant de I'acte, s'arreplegariaels ossosparcialment cremats, potser
en un lleng, perque en altres bandes i en sepultures d'aquesta mena,
se n'han trobat alguns fragments, o es dipositarien en un gran tifell
que es col.locava després en el fossar excavat a l'efecte. Aleshores
comengarial')pat fúnebre, en que, a judicar per la gran quantitat
d'ossos de diversos animals que han restat, abundaria la carn torrada. En aquest ápat tindria assenyalat el seu lloc el difunt, amb
els seus plats i tifells i, una vegada acabal el festl, llangarien a la
foguera ja moribunda les restes del menjar i el servei del difunt,
escampant després la cendra, encara calenta, sobre la seua tomba,
cobrint-la desprésamb una capa de terra, ordin)riament de prou
espessor,
Inhumació.-
Resultaren molt diverses,per raó de llur forma,
en
d'aqüesta mena descobertes "San Antón". Entreelles
les sepultures
als
tipos, per assemblar-se enterraments
són molt caraCterlsticsdos
(l)Esprobablequon'hihaguera,comsemblenindicar.hotrespuntsdelacostera on aparegucren molts fragments de tifells de tote mcna, molts ossosd'animal
i grans pedres calcinadcs envolcalledesen més de dos metres de cendra i carbó'
[page-n-31]
LA EDAT PREHISTóRICA EN ORTOLA
2I
usats pels constructors dels monuments megalítics encaraque
disten
,
molt de tindre les jagantines proporcions d,aquells monuments.
Constituixenaquestsdos tipos, els cromlechs els túmuls. Els primers
i
foren trobats en petits espais de terra compresosentre
ers abruptes
cims que coronen la costera; ers segonseren situats en
ra vessant
de la mateixa costera.
Les considerables
inundacionsdel riu Segura,que segonsopinió
d'En Josep Vilanova, esmentat per l,historiador d,Oriola
N,Ernest
Gisbert, assoliaen els temps neolítics 40 o més metres
sobre el seu
nivell ordinari en I'actualitat, expliquen potser I'absdncia
de dól_
mensen aquestacomarca, I'ensems
a
que lesproporcionsrelativament
petitesdelscromlechs túmuls de la necrópolide ,,SanAntón,,; per
i
tal
com que el pla, per I'abundánciai violdncia de les aigües,no podia
ésser
aprofitat per als enterraments,calguéals habitants de l,antiga
Oriola adaptar Ia forma i dimensionsde llurs tombes als espais
re_
duits que els oferia la serra o a la escarpadavessant de la
costera
que havien triat per a morada de llurs difunts.
Cromlechs.-Els cromlec&s, cercles de pedra, foren trobats en
o
nombre molt escás;no arribaven a mitja d,otzena.Tenien de
tres a
quatremetresde diámetrei eren formats per T2 o
14 pedrotsposats
cn cercle,al centre del qual era el difunt, ordindriamentadossat
a
elguna part sortint de la penya de la serra.Els ossos
grans de l,esque_
,lt es conservaven llur majoria quasi intactes i endurits com la
en
. Descansaven
damunt la dura penya i apenesels cobria un
de terra. L'eixovar era molt pobre.Un o dosmolinetsde pedra,
foradades,
fragmentsde pedra foguerai algunapedracodisa
b senySls
d'ús. No va aparéixercap objecte de bronze, tan freqüent
els túmuls. El lloc abrupte de Ia sepultura, la forma, molt més
ica que la dels túmuls i la mlsera qualitat de l,eixovar, recor_
una vegadamés la diferénciade condició que sempreha existit
Iesclasses
socials.
.*Encara que, com ja s'ha dit, no han assolit ací les ma_
proporcionsd'atres parts, arribaren no obstant a amidar
tros metresdel vdrtex a la base,per tres i fins quatre de diámemanifestaven
per petites promindnciesquasi imperceptibles,
probableque, seglesaffere, i abans que I'acció de les pluges
els hagueramalmés,s'algarendamunt la costeracom una
[page-n-32]
22
JuLl FuRcús
petita muntanyola d'un metre o poc més d'elevació.A grans trossos
hi
i com si estiguerenesgraonats, havia murs d'un metre de gruixa,
pedrots i terra pastada,amb la finalitat, segons
sembla,
trabats amb
d'impedir que el corrent de les aigüesen temps de grans plugesarrossegara les restesdipositades
allá.
Malgrat una cura tan costosa,una part no petita dels trlmuls
apenesconservenla figura del que foren, essentrelativament molt
pocs els que foren trobats sancers. No obstant, es pot alirmar en
general que la cambra funer)ria estava prou ben conservadai per
tant es podia conéixeramb facilitat la seua disposiciói com havia
estat col.locat el difunt.
Em sembla supdrflua acl la explanaciód'aquestsdos punts, per
publicada
haver estat suficientment dil.lucidats en la breu ressenya
(a)-Unicadarrerament en
t.
43
ment recordaré,com en compendi,que el difunt jaia arropit i amb
el cap adregata Occident.A la vora del cap no solia mancar un tifell
u olla de fang negre, el tipo constant de la qual és el representat
en la figura 2.a, (1ám. I). Al costat del difunt i prop de la cintura hi
havia una o diversesarmes, ja de coure,ja també de bronze,de les
quals,així com delsatres objectesque constituixenI'eixovar funerari
i que es trobaven escampatsdins de la terra que cobria el ttimul,
m'ocuparé en capítol apart.
Per bé que els trlmuls figuren entre els monuments megalítics
atribuits diverses vegades i en diversos temps als celtes, aquesta
mena d'enterramentsno és privativa d'una sola raga, ja que els ttlmuls han estat trobats no solamenten quasi tota Europa, sinó també
en Asia, en Africa i en les dues Amdriques i fins volen alguns que
les Pirámidesd'Egipte derivendel túmul. Pero com que consta l'establiment dels celtes en Espanya,no seriacap maravellaque alguns
dels túmuls descobertsen ella no els foren totalment estranys.
A més dels tipos de sepulturesque acabe d'esmentar,foren descobertesen "San Antón" altres varietats, que poden ésserreduides
a les tres formes següents: sepultura en clots, en grans urnes i en
cambres formades per sis lloses.
Clots.-Done aquest nom com a distintiu d'aquesta tercera classe de sepultures, encara que en-el fons potser no siguen només que
(a)
És el treball I. Veja's lo que díem en la nota de la pAg. ló.
[page-n-33]
trimurs
u"*.no,.""uil;,1T;T"":JJ; o,,ullu,
,,.,",
la única
en que el difunt, en lloc de descansar
damunt ,l t.r..ny
propi de la costera,jaia sepultat en un clot de 0,b0 a 0,60 metres
de profunditat per poc més d'un metre de llarg, excavat en Ia ma_
teixa vertent. El cadáver o cadávers-perque hi hagué vegadesen
que foren trobats dos esquelets un mateix clot-havia estat col.
en
locat, no estés,sinó arropit i envolcallat en una capa de terra molt
fina,per haver estat passada tamís. Seguiadamunt una altracapa
pel
de terra de més de mig metre de gruixa, pastadao cuita, sense
dubte
per a evitar les filtracions de I'aigua, damunt de la qual capa aparei_
xia una ampla faixa roja, formada per la terra d'aquest color extreta
a l'excavar el clot. Després d'escampardamunt la sepultura així
disposada bona quantitat de cendra i carb6,entre la qual anaven
una
compresos
fragments de cerámicai nombrososossosd'animals, potser resialles
del festí funerari, havia estat coberta la terra amb una
tongadano mitjana de terra vegetal.
Es molt probableque aquestaclasse
d'enterramentfora reservada
.
d'elevada calegoriai fins i tot potser de distinció,
Per a persones
perquesemblenindicar-ho així no solament la delicadesa cura de
i
..fa-flbrica,
ans també la profusió i riquesa de I'eixovar funerari, per
tal com ésl'únic que ha ofert objectesd'or. A més, sembla confirmar
equestaconjectura la circumstáncia d'haver estat tróbat asovint
crani solt quasi tocant ai clot, indici no dubtós de sacrifici humá
a la divinitat en obsequi del difunt. El cos de la víctima
haver estat consumit en la foguera,les cendresde la qual forpart de la tomba, rnentre el cap podia haver estat disposat
del lloc de la sepultura.
Urnx.-L'enterrament en grans urnes o gerresfon prou general
la costera de "San Antón".
alguns que aquest procediment de sepultures fon usat
íbers.Les gerressolen ésser
molt bastesi fabricadessense
de torn. El seu color per fora és vermell o bru, amb taques
produides fum de la fogueraque va servir per a la cocció.
pel
interior és vermell o negre.Al lloc adient m'ocuparé més
t d'aquesta classe de cerámica.
gerresde major volum trobadesen ,,San Antón" assolixen
70 metres
d'alt per 0,50de diámetre, llur part més ampla,
en
[page-n-34]
24
JULI FURGÚs
i les altres són de dimensionsmolt inferiors. Estaven quasi sempre
tancadesen un espaia tall de nlnxol format per grans pedresi afermades amb terra pastada.
Aquesta construcció fon la causaque, en fer moviment les pedres,
sofertes per la costera en temps de terratrdmols,
bé p.er les sacsades
que eren antigament molt freqüentsen aquestacomarca,bé pel pes
de la gran massa de terra que cafiegava damunt d'elles, les gerres
Per la masortiren badades,trencadeso completamentesclafades.
teixa causa estaven plenes de terra i s'hi trobaven barrejats els ossos
de I'esquelet,més o menys complet.
Alguns arqueólegsopinen que en les urnes no eren dipositats
només que els ossosdels difunts i que abans s'havia descarnatel
cadáver.
Veritablement, i malgrat la repugnánciaque puga produir tan
bárbara operació,no crec improbable aquesta hipótesi, per tal com
considereimpossibleque una persona,encaraque siga de corpuldncia mitjana, puga cabre en qualsevol de les urnes trobades en "San
Antón", i molt menyssi, com ha esdevinguten altres bandes,la urna
conté, a més del difunt, dues o tres gerres.
A més, no sembla que aquestapráctica siga nova acl, ja que en
diverses sepultures han aparegut els ossos de I'esquelet pintats de
color roig i alguns trossos de substáncies colorants amb el corresponent morteret de pedra per a calcígar-les.
La particularitat d'haver-seobservat ordin)riament que estaven
pintats els mateixos ossos,és a dir, les falangesdels peus i de les mans,
les canellesi els ossosdel brag i de I'avantbrag, impedixen, al meg
judici, atribuir la coloració dita a un cas fortuit.
I bé: ¿no suposa aquesta operació el descarnament
del difunt?
I encara que en alguns casoshagen estat trobats en les urnes anelles
i bragalets que encara voltaven els ossosdels dits i del brag ¿quina
dificultat pot haver en admetre,suposantel costum que tenia aquella ruga d'enterrar la seua gent amb llurs ornamentsi joies, que els
col.locarenen I'esqueleten el lloc que própiament devien ocupar?
L'eixovar funerari d'aquesta classe de sepultures, molt ric en
altres comarques, va resultar molt pobre en aquesta. Va consistir
en alguns instruments d'os, serretes i fragments de sllex i alguns
esclssoseixemplars de plats i cassoletes,
escampatsper la capa de
[page-n-35]
que,"u",^";^,"""i:":T:T;;:":;
terra
de
o,:,",
"r,ecte
i f interior de la urna no contenianomésque terra i nombrososossos
entre els quals una o dues vegadeses va poder traure
de I'esquelet,
el crani sancer. Solament tres urnes foren excepció,ja que tancaven
14
respectivament cilindrets d'os utilisats per a collar, un penjoll
d'argent i un tifell u olla de 0,15 metres d'alt. Tampoc mancaren
sepulturesels molins de pedra, sempre d'igual forma,
en aquestes
que de tamanys molt diversos,trobats generalmenten totes
encara
les sepulturesde "San Antón".
Lloses.-Manca ara, per a finir aquest capítol referent a les diformes d'enterrament, dir alguna cosa de les sepulturesforverses
poc més de vint
per sis iloses.En tota''lacosteran'aparegueren
mades
La
transcursde les excavacions. dimensiómáxima fon de 1,20
en el
'de llarg, mentre que la més petita mesuravasolament0,50 metres'
rectangular,constituint cadasLa forma era la d'un paral.leleplped
cuna de les sis caresuna sola llosa, completamenten brut i ajustada
amb les altres sensemés recolzamentni trabada que la terra que
les voltava i I'arena molt apretada que omplia la capacilat interior.
En el fons d'aquestesarques funer)ries jaia el difunt, del qual no
rlstaven, llevat d'algun cas estrany, més que alguns ossospéssimaNo
ment conservats. obstant,una d'ellesfon molt remarcableperque,
'a
més de I'esqueletquasi sancer,contenia, en la part corresponent
entre ellesper un tifell.
separades
,.alspeusdel difunt, duescalaveres
fon trobada una calavera col.locada baix
També en una altra
de la llosa que servia de fons' ¿lndiquen aquests cranis l'ús de sacrtficis humans en aitals enteiraments?
ja que de totes les
de
l"i Malgrat la escassedat l'eixovar funerari,
gdnere solament es va traure una alabarda de
tures d'aquest
un penjoll del mateix metall i dos tifells, cal pensar que
a persones prou acabalades,tenint en compte quan
resultarienaquestescaixes de pedra. Efectivament, essent
de
que lesgrans llosesutilisadesper a aquestaclasse sepulal cabegód'Hurchillo, únic lloc que les té en
foren cercades
de
de
regióiqueésaunalldguallarga la costera "San Antón",
que després del feixuc treball d'arrancat aquestes lámines
d'un pes no petit, calia transportar-lesa llur destl al llom
o de qualsevol atra manera que no seria molt cÓmoda
[page-n-36]
26
JULI FURcÚs
en aquells temps remots. I bé: ¿no havia de resultar més a I'abast
de tothom una urna mlsera, la fabricació de la qual seria fácil amb
l'ús sovintejat i els materials de la quals estavena la má?
III
Una vegada exposat alló que pertany a les diferents formes de
sepulturestrobades en la necrÓpolide la primitiva Oriola, cal dir
alguna cosa de I'home que les va construir, així com també de les
armes, eines i gran nombre d'artefactes que en aquella civilisació
remotíssimaestiguerenen ús (l)'
Antropologia. - Apenes una dotzena de cranis susceptibles
d'estudi poguerenésserextrets de I'extraordinari nombre de sepultures que foren explorades. Els altres, llevat d'uns pocs que a
forga de molta pacidncia hagueren pogut ésser recomposats,eixiren
tan malmesos que, en tocar-los, s'esmicolaven. Domina entre ells
el tipo braquicéfal,amb tendénciaal dolicocdfalen alguns. L'angle
facial és, en general,molt regular;ni hi he observatindicis rematca'
(fig. 3.e'
bles del prognatisme tan decantat per certs arqueÓlegs
revelenuna raga
arreplegats
lám. II). La immensamajoria delsossos
d'estatura elevada i de músculs forts i potents. Les canelles dels
adults mesuren,per terme mig, 0,40 metres.
No obstant, el tamany diminut de les puntes de fletxa, de les
llances i ganivets de sllex arreplegats anys arrere en la "Cueva
de la Roca", dels quals tinc algunseixemplarsa la vista, va induir a
En Josep Vilanova adir, com ;onstaen la Hisloria de Orihuela (2)'
allá trobats, pero d'un treball
que
revelenlna raga de talla petita, pero molt avangada en
exquisit,
I'art de la guerrar. Aquesta afirmació no ha estat confirmada en els
de
descobriments "San Antón".
Fon impossible reconstituir un crani que ostentava en u dels seus
fragments un orifici perfectament circular de 0,02 metres de diámetre, que molt probablementés indici de trepanació.
En el Museu de Sant Doménec9s conservauna costellahumana,
on apareix manifestamentel senyal de consolidaciódesprésd'una
(1) Vola's rRazón y Fer, t. V, peg. 3ó1. (Es la part anterior d'aquost treball¡'
(2) Tom I, cap. I, P¿g.19, núm. 3.o.
[page-n-37]
remarcabre :llli";,^"" ;:'l,,ro."t t^l^,t
u^"r::,T;
"n
posterior, ferida que sembla produida per una arrna a manera de
punxó i que deguéd'ocasionar mort de f individu.
la
Les investigacions prehistóriques realisades diversos pai'sos
en
oferixen nombrosesproves de lluites sagnants i morts violentes
esdevingudes els albors de la humanitat, a colps d'instruments
en
i armesde sllex.
Ha estat possiblereconstituirquasi en llur totalitat dos esquelets
d'hómens neolltics, podent contemplar-s'hi a 1'habitant primitiu
de I'horta d'Orioia. No tinc notícia que en cap banda hagen estat
obtinguts objectes tan interessants,
tenint en compte la dificultat
que hi ha per a aixó per l'estat de descomposició que generalment
en
es troben els ossos.
*
Cerdmica. No manca de varietat la col.leccióque d'aquest
génere estat reunida en el Museu del Col.legi de Sant Doménec,
ha
procedentde les sepulturesde "San Antón".
Tractant de la cremació,em sembla haver descrit suficientment
la part de cerámicacorresponent aquell periode.Per tant, omitiré
a
ara referir-mea ella per a evitar repeticions,detenint-mesolament,
¡t bé amb brevetat, en dos tipos encara no citats i que mereixen
€s¡nentespecial.
:: Constituixenel primer (núm. l, fig. 4.", lám. II) unes ámfores
do fang prou fi i ben cuit, de color groguenco rosadenc,de 0,80
próximamentd'altura. Llur forma és a manera de con, mande coll i tenen dues anses tamany mitjá quasia la vora de la
de
queestásituadaen el centre de la extremitat mésampla. Foren
grans fragmentsde sis o vuit ámfores d'aquestaclasse,
sufiper a deixar entrevorela forma, pero no es va poder conseguir
'eixemplar
sancer. Amb millor sort pogué enriquir En Joan
de la Serna la seua col.lecció preciosíssima
amb algunes
urnes, trobadesen les excavacions
practicades la seua
en
dc Cabrera de Mataró.
la erudita notlcia que publicá (1) dels seus treballs arqueodiu el següent parlant d'aquestesámfores:
les distintesobresd'Arqueologiaque he consultat,no he vist
Xumrias de Ia Real Acadcmia de la Historía, 1888, Tom XI, pág. 681.
[page-n-38]
h
JULr FURcús
vasos de figura semblant a aquests vasos, i solament podrien ésser
relacionatsamb ells els etruscs que esmentaM. Champollionen el
seu Resum complet d'Arqueologia.
Dvasosd'argila, redons i acabats en pirámide, amb una petita
obertura, els quals eren veritables urnes cineráries.Són descoberts
en la Campánia, sota moltes capes de lava.
>La f.actura d'aquestesurnes apareix en Cabrera a vegadesgrollera i descurada;pero altres vegades,i és el cas general, es presenta
esmerada en els seus contorns i en la llisura de la superfíciel.
Pertany al segontipo un eixemplar rlnic, que, com els anteriors,
va eixir trencat (núm. 2, fig. {.a, lám. II). Té la forma de tonellet,
i la boca, que és lateral, és una mena d'embut. Medix 0,50 metres
de llarg aproximadamenti 0,30 metres de diámetre en la seua part
més ampla.
Els senyors Siret (1) esmenten aquesta forma extraordinária i
insinuen que és prdpia d'Espanya, d'Hissarlik I de Xipre. El fang
de que est) format no es distingix de l'usat per a la el.laboració
de les ámfores
Acabe aquest punt amb la senzilla indicació d'un fragment de
petit tifell de fang fi i de color ataronjat, pertanyent a la mateixa
época, el qual degué de reproduir la imatge d'un bou. El fragment
esmentat(lám. III, fig.5.a, lln.3.a, núm. 3) representa
solament
una de les potes de davant.
El fet que aquestobjectesemblaun fragment de tifell, m'infundix
la persuasióque no fon de culte, sinó d'r1sordinari, malgrat el bon
nombre d'idolets de la mateixa representació
trobats en altres paisos
i fins en Espanya, on, com es sap, es va tributar culte a la vac,aen
temps d'una antiguetat remotlssima.Tinc notícia que en la veina
costera de Redován fon trobat un toro de pedra, d'escultura basta
i de proporcions poc menys que naturals.
Passant ara a tractar de la cerámica trobada en les sepultures
per inhumació i cremacióparcial, la dividiré en tres grups per a
evitar confusions, és a dir: grans urnes cineráries, tifells i plats.
Les urnes cineráries poden ésserclasificadesde la manera següent:
l.er.-Urnes en foÍna d'óval, truncat en un extrem. Són completament llises,per bé que no pulimentades tenen quan més un parell
i
(1)
Raue desQuestions
scientiliques,l893. Juliol. Tom IV, pág. 547.
[page-n-39]
LA
EDAT
PREHISTdRICA EN ORIOLA
29
oposatspel diámetrede la boca (fig. 6.4, lám. IV). Solsun
de pegons,
eixemplar,i és el de dimensionsmajors, forma excepció,perque té
tres tireres de pegonsrepartides des del primer terg inferior de la
urna fins prop de la boca. Les d'un tamany major oscil.len entre
0,30metresi 0,70 metres d'altura. La pasta és grollera i granulenta
i de color roig, No obstant s'ha pogut arreplegargrans fragments
una
urnes de color bru, les quals duen, en lloc de pegons,
d'aquestes
orelletaamb un forat per a passaruna corda.
2.n-Urnes en forma de bóveda i prou elegant.Té les vores de
la boca retorgudescap afora o acabant en una doble canya. Algun
eixemplarestá mancat de pegons,pero ordináriamenten tenen quan
en
menysquatre a la vora de la boca, i a vegades tenen una o dues
tireres, descendint en aquest cas darrer fins prop de la regió central
són aproximadament
de la urna (fig. ?.e, lám. dita). Les dimensions
iguals a les anteriors.
d'un eixemplar únic,
3.u"-Finalment, consta la tercera espécie
pero sumament remarcable per ésser decorat amb nombroses i diversesestries digitals, que, per bé que descuradesi bastes, constituixen una ornamentació de prou bon gust' Aquest eixemplar és
ttant més remarcablequant per maravella ha aparegut acl en aquesta
de cerámicaalgun fragment amb senyals d'ornament. Medix
urna (núm. 4, tig.4.a, lám. II) 0,85 metres d'alt i fon
.a en la part més elevada de la costera.
que acabede descriure,
sols uns 16 eixemplars
De les tres classes
pogut ésser reconstituits. Tots ells semblen mol.lejats a má i
a I'aire lliure.
b'aixó naix, sensedubte, el color bigarrat de negre, groc, roig
)n¡ que domina generalment sobre la superfície exterior, esteper tota qlla com a taques capricioses,degut al fum i a l a
intensitat del foc en I'acte de la cocció.
-Aquest grup de cerámica pot ésser reduit a tres tipos
encara que no manquen eixemplars que ostenten
intermitges.
primer i més general está representat en la seua múltiple
de tamanys en la figura 8.4, lám. IV.
,aqueststifells de fang negre prou fi, pero fonedls, llustrosos
exterior, per efected'un puliment esmerat;pero aso-
[page-n-40]
30
JuLl FUR.rús
Les
vint els contorns són de molt mitjana eixecució. dimensionsestan
contingudes entre 0,04 metres i 0,60 metres. No ha estat possible
reconstituir cap eixemplar d'aquesta darrera dimensió, per estar
els fragments molt esmicolats,a causa dl la dolenta qualitat de la
pasta o per mancar remarcablesporcions dels fragments.
El fons d'aqueststifells sembla haver estat el.laborat separadament d: la part superiorque representa coll, i a9ó explica potser
el
la tortuositat, a vegades
molt pronunciada,que s'observaen la llnia
sortint que unix les dues parts.
Les més petites deurien d'ésserutilisades probablementper als
perfums, les de tamany ordinari per a contindre menjar i les majors
eren urnes funeráries.
La major de les representades la figura anterior tancava I'esen
quelet d'un nen.
A aquesta mateixa espéciepertanyen innombrables cagoletes,
representades
també en la figura abans dita.
Encara que generalmentsón de fang negre, han estat trobats
alguns eixemplarsde color roig o groguenc.
Del segontipo sónels tifells (fig.4.a, nrims.I i 3 lám. I) (1) propis dels túmuls, i trobats també alguna vegadaen le; sepultures
que
he denominat clots. Són veritables olles senseanses,de fang negre
i rara vegada rogenc,més gros i consistent que I'usat en els tifells
anteriors. Llur estructurano revelatampoc l'ús del torn; tenen poca
i
varietat en llurs dimensions formes,que són més ordináriesi grolleres,i llur nombre ha estat relativament escás.
Certes taques com si foren de greix i algunes resiallescarbonisadesobservades el fons d'aqueststifells, posen de manifest que
en
a la vora del difunt, contenint aliments.
foren dipositats
Pertanyen al darrer tipo unes petites urnes, perfectamentcilfndriques algunes,i amb assenyalateixample en la extremitat de la
boca, altres (fig. 6.a, ja mentada.) La base,com les del primer tipo,
és en forma de con, amb el vértex arredonit, motiu pel qual no poprobable que en l'ús
den sostindre'sdrets; essent,per consegüent,
ordinari les equilibraren per mig de cercles de fang cuit o potser
d'espart. Solament ha estat possibletrobar-ne un d'aquests,pero és
( 1 ) r R a z ó n y F o r , t o m V , n ú m . X I X , p á g . 3 6 1. ( E s l a p r i m e r a p a r t d ' a q u e s t
mateix troballt.
[page-n-41]
LA EDAT PREHTSTóRICA EN ORTOLA
31
de pasta més fina i de forma elegant, i pertany
a l,dpoca d,incineració.Está representada la figura l.a de la ressenya
en
publicada en
el número.Xill de
A la vora de la bocatenen aqueststifells dos pegons;
són de pasta
molt basta, plena de pedretes,i molt fácil de
desfer_se. color sol
El
ésser
vermell, per bé que no manquen alguns eixemplars
d,un brufosc i fins blanquinosos,amb taques que tiren
a negre. L,altura
comunaés de 0,20 metres.
Llevat d'aqueststres tipos característics,
ha estat trobat en res
sepultures bon nombre de tifells, de formes
un
especials,
com vasos,
potets,etc., que fácilment podrien ésserreduits
a algun dels grups
indicats.
No vull, empero, passar per art alguns tifells
redons a manera
,
d'escudella,
que representenels dos tergos d'una esfera.
Les vores
de la boca són lleugeramententrants, la pasta
és una mica més fina
que en les anteriors, la cocció perfecta i el
color ataroniat crar amb
taques
vermeilesi negres.No obstant, uns pocs eixemplars
són totalment negres.
Les dimensions
són mort diverses,
oscir.lantel diámetre
de la boca entre 0,0b metres i 0,20 metres. Entre
els eixemplarsde
tamany menor, alguns, perdent ra forma esfdrica,
afecten la d,un
coco, recipient que encara utilisen avui per
a molts usos els
' d'alguns paisos.
P/als.-Són innombrablesels fragments que han
aparegut d,a_
st¿ classe cerámica,i ha estat possiblereunir,
de
a més, un bon
qe pecessancereso susceptibles
de recomposició, molt
de
dimensions, que assolixendes de 0,04 i¡ns
ja
0,20 metres
diAmetre.Les superfícies
interior i la exterior són completament
ls, sense
cap mena d'ornament, j de color negre en
alguns, bru
taques
negresen altres. i de color ataronjatclar, combinat
amb
s vermellesi negres,en els altres.
basesol ésser
una mica cónica,la qual cosaimpedix que
conI'equilibrien el centre d'ella.
dels petits, la forma dels quals és molt semblant
a una
taronja, tenen en el centre de Ia baseuna ileugera
concavitat
rcgura llur estabilitat^
sol eixemplar de forma perfectamentcónica
té al costat de
la nota de la plg. 1ó. Es tracta clel
treball I d,aguestaCol,lecció.
[page-n-42]
32
JULT FURGÚS
que pel
les vores quatre forats, oposats dos a dos, una mica menys
passaraalguna cordeta que serdiámetre. Es probable que per elis
viria per a dur-lo Penjat,
Abans de finir aquestpunt relatiu a la cerámica,em semblaoporimmensa
tr1dir algunacosad'algunsfragmentstriats entre la multitud
Esmentaré
tipos mésremarcables'
ques'ha presentati querepresenten
de les
en primer lloc sis peus de copa, únics que foren exhumats
sepultures.Sóndefangnegreiunamicalluentsenlasuperfície.
de
No es va poder trobar cap copa sancera'i la escassedat fragments
que aquestaforma seria poc usada en
arreplegatsdona a entendre
aquestacomarca.Aquestspeussónmoltsemblantsalsquetrobaren
En Manuelde Góngorai elssenyorsSiret' A mésdelsabansesmentats'
apart, perque' a més
va eixir un altre eixemplarque deu classificar-se
majors, és de pasta groguencai basta i' sobre
d'ésserde dimensions
tot, d'una faclura tan grollera i rudimentária que en la superfície'
entre molts bonys, apareix la impressió dels dits'
Molt semblantsa aquestsfragments, per la poca habilitat de
que repreI'artífex i tosquetat de i'obra, són altres dos fragments
senten, respectivament,el fons d'un petit tifell i un mig barrilet
amb boca lateral.
qual és
Es remarcabletambé un fragment de plat la vora del
interceptadaperunacavitatcomsiforaunacagoleta'detl'03metres
prou grollera'
de diámetre i 0,02 rnetresde profunditat' La pasta és
No arriben a mítia dotzena els fragments trobats amb alguna
ornamentació.Aquestaesreduixgeneralmentalíniescurtesiparal.
dos fragl:les i punts o cercoletstragats en buit' Hi ha, no obstant'
i artística i sumadels quals és més complicada
ments l,ornamentació
conserala que ostenten els tifells de ciempozuelos
ment semblanl
i a la Reial Académia de la HistÓria de
vats al Museu Nacional
Madrid.
Finalment, poden figurar en aquest lloc dos botons de fang
Solament
i
cuit, als quals manca el punt d'enganxar-se, tres culleres'
metres de
una d'elles conservaun fragment del mánec d'uns 0'03
llarg.
prendria
Es versemblantque per a la formació d'aquest utensili
la palma de la má esI'artlfex un grapat de fang i, col.locant-loen
querra,unamicaenconcavitat,aniriaapretantelfangfinsajustar.lo
[page-n-43]
ara
concavit",:^'i;ffiil"'.X;'amb
er,";t ,
l'índex de la dreta; prolongadala pasta per la part corresponental
munyica, deixaria formar el mánec,que no devia de passarde b a 6
centlmetresde llarg.
La forma d'aquestes
culleres,llur capacitat i llur estructura grollera s'adiuen perfectament amb aquest procediment primitiu.
Armes de metall.*Les armes de metall que poguerenésser trobadesen aquestarecrópoli són en prou bon nombre i totes de coure
o de bronze, no havent-sedescobertla més petita resialla de ferro,
sino és un fragment de tifell molt fort i una mena de penjoll d'aquest
metall que aparegueren sepulturesper incineració.
en
Aquestesarmes
consistixen destrals,dagues,alabardes,punyals, ganivets,puntes
en
de llangai de fletxa (figs.9.a i 10.a,láms. V i VI). Són també d'aquest
mateix metall un gran nombre de punxons que molt asovint formaven part de I'eixovar funerari. Tres d'aquests punxons conserven
encara mánecs, que són canelles d'ocell sensecap puliment.
els
Totes les armes abans esmentades
estan proveides de clavilles
per a subjectarles a ilur corresponentmánec de fusta, de la qual
no han restat més que unes poquesfibres adheridesencaraa un dels
eixemplars.
Les ciavilles són del mateix metall que I'arma, llevat
d'una daga que les té d'argent.
Consignaré
també ací quatre celts o destrals planes, una de les
quals representa
perfectament la forma de les de pedra; les altres
un tali que s'eixampla com una mitja lluna. Malgrat ésser
destraluna arma que tants serveisha fet en els temps antics, els
arreplegats ací han estat prou escassos.
L'aparicií del coure i fins del bronze en les estacionsneolítiques
posarals comengos una situació difícil a no pocs arqueólegs,
en
quals, per a explicar la presénciad'aquests metalls amb armes
de sílex i pedra polida, idearen una edat que denominaren
transició Pero observacionsmés diligents i la successióquasi
deisfets, que demostrenla coexistdncia coure i no poques
del
del bronze amb la indústria floreixent de la pedra polida,
francament neolítiques, han aconseguitque es rel.
a I'oblit aquesta nova classificació,admetent sensereserves
metalls dins dels límits del periode neolític.
industria neolítica no deixa de tindre una certa semblanEa
[page-n-44]
34
JULI FURGÚS
amb la paleolítica,ja que ambduesutilisaven el sílex per a la fabricació de les armes i einesmés ordináries;pero aquestesdues anelles
que hi ha
entre elles,ansbé sembla
enllagades
no estannecessáriament
la
entre ellesun buit difícil d'omplir. Perque¿on comengá civilisació
neolíticai cóm es va propagarentre els poblesd'Occident?Es un problema la solució del qual encarano ha estat trobada per la cidncla.
El que sembla cert és que civilisacionsneolítiquesutilisaren el
coure desd'un principi. Espanya,tan ricaen metalis,deguéd'oferir-ne
amb abundánciaals seus primitius habitants, els quals aprengueren
ben aviat a usarlo per a la fabricació de llurs armes, com ho certifica el gran nombre de mol.les i cresolstrobats en diversesparts.
El Museu de Sant Doménec en conserva un d'aquests de fang
cuit i molt grolier, el qual lé encaraadherida en el fons una capa de
0,002 metres de metall.
Respecteals objectes de bronze, és opinió generalment admesa
que són importats d'altres paisos,per éssermés que problable que
els hómens neolítics d'aquestes regions occidentals no tindrien
l'estany necqssariper a formar l'al.leaciódel bronze.
d'Orient, i que emana d'una sola procedéncia.Els mateixos tipos
es troben en punts d'Europa molt distants entre ells.
dels ganivets, de ies dagues,etc.,
La major part de les espases,
s'assemblentan perfectament, diu Lubback, que diria's que tots
aquestsobjecteshan estat fabricats pel mateix artífex. Pero ¿quina
civilisació oriental va importar al nostre territori aquest metall)
La história i I'arqueologiaoriental testimonien que el bronze fon,
ja que no el primer metall conegut,sí el més ordináriament utilisat
entre els pobles primitius. El bronzefon el metall que més va dode
minar per a acudir a les necessitats la precogcivilisació d'Egipte.
que copiarenen part les arts i indústries de I'Egipte,
Els fenicis,
deixaren molt pocs objectesde ferro. L'or, I'argent i el bronze foren
els metails principalment usats per aquest pobie industriós.
de qualitat superior;així és que aquest metall constituia el principal
article de llur exportació.
( l)
Diccionari de Jaugey (Edat del bronzer. Tcm I, plg. 360.
[page-n-45]
LA
EDAT PREHTSTóRICA EN ORTOLA
'froia,
35
Les excavacionspracticadesen
Micenasi Tirint; el llibre
dels Vedes, ei Pentateuc, Homer i Hesiode,donen testimoni de la
preponderáncia
dei bronze en les edats primitives. ¿A quina de les
civilisacionsorientals devem la introducció d'aquestsmetails en la
nostra comarca?El poble fenici fon essencialment
navegant i meri, monopolisanten una certa maneraei comerqde l'antiguetat,
cantil
molt prest colonisaren Espanya,explorant les mines i les
aconseguí
costes.I bé: el veinat de les salinesde Torrevella:
salines les seues
de
la multitud esbalaidora molinets de pedra que han estat trobats,
de
elsquals també pogueren
ésser
utilisats per a moldre sal; algunstipos
procedanciadesconeguda
de cerámica de
trobats en les sepultures
¿no podran ésser indicis de relacions comercialsestablertesentre
els fenicis i els naturals d'aquesta comarca,explicant-sed'aquesta
maneral'orige dels diferents objectesde bronze ací descoberts?
La
proporciódel coure i bronze arreplegat en aquesta necrópoli, amb
relacióa la pedra, pot ésser
calculadaen un 10 per 100.
Armes í einesde pedra.-Molt nombrosa és la col.lecciód'objecites d'aquestaclasseque s'ha pogut formar. No obstant, les armes
,!ón poc abundantsamb relacióa les eines;essentlógic potser inferir
que aquestsantics habitants d'Oriola es decantaven treball
al
a la indústria millor que a I'art de la guerra. De totes les maneres,
gran abundánciaque en les tombes ha aparegut de mandíbules
,banyesde cérvol i quixals de senglar, demostraque la práctica
ya
c¿¡cera estar molt desenrolladaentre elles.
-Les que han estat trobadesde pedra polida no arriben
dohena.Son ordináriament de diorita verd fosc, i a vegades
negre,Un eixemplar és de la vulgarment anomenada
i mereix especialesmentper la finor del seu poliment, per
brillantesa i per la elegánciade la seua forma.
destrals són de dimensionspetites, oscil.lant entre 4
de llarg.
. -4onsignaré en primer lloc unes destrals de sílex
d'esquist,grollerament tallat i que semblen recordar la
¡ quaternária.La seua afiladura degué d'essermolt peneré també; encara que no siga de sílex, una destral
una grossapedra negrenca. forma és molt semblant
La
Té un sortint a manera de peduncle, el qual ha estat
[page-n-46]
36
J u L rF U R G ú s
tallat per a ajustar.li un menec. El tallant no deguéd'ésser
molt bo
i estáuna mica esclafat I'r1s
per
(fig. t3.a, lín, 3.a,lám. VIII, nr1m.
b).
Són molt poques les puntes de fletxa trobades amb senyals de
retoc. Algunesd'aquestes
puntes són dentades.
Les altres es reduixen
a fragments tallats plans en una cara i amb aresta transversalen
l'altra. La punta és molt penetrant.
Un punyal de dos afiladuresde punta ogival, molt ben treballat,
es va trencar en ésserextret d'una sepultura,i solamentes va poder
trobar una bona part corresponenta la punta. Media 0,09 metres
de llarg per 0,04 d'ample.
A més figura en la col.lecció alguna lámina de ganivet. Solen
tindre un dels costats dentats i són de dimensionspetites. Alguns
f ragments de sllex de forma indeterminada,pero allargadai les dimensionsdels quals no excedixende 0,10 metres, feren també probablement de ganivet, ja que.així sembla indicar-ho llur tallant
lluent i fi.
A més d'aquests objectes,foren arreplegatsgrans nuclis de silex, ordináriament de color blanc i ben arredonits, amb indicis
clars d'haver servit per apicar. També aparegueren
altres nuclis, pero
de volum major i informes,alguns dels quals pesavenfins 2b lliures.
Solia acompanyar-losuna quantitat innombrable de fragments
i estelles,
algunesde les quals duen encara el senyal de la percussió
que les desprengué
del nucli, En dues o tres sepulturesforen vists
aquests nuclis agrupats amb moltes estelles en un mateix punt.
¿Potserindicaria agó que el difunt havia estat un dels arfifexs oue
s'ocupavenen la el.laboraciódel sllex?
Entre els instruments de sllex mereix ésser comptat un bon
nombre de raspadors,punxons i més de 200 serretes,moltes de les
quals tenen un treball molt acabat. Llurs dimensionsassolixendes
de I fins 0,07 metres.Algunes,com ho manifesta llur forma adient,
deguerend'usar-sea má; és probable que unes altres s'engastaren
en un mánec de fusta; pero no crec versemblant,com opinen alguns,
que, al menys les d'acl, foren utilisadesdesprésde fixar-ies en una
fusta corba com si fora una corbella per a segar.
La qualilat de les dents, la molta desproporció en el tamany
i la estructura del major nombre de les mateixes dents, semblen
rebutjar-ho.
[page-n-47]
Pedres,,,,,,,:;;;*.jT]*Tffi;T1,nu.u,n
"0.,'.1,"
comarcaun ús encaramés freqüent que el pedernal,ja que fo¡ rara
la sepulturaen la qual no aparegueren dotzenes, polides,bé amb
a
bé
senyal d'haver servit llargament. Cal advertir que aquestespedres
no es troben als voltants d'Oriola; el punt més próxim on es troben
dista una lldgua ilarga. Per tant, són innombrablesels eixemplars
que figuren en aquestacol.lecció,els quals serviren de
més selectes
percussors,
mans de morter, brunyidors, martells, etc. Un d'aquests
és un bonic eixemplar que du dues ranures,la una horitzontal, que
I'envolta, i l'altra perpendicular,que acabaen la primera, les quals
indiquenla posició de les lligaduresque el subjectavena un mánec.
Alguns del que foren utilisats per a moldre substánciescolorants
sónllargs i estrets,i tenen un extrem tenyit de roig i, mésraresvegades,de negre.
També aparegueren grans nuclis i una gran porció d'estelles
ací
en tots els estats de talla. Algunes d'elles serviren de raspador.Un
delsprocediments
usats per a produir aquestsfragments fon el foc,
com ho manifestala superfícieennegridade no pocs eixemplars.Dos
principalment evidencienla habilitat i perícia de I'artífex en
operació. el primer un instrument com si fora un ganivet
Es
forma molt acabada. es va poder aconseguir
No
sancer.Esü forper una secció de 0,05 metres d'ample i probablement d'uns
metres de llarg, despresad'una gran pedra codisa redona.
seccióés la compresa entre dos plans de cercle máxim que
en anglemolt agut, i la intersecciódels quals forma un tall
acusat.El dors té un poc més de 3 centímetresd'espessor.
és
segon una secciósemblant a I'anterior, pero de majors proi truncada aposta en un dels seus extrems, assolint 0,16
de llarg. Té tres xamfrans, dos dels quals estan perfectament
corresponent tercer a una part de superfícieesférica.
el
truncat es veuen duesmósses,
una d'ellesmolt profunda,
servirien per a adherir a un mánec aquest instrument.
finix en una punta triangular.
vist esmentada cap banda una eina semblant, i consien
que serviria de pic.
le
asovint en les sepulturesun gran nombre de pedrede diversos
colors.No mancarencasosen que es trobaren
[page-n-48]
38
JULT PURGÚS
creuen
agrupadesde 15 a 20 no llunt del difunt. Alguns arqueólegs
que eren dipositadesen les tombes a tall d'ofrena' En Manuel de
'la
amb aquestmotiu al portuguéscarlos Ribeiro, dient:
Peña esmenta
es trobaven barrejadesamb un gran nombre de pedrescodisesprocedentsdels riuets veins i portadesal túmul com a tribut de pietat,
segonsla práctica comuna i usual de I'antiguetatrr'
pedretesredonesi de colorsvistouns altres opinen que aquestes
grans de collar. Així semblenindicar-ho alguns
sos serviren com a
gravats en os pertanyents a aquellesedats remotíssimes'
Pedresd'esmolar.-Entre els diversoseixemplarsque podencomptar-se en el nombre d'aquestsinstruments,alguns no tenen poliment
i tenen un tamany prou gran. Els aitres,que són els més, consistixen
en lámines pissarrosesperfectament polimentades, de fins 0,12
metres de llarg. Tenen els extrems generalmentarredonits amb un
o dos forats en cadascú,els quals servirien probablementper a fixar
creuen que
la pedra en alguna taula de fusta. Alguns arqueÓlegs
podien ésserobjectes d'ornament No obstant, hi ha un eixemplar
que no deixa lloc per a dubtes,ja que ostentaen les duescaressenyals
de desgastproduit per la fressarepetida d'un cos dur. Té 0,10 metres
de llarg i prop de 0,04 d'ample, i en lloc de forats té dues profundes
en
mósses un dels extrems(figura 13.a,lám' VIII, línia 1.4)'
diversesfigureEntre la terra d'algunessepulturesaparegueren
pedra. Una d'elles está trencada i, segonssembla, correspon
tes de
a la part superior del cos humá. Altres duesestan formadesper dues
unides entre elies,la figura de les quals és de d'un 8. A mes
esferetes
foren trobades dues grans pedres treballades en forma i tamany
de cap humá, grollerament tallat. No obstant, algunesranures que
apareixenal voltant de la superfícieem fan sospitar que, millor que
un objecte d'escultura primitiva, és potser un instrument a manera
de nraga.
primitii
Es prou freqüent trobar en estacions tombes d'époques
ves algunes esferetesi a vegades cons truncats, als quals ha
donat el nom de fusaiols.També n'han aparegut en aquestanecrü
uns pocs de pedra polida' pero sensecap orn
poli, essent-ne
a diferénciadels trobats en Hissarlik, que en duien, i els altres
de fang cuit, alguns dels quals tenen per ornamentaciólínies
[page-n-49]
LA EDAT PREHTSTóRICA EN OR¡OLA
39
Es
des formadesamb punta o cercolets. creu que és un apéndix dels
fusos usats per a filar. No manca, empero, qui opine que aquests
objectes formaven part de la ornamentació, podent haver servit
de penjoll en els collars, fiadors, etc.
Finalment, negligint altres molts objectesde pedra de menys
solamentper a finir aquestamatéria la exlraimportáncia,esmentaré
ordinária abundáncia de morters i, sobre tot, de molins, que quasi
infal.liblement es trobaven en totes les sepultures. La forma és la
d'un dval una mica prolongat, de superfícieconvexa per un costat i
per I'altre plana. Encara que la mida ordinária no sol excedir de 0,20
metresde llarg, algunshan assolitfins a 0,90metres.A més d'aquests
molinsen foren trobats atres de forma circular o amb bordons,alguns
i
amb anses atres amb un forat en mig, per on probablementpassava
(figs.ll.a i 14.a,
pero aquestseixemplarssón raresexcepcions
un eix;
láms. VI i IX).
Com que pertanyen a la indüstria d'aquell temps, esmentaréací,
encaraque no siga el seu lloc propi, alguns pans de terra cuita que
aparegueren diversestombes.Són de forma circular o rectangular
en
amb els extrems arredonits. Duen dos o tres i generalmentquatre
forats. En les excavacionspracticadespels senyors Siret n'arreplegarenmolts, i sembla que els arqueÓlegs
convenenen que són peces
de teler.
Instrumentsd'os.-L'Arqueologia testifica que I'home des dels
més primitius, es va servir dels ossosd'animals per a fabriles seuesarmes i els seus instruments. La col.leccióreunida en
Museu és selecta i nombrosa. Hi figuren algunesserrestade
ordináriamenten grans costelles bou o de cérvol. Algunes
dentsen els dos costats.Un eixemplar,que és el més complet,
constituit per un omoplat de bou. No s'endevinafácilment l'ús
es faria de tals instruments. Podien ésserarmes o potser foren
per als teixits a manera de carda (fig. f2, lám. VII).
més hi ha innombrablespunxons de treball acurat, escapres
ganivets i alguna punta de fletxa.
bon tallant, espátules,
part d'aquestsobjectessónd'un art exquisit i sumament
maJor
Uns pocs són de banya de cérvol, atres són d'un color negre
produit segonssembla intencionalment per mig del foc,
part són en perfecteestat de conservació.
[page-n-50]
40
JULI FURCÚS
peragengament
O\iectesd'ornament.-Ei gust per l'ornament i
utilisats
que els objectes
sonal es veu acl no poc desenrollat, encata
finalitat són generalmentgrollers i basts' Les subsper a aquesta
de luxe són
tancies triades per a la el'laboraciód'aquestsobjectes
pedres i moltes petxines' Els metalls
els metalls, I'os i el vori, les
apareprincipalment usats són 1'or i l'argent' Els penjolls de bronze
gueren en aquestessepulturesmolt rarament'
del mateix
Foren trobades algunesespirals d'or i quatre anells
lliures' Són d'un art
metall, un d'ells doble i tots amb els extrems
d'ornamentació'Les espirals'de les
molt primitiu i sensecap mena
semblen
quals n'aparegueren a més alguns eixemplars d'argent'
pentinat de les dones' ia
haver estat utilisades per a ornament del
no
que tant per llur disposicióen espiral com per llurs dimensions'
bragos'ni tampoc
."i aruu.. que podrien adaptar-sea les mans o als
que els usaren com arracades'
ja esmentades
Entre els objectesd'argent-llevat de les espirals
que les d'or-figuren
algunes de ies quals són de tamany major
estreta i prima'
diversos anells formats per una lámina sumament
enrolladaenduesifinstresvoltes,ambelsextremslliures;algun
anells' com si foren
penjoll, un fragment de cadeneta;dos mitjos
conservat,el pes dels quals és
una ferradura, d'argent macls i ben
de
composats lámines
de 40 grams, i una petita porció de cilindrets
que serviren de
petits'
en
molt primes, envolupades forma de rolls
grans d'argent' n'anavenaltres de pasta
aquests
grans de collar.Amb
trencades'
uidro." de color blau. En llur majoria' sortiren
la
estat' trobats són escassos' qual
Els objectes de vori que han
més per ésser' probablecosano és gensestranya, ja que costarien
de forma cÓnica
ment, importats. Es reduixen a quatre botons
de
pinta i algunesanelles
amb dos forats en la base,un fragment de
fra'gments'
bragalet, d'alguns dels quals només resten
Mésabundantsforenelsornamentsd'os.Mereixésserconsigna{a
Té un
primer lloc una petita rodanxa extreta d'un crani'
en
per a durJa en susPensió.
cillndrics de 0'02
No poc curiosossón també diversostubets
que s'enganxaven
de
tres de llarg. Són seccions petites canelles
ben deixades'A més'fon tn
aÍ.ormarcollars.Algunes estan molt
en el centre; a
un nombre regular de rodanxesamb un forat
[page-n-51]
LA
EDAT PREH¡STdR¡CA EN ORTOLA
4I
d'ellestenen ornamentsen os, molt deiicats. lVhi ha que són menudíssimes, atres que estan formadesper vértebres de peix. També
i
n'usavenper a coilar.
Han mancat ací les dents d'animals, perforades,tan comunes
en atres bandes;pero en canvi aparegueren gran nombre els quien
xals de senglar.
Alguns d'aquestsquixals foren tallats pels dos extrems amb un
instrument d'afiladura molt penetrant, pero no duen senyal d'ornamentació.
Entre les moltes banyesde cérvol trobades, n'apareguéalguna
amb entalladurescirculars i vestigis de poliment en els extrems.
Els ornaments de pedra foren els més escassos.
Solament es va
arreplegaralgun gra de collar, una o dues boletes polimentadesi
una petita rodanxa molt prima de pissarraverda, amb un forat en
el centre.
Les petxines foradadesamb un forat i a vegadesdos, de molt
diversesespécies,
cons, bivalves, algunes de colors molt vistosos,
cárdiums,dentáries, caragoletsde mar etc., aparegueren centea
nars.Dues d'ellessón fósils.
Una bona porcró d'aquestespetxines eren utilisades per a grans
de collar, i totes, probablement,com a objectesd'ornament.
En acabaraquestallarga i potser enutjosa enumeració
dels diferentsobjectestrobats en la necrópolide la primitiva Oriola, omitixc,
per no judicar-ho propi d'aquest lloc, el llarg catáleg que podria
fer-sedels ossosi les dents d'una quantitat innombrable d'animals
.queforen trobats envolcallatsentre la terra de les sepultures.Algumandlbulessón molt rares i encara no han estat classificades.
:t *{.
Mancasolamentper a finir aquest petit treball averiguar en alló
a quina raga d'hómenso a quin poble de I'antiguetat deuen
atribuides sepulturesde la costerade,,San Antón" i el gran
les
d'artefactesque hi han estat descoberts.
Sumament diflcil
soluciód'aquest interessant problema, si és té en compte la
d'hordes i tribus viatgeres que en el transcurs de molts
varen inundar el nostre sóI, atretes per la fertilitat i fabulosa
d'aquest,Cal afegir a agó la incertitud que necessáriament
[page-n-52]
42
JULI FURGúS
han de revestir les conclusionsque dels diferents rites observatsen
es
de
els enterraments la presentnecrÓpoli poden deduir, per tal com
no
la inhumaciói cremaciódelscadávei's constituixenuna nola caracterlstica o rite peculiar d'una sola raga o d'un sol poble, sinó un
costum comú a la major Part d'ells.
No obstant, es fácil observar que el poble constructor de les sepultures que acabem d'estudiar no pogué ésser format per eixes
que no poques vegadess'establiren
tribus inquietes i advenedisses,
en indrets isolats i distants entre ells per a explotar les riquesesdel
pals.
Aquesta classede sepultures,amb lleugeresmodificacionsprópies de la regió en que es troben i quasi els mateixos artefactes,han
en
estat descobertes diversos paisos d'Europa i molt especialment
en Fránga, en ltália, en Portugal i en una gran part d'Espanya i
sobre tot en les costesdel Mediterrani,on, entre els trets caracterlsmida que
tics, s'advertixen vestigis d'una civilisacií avangada.< cap a
s'avangacap a Espanya-diuen els senyorsSiret (1)-i després
I'Est mediterrani, s'esborren els caracters d'inferioritat. Creu ú
progressos, descobrimentdel
al
assistir a 1'aparici6 de successius
coure, desprésdel bronze,etc.; aquestail.lusió és molt natural, pero
aquests
la veritat és que es va remontant cap a la deu d'on emanaven
progressos,
cap als paisoscivilisats de i'antiguetatr¡ I bé: la raga céldel
tica fon una de les més remarcables Migdia, i estesaper la nostra
Penlnsulaes va unir a la lbera, compartint amb ella les seuescreéncies i els seus costums;els historiadorsconvenenque va haver prou
dues races.A més, els celtesi els íbers pracanalogiaentre aquestes
ticaren en els seusrites funerarisle inhumació, i la cremaciói la estructura i disposicióde les tombes usada en la present necrÓpoli
als
ha estat diversesvegadesatribuida per no pocs arqueólegs celtes
puix, els celtíbers,que donant llur nom a la nosi als lbers. ¿Perqué,
no
més ardorosos, podrien
tra pátria foren també els seusdefensors
ésserels que dipositarenles cendresdels seus en la costera de "San
Antón"?
que, tractant aquesta matéria, s'entra
No obstant, cal confessar
en
en un passat envolcallat en boires espesses, el qual és perillós
incertes
més nord que les poquesi moltes vegades
aventurar-sesense
(l)
scientifiques,lutiol, 1893, t. lV, p. 546.
Rcaue des Questíons
[page-n-53]
LA
EDAT
PREHTSTdRTCA EN ORIOLA
43
notícies que fins ara han estat aconseguides;per tant, és assenyat
que han afirmat de pla
amparar-se el parer de savis arqueólegs
en
que encara no ha arribat l'hora d'emetre un judici ferm i decisiu
de
sobreels descobriments cairesemblantals que acabede presentar.
a complement a alló que s'ha dit en la pág. 29 sobre dos
Com
esqueletsd'hómens neolítics,afegim la descripcióde les mides, que
devem a la intel.ligent diligéncia del metge del Col.legi,En Joan
Carrió.
0ELES
0E$cBtPclÓ illlDE8
Les mides més exactes que s'han pogut prendre dels dos printrobats I'u en la tomba de sis llosesi I'altre
cipalsi completsesquelets
en
en la sepultura denominadaClots,són les expressades els quadros
adjunts.
d'observació
máEn les mides de capacitat, els diámrtres antero-posteriors
xims, presosdes del punt glabelafins I'occipuci,medixen en I'obseri
vació núm. 1, 19 centímetres, en la núm.2, 16 centímetres.
El transversmáxim, pres des de la part inferior de la prominéncia
medix en la primera 13 centlmetres'
parietaldreta a la de la esquerra,
i 10 en la segona.
El vertical de Schmid, des del basi al punt més elevat de la llnia
mitja del crani medix l0 en el primer, i 8 en el segon.
zigomátiques'
pres en les arrels de les apÓfisis
El supraauricular,
medix 13 i 12 respectivament.
El frontal mínim, des d'un punt a altre de les crestesorbitanes
donenla línia temporal, l0 i 9
presdesdel basi al nasi, medix 10 centlmetres
El basinaso-basilar,
primera, i 8 en la segona.
la
El forat occipital, la seualongitud des del basi a I'opisti, 4 centlper 3,60, respectivament,i la seua latitud perpendicular
al de la seua longitud medix 3,40 per 3 centlmetres.
Com les altres mides són longitudinals. no cal explicar-les
es
i
la diferénciade dimensions forga de consolidació, demosque I'esqueletde I'observacióprimera és d'home
lement
i el de la segonaés de dona
[page-n-54]
JULI FURGUS
9 l
o t
F I
8^R 8-R8_Bti t'-
3_E_.
Jro
o¡ ó
¡o co c'¡ 60 -
-
6¡
O I
O I
€
(J
ú
fi¡
(tt
É
o
I
z
o
o
ú
gEJ,€".á*::gBi;
ii¡sesss**ÉÉ¡i
t r H g S$ r rE S tE
F
o
z
9 I
! l
o l
E I
J
'=
iá
Y
(t)
(J
ú
F
{¡l
0 - - o z < J
E
z
\3
(-)
(t)
o l
h l
o l
f¡¡
lr
o.r cO O GO O O c.i+r
(.)
É
F i É
c.i cO O
f¡¡
(t)
ca
É d É
o l
O I
É
- (-)
(ü
o
: :
. , U ;
. o
. /c)
X
,(üX ' : . t (s
,-(d,x
(ü
L
F
F
0.
€
o
o
0-
€
^ o
a'o
o
É t é i
9 E (s ( l p
($
É F
E b
F>
a
o
?ct +
5tr
:l
x á (s
€ O
'í^ N
Í ( l
k-z J
X 'r.
ú
H
($
P
=
A
z
É
q)
r.- c) ¡!i cO
c.¡ cñ - 6i¡
o l
O I
x
* t K 9 -*
: g E
T €
g
iq: lt
I
o
(g
t¡.
(ü
ñ
a
.a)
fr
ñ E ' xü
.rG X
F rr\r\
o
o
(Í
q
[page-n-55]
LA EDAT
PREHISTdRICA
F I C\
o l
q
^ ó=;í
É¡6oot
.+{
OJ
6{
c t
o l
O I
C\¡
45
89
.Jr d
:
:
q)
EN ORIOLA
:
ú
(t)
z
É
ñ
j
; : : :
. ; *
o $
3 s : . <; ;: . : ' . ' . - E h ' j
E ¿. H e , ; , ; g E
f
o
o
¡É*-ÉF*É;;ÉÉ
H¡
)
F
<<(j
t1
z
!DJ
J
o l
Io
U)
(ü
ñ
(t
q.)
ñ
ñ
;{
'lr¡
=
F
HFSS
o l
()l
c\l
J
S
o
(g
L
z
(t)
@
o
l
z
g)
F
Éi=o@..!o¡-.oF---
(J
(A
É
(J
tr
X
F
,(ü
?
f
A
o
n
<
ú
F
t¡¡
E
o
2
ú
(J
€
(
q
€
c)
,Ñ
o
)
.
aD
o
s
rn
€ ( u |
g
€
. o d
i
¡
I
[page-n-56]
[page-n-57]
[page-n-58]
[page-n-59]
FURGÚS -
Prehistória ualenciana
Figura 5.4
Necrdpoll St. Artont (Orio¡a).
de
Publlcaclones S. l. P,
dcl
[page-n-60]
FURGÚS -
Prel¿'istóriaxalencianct
Figura ó.4
Figura 7.a
Necrdpoll de St. Antonl (Orlo¡a).
Publlcaclons del S. I. P,
I I . -L¡,rr¡ l¡¡.t IV.
[page-n-61]
[page-n-62]
FURGÚS -
Prebistória ualcnciana
e#fffi
$
W;
ffiM
Figura 1l.g
Necrópoli St. Antoni (Oriola).
de
Publlcaclons S. l. P.
del
II. -L¡vrNa
Vl.
¡;"ffi=
[page-n-63]
FURGÚS -
Prehistória aalenciana
Figura 12.a
Necrópoll de St. Anfonl (Or¡ota).
Pr¡bllc¿clons S" I. p.
del
[page-n-64]
f UnCÚSi-
P r ehisl ia c- Ienci a
a
ór
an
II. -Le¡r,r¡N¡, VIII.
rl
I
1
Figura 13.o
Necropoll de St. Antonl (Orlola).
Publlcaclons ¡lel S. I. P.
li
ii
t;
[page-n-65]
FURGÚS -
Prehist¿ri,a ualenciana
Necrópoll de St. Antoni (Orlota).
Publlcaclons del S. I. P.
[page-n-66]
III
BREU
EXPLORACIÚ
ARSUEOL0EICN
rrutcn0pou r"r
D'ALG0BFA)
Accedint gustosament a la generosa i reiterada invitació de
I'excel.lentíssim
senyormarquésd'Algorfa, i acompanyatper ell, vaig
dur a terme el dia 30 del Desembredarrer (l) una breu, ensems
que fructuosa, excursió arqueológica en la seua gran i preciosa hi_
senda, anomenadad'Algorfa, que dista unes tres llegüesd'Oriola.
comprén esta rica possessióuna vall o fondalada fdrtil i riallera,
quasi circular, el diámetre de la qual no baixa de g kilómetres,voltada per totes les bañdesd'ondulants turons i encrespades
serres.
Potser a la capriciosa configuració del terreny deu atribuir-se
la seua denominació
d'Algorfa, balcó o miranda en )rab (2), ja que
I'extenspanorama que des dels diversoscims, llmits de la propietat,
s'oferix a ia vista de I'espectador, veritablementdeliciósi enciser.
és
Per la banda sud es descobrixI'apacibleplanura de la mar, damunt
de les blavenquesaigües de la qual destacagraciosamentI'illa de
Tabarca, el portet de Torrevella, i en la lluntania les enlairades serres de cartagena.Es divisa al nord, i al peu d'un encimbellat castell,
(a) En este treball, i en la segona part del IV, v¿ tractar el p. Furgris, amb
escassesvariants en la referdnci¿, de la seua excavació en la necrdpoli d,Algorfa.
La importáncia d'algun dels detalls diferencials,tant com el complementar-se
llurs
il,lustracions, ens induixen a incloure ¿mbdós treballs enla cot.lecció. T¿mbé es v¿
ccupar el P. Furgrls de I'Algorfa en un altre treball publicat en els rAnnales de la
Sociétéd'Archéologiede Bruxellesr (190.5), qual havem al,ludit abans per a jusal
tificar per qué no és inserit en la Col,lació.
(l)
(Note's que'l P. Furgús escrivía aixd en 1904).
(2) L'accepció més vulgar en irab d,esta paraula és la d'habitació superior o per
a grans' veja's Dozy, "Glossairedes mots espagnols portugais derivéesde I'arabe".
et
Derenbourg i Spiro en llur "Glossari' li atribuixen també la de balcó i terr¿ssa.
[page-n-67]
48
JULI FURGIJS
I'antiga Aurariola, recolzadaen la vall del Segura, rica i poblada'
tan fértil com pintoresca;a ponent, la populosaciutat de Múrcia'
ostentant la tan celebrada torre de la seua majestuosacatedral;
finalment, en direccióa llevant, el bell port d'Alacant, les saludables
i alegresmuntanyes de Busot, amb el seu Cabésde I'Or, els pics
de Mariola i la dilatada costa, que, ja montuosa i roquissa aYanga
per la mar formant promontoris esbelts,ja tersa i arenosadescriu
al
estenent-se ilunt fins a perdre's
amplesentrants o badiesmenudes,
qué formosa és esta porció de la
en els confins de I'horitzó. ¡Oh,
costa valencianal
Es indubtable que en temps ja remots la vall d'Algorfa i les
d'estar pobladesde boscsimmenmuntanyesque la volten degueren
sos i ombrívols, on trobaren segur refugi les tribus primitives, igual
que fácil sustent amb I'abundosacacera que se'ls oferia i la peixquera a que els convidava la proximitat del riu i de la properacosta.
conservae\cata
de
avui desproveida vegetació,
Una de les serres,
elnomdeSerraNegra,degutal'ombrívolaspectequelidonava
del
la espessor bosc que antany la va cobrir; i partint límits amb la
vall d'Algorfa, s'oferix la elegant quinta de la Pinada, sembiant a
un casteli antic, situada al cim d'un turó frondós que s'alga en mig
d'una _pinadaextensa i exuberant.
En un lloc tan propici i amé, i ja ben eixit el sol, comengárem
la nostra exploració.Desprésd'una hora de marxa per cims i llomes
puix la nit anterior una pluja torrencial havia inundat
inacabables,
tots els camins del pla' arribárem per fi al peu d'un modest turó
d'apenesvuit metres d'elevació,que oferia tota la seua superfície
perfectamentrecoberta de terra, a excepciódel cim on en direcció
a llevant s'algava un nadiu i trencat muralló de pedra arenisca
Teníem notícia d'haver aparegut dos anys abans
fluixa i fonedissa.
humans,
d'esteturó un abundósconjunt d'ossos
en una de lesvessants
que en aquell lloc es deguéde donar sepultura
vulgarment
creient-se
als que en aferrissadabatalla, donada en aquells voltants, havien
sucumbit víctimes del sanguinariMarg. No ens va ésserdifícil trobar
multitud d'ossos
I'esmentatindret, i advertint entre una escampada
i fragments de cranis restesde tifells grollersde fang negre,caracte'
rlstics de les primitives edats, envolcallats amb la lerra extreta
d'una petita obertura practicadaal peu del muralló que corona el
[page-n-68]
ru ExpLoRAcró
angueoldcrc.c
49
cim de la vessant,ens animárem a creure que estávem
en preséncia
d'una petita Necrópoli prehistórica Dos peons comengaren
els treballs d'excavació,i ben aviat l'éxit més complet
vingué a realisar
lesnostresesperancesa coronarelsesforgos tots.
i
de
uns dotze esquelets humans aparegueren
successivament prou bon estat de conen
servació, enriquits amb el consabut eixovar neolltic, si
bé no tant
complet com calia desitjar. Jaien sepultatsen dues grans raconades
i repartits en dos grups perfectamentdistints, indicant probablement
altres tantes famílies. Estaven en posició arropida i adossats
a un
sortint de la pedra aréniscaque constituix el nucli del turó, o
a una
tirera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensionsi robustesa
dels
ossos revelaven, en general, individus de poderosa musculatura
i d'una estatura més que mitjana. A la'vora de cada crani (I)
varen
ésserarreplegatsun, dos i fins tres tifells, tots de diferents formes
i dimensions'Els cranis foren trobats sempre en direcció a ponent.
En la regió mitja de I'esqueletsolia aparéixer un celt, o destral
de
pedra, o puntes de fletxa de sírex, o bé ambdues coses
ensems.
El difunt estavacobert amb diversescapesde terra de distint
coror,
trobant-se també aci la de terra pastada, dura com si fora pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtració
de les aigües.
La profunditat d'estos enterramentsno passavageneralment
d,un
metre. La construcció,com és fácil observar,era sumament senzila
i estava molt llunt d'assorir les proporcions jagantinesque, en
ilur
majoria, ostentaven les sepultures de la vessant de ,,san Antón"
d'Oriola.
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, no apareguent
cap objecte d'ornament ni d'indústria, com serretes de sllex,
percutors,molins de pedra, etc., que amb tanta profusió solen
tro_
bar-seen esta mena de sepultures.Tampoc va aparéixer cap vestigi
de fogueresni de banquet funerari. Judicant pel caire dels objectes
arreplegats,
podria deduir-seque la gent d'Algorfa, com a habitants
dels boscs,vivia exclusivamententregadaa !'eixercici de la cacera
i de Ia guerra.
El total dels objectes que poguerenéssertrobats és el següent:
(l) Dos d'ells varen poder ésserconservatssancers;
ú és d,home i l,altre sembla
de dona. Ambdós son braquicéfals.
[page-n-69]
50
JUL¡ FURcÚs
6 celts o destrals de pedra.-27 puntes de fletxa de sílex'-2
ganivetsde sílex.-l punxó de coure'*Una llanga de sílex'-l punxó
d'os.-8 tifells de fang.-Z cranis.
Les destrals de pedra (fig. l.a) són de diorita negra o verdosa
i d'un poiiment acurat. Totes revelen un ús prolongat, excepteuna
que sembla completament nova. !-lur llargária oscil.la entre 0,21
m. i 0,06 m., per bé que la d'esta datrera dimensió degué de servir
d'escapremés bé que de destral.
Les 27 puntes de fietxa (fig. 2.a¡ són d'un art admirable. Altres
de
moltes es degueren perdre a causade llur petitesai per llur color,
generalmentacaramelat, que apeneses distingia del terreny, així
com també per haver-nos impedit la brevetat del temps garbellar
la lerra. Esta menuda col.leccióoferix remarcable diversilat, trodes
bant-s'hi els tipos més característics, de la fulla de llorer de vores
fins les puntes dentadesamb aletes i peduncle. La precontínues,
cisió i acabament del treball denoten una admirable seguretat en
la má de |'arlifex, fruit d'una llarga experidnciaadquirida potser
als centresde fabricacióprimitiva, la existdnciadels quals han posat
realisatsdurant els darrers
de manifest els nombrososdescobriments
anys. La instal.lació d'estos primitius tallers podria explicar la diversitat que s'observaen els diferents tipos de fletxes i puntes de
llanga, i que havent rebut en un principi el nom de la regió on apaen
per primera vegada,es troben avui confosos una mateixa
regueren
comarca,com ho acredila,entre molts altres, el descobrimentverificat en Algorfa i els tan célebresdels senyorsSiret, entre Almeria
i Cartagena.
Estes puntes de fletxa es subjectaven a I'extrem d'una vareta
per mig de certa pega, molt resistent i dura, de la quai conserve
aiguns fragments.En tal disposicióforen trobats en la famosacova
dels Murciélagos,segonsho referix don Manuel de Góngora amb
estesparaules(1):
fletxes amb punta de peder
nal apegades pals grollers amb betum fortíssim, {ins al punt de
trencar-seabans el mánec que el betum>.
com la
Els ganivets de sílex (fig. 2.a¡ són de petites dimensions,
(1) "Antigüedades prehistóricasde Andalucía", pá9. 32.
[page-n-70]
BREU EXPLORAC¡ó ARQUEOLdGICA
5I
majoria dels trobats en esta regió; medixen respectivament0,10
m, i 0,13 m. de llarg per 0,02 en llur major amplária; oferixen un sol
pla en una de les cares i tres xaflans en la oposada;estan
un poc
encorbats i presenten dos tallants sumament acusars.
que no tots els objectesde cerámicaque aparegueren
Es sensible
en les sepultureses poguerenaconseguir
sancers,puix no pocs, per
la humitat del terreny i el pes de terra que els oprimia, eixiren badats
i es desferencom la pols noméstocar-los.solamentvuit tifells (figura
3.4) pogueren ésserarrepregatsen prou bon estat de conservació.
Són de fang negre,molt fonedls i, en general,mal cuit. Estan recoberts en ambdós superfrcies
amb una má d'almánguenao de terra
groguenca' La estructura és prou grollera i revela, si no fon feta a
má, un torn molt primitiu.
Tals són els objectestrobats en ra breu exploracióverificada en
la vall d'Algorfa, tots els quals, grácies a]*f.ina atenció i al generós
desinterés I'excel.lentíssim
de
senyor marquésdon Rafael de Rojas,
figuren ja al Museu Arqueológic del Col.legi de Sant Doménec
d'Oriola.
[page-n-71]
[page-n-72]
FURGÚS -
Prel¿istória unlencianá
III -L¡rr¡rN¡
L
Fig ura I .
Figura 2,¡
Figura
Necrdpoll de L'Algorfa (Oriola).
Publicaclonsdel S. I. P.
3.4
[page-n-73]
IV
PREHISTOR]OUES
SEPULTURES
EN PBO\/INCIA
LA
D'ALACANT
,.SAf\|
(LES
(")
ÚLTItuES
EXCAI/ACIOI\¡S
E[|
AI\¡TON..
Í{ECB0P0LI or
D'ALG0RFO
..$Ail
AilIÓil..
La costera de
Antónl és a 2 kilómetres escassos I'antide
quíssimaAurariola, avui Oriola, en la pintorescai dilatada província d'Alacant. Prop de mil sepulturesacompanyades
d'un eixovar
en
funerari ric i variat, foren descobertes reduit espai de poc més
de dueshectáriesen ia seuarápida vessantcoronadade cims inaccessiblesper la banda que va servir per a aquestaNecrópoli.
En aquest
tom I, núrh. 7, es va publicar una compendiosa noticia dels preciososobjectes que hi foren arreplegats,així
que foren observats en la
com dels diferents rites d'enterraments.
que anomened'Oriola per la seuagran prcximitat a la ciuNecrópoli
tat esmentada(c). No manca qui haja sospitat la exlstdnciad'una
estació prehistórica en el lloc d'aquesta Necrdpoli, pero considere
sensefonament una hipótesi semblant, per tal com, a més de no
haver aparegut en la costerade nSanAntónr cap vestigi d'antigues
habitacions,\a gran distáncia del riu i brolladors d'aigua i especialment la remarcablerostária de la vessant qve, arratcant de penyals
inaccessibles,
baixa quasi en angle de 45o fins el camí d'Oriola a
Alacant, fa molt inversemblanti imprópia la suposició d'antigues
habitacions en el lloc dit.
(a) V. sobre esta estació els treballs I i II.
(b) V, també en quant a esta necrdpoliel treball I I I i la nota del mateix treball.
(c) En el Bol. S. A, C N., a que ens referim abans en les paraules amb que
El
encapgalemaqtesla Col.lecció. treball a que aludix es el I.
[page-n-74]
54
JULI FURGÚs
més aproExistint no llunt delscorrentsd'aigua tossalsi costeres
proposatI'home primitiu fixant
podia haver-se
piats ¿quin objecte
que perillós,ia
emsems
la seua llar en
la fugida era poc menys que
que en cas de sorpresaper I'enemic
impossiblei, en canvi, podia amb una gran facilitat ésseresclafat
per
per I'enemic des de l'altura dels cims, perfectamentaccessibles
A
oposades? més,el carbó, la cendrai els ossosd'animals
lesvessants
barrejats amb fragmentsde vaixella, que ordináriamentacompanyaven les sepultures,no solament de la costera de tSan Antónr' sinó
de tota aquesta comarca, no poden ésser confososamb les runes
d,habitacions,perque constituien una part integrant de sepultures
i
a
descobertes centenars totes, en llur génererespectiu'
ben definides,
El túmuls, per eixemple, no eren
amb el major artifici'
disposades
habitacions
muntons informesde terra i pedres,com podrien ésser-ho
primitives que finiren, sinó veritables cons més o menys perfectes'
amb llur cambrafunerlria en el centre,damunt ia qual havien amunamb terra pastada' grosses
tonat, ben trabadesentre elles,a vegades
ja
I si a lescoses dites afegim' callant
pedresi diverses
capesde terra.
de col'locar la NecrÓpoli
altres raons per a abreujar, que el costum
sembla aci haver estat general
a certa distáncia de les habitaci.ons
en les époques primitives, com ho testimonien Redován' Callosa'
d'antiga
no
Bigastre,etcétera, dubte que prevaldrá la denominació
Antónr'
per a la costera de
Necrópoli d'Oriola adoptada
en
Fa poc, havent-sepracticat noves excavacions aquestaNecrÓpoli ja famosa, en ilocs que per creure'ls infructuososhavien estat
negligits, es va descobrirun regular contingent de noves sepultures'
en
pitjor conservades general,pero del tot semblantsa les exploralievat d'una, pertanyent a una dona, que per la
des als comengos,
singularpreciositati raresadel seueixovar mereix un esmentespecial.
Aquesta tomba consistia en ud túmul de dimensionsmitjanes'
Vull fer notar tot passant que, en atribuir-li la denominacióde túmul, no és el meu propÓsitestablir un paral.lel amb els monuments
en
megalíticsque duen aquestnom per bé que la semblanga la forma
reminiscénciade
poguera despertar i potser fer vesilumar alguna
raga.
La cambrafunerária, contra el costum observat en (San Antónl
era
en aquestamena de construccions, excavadaen el sÓl roig de la
[page-n-75]
SEPULTURES PREH¡STdRIQUES EN LA PROYíNCIA D'ALACANT
55
costera; ocupava el centre de la base circular del tírmul i distava
poc més de 2 metres de la superfícieexterior de la vessant.Tenia
forma elíptica circumscrita per grans pedres ¡erfectament arren_
glerades i el cadáver jaia recolzat damunt el costat dret en posició
encollida amb el cap vers Ponent. Dues o tres lloses,refermant_se
damunt els pedrots que constitui'en murs de la sepultura, forma_
els
ven el trespol d'aquestamansió fúnebre,coberta després
amb diver_
sescapesde terra, una de les quals erabarrejadaamb cendrai carbó
abundosos,restes indubtables d'una gran foguera.
EIs rites observats la sepulturadelsdifunts erenen
en
Antón¡r
la cremacíóo íncíneracíóque es va praclicar en temps relativament
més moderns, com ho indica la cerámicatrobada en aquest génere
d'enterraments,la mitia cremacíó la ínhumacró.La sepuitura de
i
la qual parlem pertanyia a la mitja cremació.
El cadáver, desprésd'haver estat exposat damunt la pira a un
foc viu que devia consumirles carns,probablementhaviaestat envolcallat en algun lleng i di.sposat,
desprésd'exornat i pintat segons
el costum d'aquellesedats remotes,en la sepultura"Aquesta hipótesi potser podria explicar l'estrany fenómen que han ofert en
Antónr no pocs esquelets, els quals s'observaven
en
gealgunsossos,
neralmentsde les extremitats, completament
carbonisats.
Amb ella és
més fácil també concebrede quina manera les grans urnes funeráries podien contindre les despulles
d'una i fins de duespersones
adultes, així com la possibilitat del tatuatge dels esquelets,reconegut
acl no poquesvegadesen les sepulturesi confermat una vegadamés
en la present. Efectivament, els ossosdel brag i del avantbrag eren
grolleramentpintats de negre i roig i el crani totalment empastifat
de negre, cosa que li donava un aspecteespaventós.
Sent no conservar només que mitja mandlbula i alguns fragments d'aquest
crani que, havent aparegutsancer,fon trossejatper la torpesad'un
dels treballadors que sensedonar-secompte el va xafar.
Pero deixemaixó ací i passem la disposició
a
del magnífic eixovar
que acompanyavaaquesta preciosasepultura. Foren trobades dues
grans espiralsd'argent, una a cada costat del crani, les quals serviren
indubtablementde penjolls per a les orelleso d'ornament per a subjectar el cabell. A poca distáncia varen aparéixer els restes d'un
gran tifell de fang negre quasi pulverisat. excepteun fragment de
[page-n-76]
5ó
JULI FURGús
molt bonesdimensions, qual fácilment permet endevinar la forma
ei
total del vas. La factura es prougrolierai la pasta, que és prou basta,
du en la superfícieexterior una lleugera capa d'ocre groc fosc amb
taques negres.Entre les vdrtebresimmediates al crani varen ésser
arreplegats gransd'un precióscollard'or (1ám.I, fig, l a) formats
els
per cons diminuts i buits, h)bilment treballats i proveits de dos foque servixenpera enganxaraquestes
rats quasi microscópics
valuoses
perles. En várem trobar 73, pero és segur que se'ns escaparenno
poques,no solamenta causa de llur petitesa,sino molt més perque
dissortadament adónaremde llur presdncia
ens
després
d'haver revolicat i tirat cap arrere una bona part de la terra que envolupava
la part superior de I'esquelet.La delicadesa formosor d'aquest ari
tefacte contrasta evidentment amb la relaliva grolleria dels altres
objectesque composavenl'eixovar funerari d'aquesta tomba i fins
amb les nou joies d'or trobadesen diferentssepulturesde
importat d'un altre pals on
coilar haja estat molt versemblablement
I'art fora més avangat. En alguns punts no molt distants d'Oriola,
pobles procedentsde I'antiga Grdcia ens han deixat (com en Redován, Yecla-
magníficsde llur floreixent cultura. ¿Els podríem atribuir també la
manufactura d'aquest precióscollar?
la
Aquest eixemplar, siga la seua procedéncia que es vullga, és
certament del tot nou i curiós,al menys que jo sápia.
igualment
arreplegats
Amb els esmentatsgranets d'or varen ésser
tres cons marins perforats en llur extremitat aguda per frotació i
dos circulets de vori també perforats en el centre. Es possibleque
formaren part del collar, ja que era costum molt usat en aquelles
remotes époquesunir en un mateix collar perles .de matdries molt
diferents.
En la regió de la cintura es va descobrirun gran ganivet o punyal
de courede 0,14m. de llarg (lám. I, fig. l.a¡ i dos punxons.Un d'ells
era també de coure i tenia com a mánec una canella d'ocell; I'atre
Adherit al punyal hi havia
era d'os i no dels millors d'aquest génere.
molt ben doblat, que deu la seua quasi total
un mocadoret de tela,
conservació les sals de coure que I'impregnaren.El teixit és format
a
de fils prou forts i el conjunt resulta prou bast. Una de les mans de
[page-n-77]
E
sEpuLTUREs eREHISTdRIQUEs N LA PRovíNcIA p'eLAcANt
57
I'esquelet descansavadamunt del mocador, descobrint-seen ella
de
algunesfalangesigualment impregnades verdet. Aquest eixemplar
de tela prehistórica és sumament remarcablei no tinc notlcia que
enlloc se'n conserveun altre de tamany semblant i tan bon estat'
Finalment, al peu d'aquestasepulturava apatéixerun muntonet
d'una dotzena i mitja de pedresredonesdel tamany d'una nou" que
cap mena de dubte
en
havien estat ennegrides la foguerai que sense
una ofrena funerária molt usada en aquesta mena
representaven
d'enterraments.
les
Les armes i especialment eines de sllex que foren tan abundants en la Necrópoli de tsan Antóu, no apareguerenen aquesta
objectesque acabe d'esmentar
ocasió;pero els dos nous i preciosos
que sobreixensingularmenten la interessanti nombrosa col.lecció
i
prehistóricaformada en el Col.legide San Doménecd'Oriola, donen,
al meu parer, a la tomba que els tancava preferénciasobre totes
les altres.
breu de la Necrópoli de
En acabaraquestaressenya
practicades
excavacions
d,apuntar que en les darreres
no vull deixar
quantitat d'objectesde cerámica,entre
es va arreplegar una bona
els quals figuren algunstipos que fins ara no havien aparegut(llmina
I, fig. 2.4).
L'estrany tifell (núm. 5) fon trobat en la part més alta de la costera en una magnlfica sepulturade sis lloses.Els númerosI i 6 foren
trobats junts en un túmul petit. La copa, que és de tamany reduit,
sancera.Abans n'havien
és la primera que pogué ésseraconseguida
aparegut més d'una dotzena de molt diversesproporcions,pero tan
que no pogueren ésseraprofitades. El gerró amb ansa
destrossades
núm. 4 és també un eixemplar únic. Fon trobat en una bonica
sepultura que contenia a més dos anellets d'or. Les altres oferixen
sols alguna lleugera variant.
[page-n-78]
caJ
JULI FURGUS
A L,AIGORFA
T)(CIJRSIÓ
que en
Resultats molt falaguerstingué la brevlssimaexcursió
per
companyia de I'Excm. senyor marqués d'Algorfa vaig efectuar
del mateix nom, situada a uns 15 kilóla seua bella i dilatada finca
metres de la ciutat d'oriola. Teníem notícia que anys arrere havien
quantiaparegut en la vessant d'un dels pujols d'Algorfa abundant
degué
tat d'ossoshumans. Es creia vulgarment que en aquell lloc es
batalla havien
de donar sepultura als dissortats que en aferrissada
la guerra'
sucumbit víctimes del furor de
Després d'una hora de marxa per cims i llomes interminables'
ja que una pluja torrencial havia inundat la nit anterior tots els
que apenes
camins del pla, arribárem per fi al peu d'un modestpujolet
i que oferia tota la seuasuperflciepertenia vuit metres d'elevació
fectamentrecobertadeterra,excepteelcim,onendireccióaLle'
pedra
vant s'algava un muntó de fang naditr i badat o muralló de
areniscafluixa i fonedissa'
Aquest havia d'ésserel camp de les nostres operacions'No ens
va ésserdiflcil trobar el lloc on havien aparegut les resteshumanes'
iadonant-nos,entreunagranquantitatescampadad'ossosipetits
les
fragments de cranis, de testos de fang negre, caracterlstic de
edatsprimitives,envolcallatsamblaterrad'unpetitsolcobertal
peudelmurallóquecoronaelcimdelacostera,ensanimárema
d'una petita necrÓpoliprehistÓrica'
creure que estlvem en preséncia
i ben
Tot seguit. dos peons comengarenels treballs d'excavació
i
esperances
aviat I'r)xit més complet vingué a realisar les nostres
a coronar els esforgosde tots.
en
uns 12 esquelets prou
aparegueren
En efecte,successivament
amb el consabuteixovar neolític,
enriquits
bon estat de conservació,
grans
si bé no tan completcom calia desitjar' Jaien sepultatsen dues
indicant
raconadesi repartits en dos grups perfectament distints'
probablementaltrestantesfamllies.Estavenenposicióencollida
iadossatsaunsortintdelapedraareniscaqueconstituixelnucli
[page-n-79]
SEPULTURES PR,EHISTdRIQUES EN LA PROVíNCTA D'ALACANT
59
del pujol o a una filera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensions
i robustesa del ossosrevelaven, en general, individus de muscui
latura poderosa d'estaturamés que mitjana. A la vora de cada crani
havia un, dos i fins tres tifells de drferentsformes i dimensions.
hi
En la regió mitja de I'esqueletsolia aparéixer un celt o destral de
ensems.
pedra o puntes de fletxa de síiex o bé ambduescoses
capesde terra de color diferent,
El difunt era cobert amb diverses
trobant-se acitambé la de terrapastada, dura comsi fora de pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtració de les aigües'
La profunditat d'aquestsenterramentsvariava d'un a dos metres.
La construcció, com és fácil d'observar, era extremadament sen'
zilla i distava molt d'assolir les proporcionsgegantinesque en llur
Antónr.
major part ostentavenles sepulturesde la costera de <,San
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, i no aparegué cap objecte d'ornament ni d'indrlstria, com serretes de sllex,
percussors,
molins de pedra, etcdtera, que amb tanta profusió es
solen trobar en aquestamena de sepultures.Tampoc no va aparéixer cap vestigi de foguera ni de banquet funerari. A judicar per la
mena dels objectesarreplegats,podria dir-se que la gent d'Algorfa,
com a habitants dels boscs,vivia exclusivamentlliurada a I'eixercici
de la cacerai de la guerra.
Heus ací el total dels objectes trobats en les tombes:
7 celts o destralsde Pedra.
33 puntes de fletxa de sílex'
I punta de llanga dé sílex.
3 ganivets de sílex.
2 punxons de coure.
1 punxó d'os.
3 cranis.
8 tifells de fang'
Les destrals de pedra (lám. II, fig' 3'a) són de diorita negra
o verdosa i d'un poliment esmerat.Totes acusenun t1s prolongat,
excepte la primera, que sembla completament nova. Llur llargária
oscil.la entre 0,21 m. i 0,05 m. per bé que la d'aquesta darrera di'
mensió degué de servir d'escapremillor que de destral.
Les puntes de fletxa (llm. III, fig.4.a) són de sílex molt divers
i la major part bells eixemplars hábilment el.laborats'Se n'hauran
[page-n-80]
ó0
JULI FURcús
extraviat no poquesa causa de llur tamany diminut i del color que
apeneses distingia del de \a terra, així com també per haver-nos
impedit la brevetat del temps garbellar la terra. La petita col.lecció
reproduix els tipos neolíticsde costum,és a dir, el losange,
arreplegada
la fulla de llorer, la punta dentada amb aletes i peduncle, etc. La
precisió i acabament de la talla denoten una admirable habilitat
adquiridapotser
en la mi de l'artífex, fruit d'una llarga experidncia,
en els centres de fabricació primitiva, la existéncia dels quals han
posat de manifest els nombrosos descobrimentsefectuats durant
aquestsanys darrers.La instal.laciód'aqueststallers primitius podria
explicar la diversitat que s'observaen els diferents tipos de fletxes
que havent rebut al comengament nom de la
el
i puntes de 11an9a,
es
regió en que per primera vegada foren descoberts, troben avui
confosos en una mateixa comarca, com ho acredita entre molts
altres el descobrimentverificat en Algorfa i els tan célebresdels
senyors Siret entre Almeria i Cartagena.
Aquestespuntes de fletxa es subjectavena l'extrem d'una vareta
per mig d'una certa peguntamolt dura i resistent,de la que en conserve alguns fragments. En aquesta disposicióse'n trobaren en la
segons ho descriu en Manuel de
famosa cova dels
Góngora (1) amb aquestesparaules:
a
flechascon punta de pedernalpegadas toscospalos con betún fortlsimo, hasta el punto de romperseantes el asta que el betúo.
Els ganivets de sllex (1ám. II, fig. 4.a¡ són de dimensions
petites com la majoria dels trobats en aquesta regi6. La seua llargária és de 0,09 m., 0,10 m. i 0,11 per 0,02 m. d'ample. Oferixen
nomésque un pla en una de les caresi tres xamfrans en la oposada;
estan una mica encorbats i oresenten dos afiladures sumament
tallants.
La punta de llanga(lám. VII, fig.4.a¡ és de sílex rogenci treballada grollerament.Formava part del mobiliari funerari de ia sepultura que conteniaun crani.
Remarcaré de passada que aquesta mena de puntes de sílex
sol éssermolt rara en aquesta comarca;entre altres armes que en
regular abundánciaes troben en les tombes solament apareix algun
(1) rAntigüedadesprehistóricasen Andalucíar, p¿g, 32.
[page-n-81]
SEPULTURBS PREHISTdR¡QUES EN LA PROVÍNCIA D'ALACANT
ó1
eixemplar isolat. ¿Seriapotser aquesla arma símbol de comanament
o de sobirania? No crec inútil traslladar acl el que va escriure
Rohrbachersobre aquest particular: rPotser algú s'admirara veient
a Saul sempreamb la seuallangaen la m); la causad'agdés que antitigament la llanga era el slmbol del comanamenti de la sobirania.
diu Justí, els reis tenien encara per diademallurs llances,
Aleshores,
les quals foren anomenades
eeptres pels grecs. Amb una mena de
llanga, segonsI'HeL'reu,Josué va donar el senyal per'a l'atac i la
que
presa de la ciutat d'Ha i el nom de
indicava el dret de ciutadania sobirana,procedix de l'antiga paraula
quirr, que significa llanga. Solament el pare tenia dret per a
la llanga i el sacrifici, i que quan calia donar testimoni, davant el
el
Consellpublic, de les terres i vivents que cadascúposseia, quirite,
amb la llanga en la má, hi acudia, simbolisant i sostenint ensems
el seu dret amb les armesD.
Els punxons de coure són barretes redonesi apuntades per un
extrern; el rnánec,que molt probablementdegué d'ésserd'os, havia
desap:tregut.
Es lamentableque no haja estat possiblesalvar la totalitat d'objectes pertanyents a la cerámicai que constituien una bona part
del mobiliari de les sepulturesd'Algorfa.
Molts d'aquells objectes,clavillats ja pel sol i la humitat de la
terra, es feren a trossos solament en tocar-los. Els tifells sancers
que poguerenésserarreplegats
son de fang negreen l'interior, grollerament model.lat i cobert en I'exterior amb una capa rogencaamb
taques negresproduides pel fum durant la cocció que sensedubte
es verificá al'aire lliure; el fons és generalmentpla o amb una volta
lleugera.
A poc menys de mig kilómetre d'aquest jaciment i en el camí
que hi conduix, hi ha ara vna vileta a la vora del Segura,anomenada
tingueren llurs habitacions en
els temps primitius els habitants.d'Algorfa,confirmant-se
una vegada
més I'habitud observadaen aquestacomarcade dipositar els difunts
a alguna distáncia de la estació.
Resta ara conj:cturar d'on procedien
aquells hómens,la existéncia dels quals ens han revelat les tombes que acabem d'esmentar.
¿A quina raga pertanyien? Difícil és sondejar un passat tan fosc
[page-n-82]
62
JULI FURGIJS
assoi lluntá, disposantper a aixó nomésque de les nocionselementals
que envolcalla les
lides fins ara. No es dissiparáplenamentla boira
edats primitives mentre la ciéncia arqueolÓgicano aconseguixca
presentarmaterialsmésdecisiusperaresoldrecategÓricamentaquest
problema.
acontenPer tant, de bona gana prescindiréde tota discussió'
d'Algorfa, igual que
tant-me fent remarcar que I'eixovar funerari
llevat d'algunes
I'arreplegaten
própiesdel lloc, en Valéncia' Cuenca'Múrcia'
modificacions
lleugeres
Andalusia, Castella i en la maior part de les provínciesd'Espanya'
d'eixes races
Un mobiliari semblant, per tant, no ens recorda cap
riqueses del país
isoladesi errants que atretes per les fabuloses
bé
ja
I'inundaren successivament des dels temps primitius' sinó més
unpobleque,amodelaPenínsula,:s'hivaestablirihivapermanéixer durant el transcurs de molts segles'
potser
La Ibéria, nom donat pels antics a Espanya,ens descobrix
constituí la nació Celtí'
a eixe poble que, unit més tard als celtes,
bera, explotada primer pels fenicis i cartaginesosi conquerida després pels romans. ¿Perqué,puix, no es podria reconéixeren les inen
d'aquest gdnere descobertes
nombrables tombes prehistÓriques
l'esforgat i simpátic poble celtlber?
Espanya els restesgloriososde
[page-n-83]
FURGÚS - Prekistdria ualenciana
IV. -L¡,r"r¡x¡, I
Figüra 1.¡
Figura 2J
Nccripolt ¡te St, Antonl(Or¡olal. Darreres exc¡vaslons.
Publ¡caclonsale¡S. l. P.
[page-n-84]
FURGÚS -
IV. - L¡.uIN¡ II.
Prehtstória ualenciana
F::...!l.""f,
T::'tll¡-llt"¡1¡t-.-f
Figura 3.e
Figura 4.4
Necropoll de L'Algorla lorlola)
Publlcaclons del S. I. P.
.4.;,!Qf
!
[page-n-85]
V
D'ORIOLA
PBEHISI0RICA
NECR0POLI
(")
SEGURA)
DE
DE
CALLOSA
LA
DE
flECR{IPOLI SERNA
La primera secció del Museu Arqueológic del Col.legi de Sant
Doménecd'Oriola acaba d'enriquir-seamb una nova i valuosa apor'
en
tació d'escollitsobjectesprehistóricsdarreramentdescoberts una
i mitja a l'est de la ciutat
exígua costera,situada a cosa de llegua
abans dita. Aquesta interessantvertent, propietat del meu amic
particular en FrancescMora, a I'amabilitat i a la finor del qual dec
(a) El P. Furgús, com os veu, va intitular oste treball en termes, no sols am'
bigus, sinó inexactes, fent pensar en una estació prehistdrica en Oriola, quan,
segonsanem a vore, la estació a la qual os roferia es trobava llunt d'ella i fora
d.olseu terme. I que agd ere intencional es desprénclarament del fet de que a través
dc l,article oblide precisar la situació del jaciment, encara que done algunes dades
per a localisarJo entro els diversosllocs que va excevar a la comarca' Seguramcnt,
ia seua experiénciava voler evitar d'esta maneraencertadaels danys quo rcporta el
pregonar les troballes d'estacionsabans de poder ésscr completament excavades,
atraient"seaixl I'cxcavador clandestí,quan no es derperta el pillatge, No coneixem
cap aclariment d'aquesta qüertió. La determin¿ció del lloc precfs do la excavació
quc ós tracta, cal ferla amb les dadesquc en el treball consten: quÓ es trobava
a sobre llcgua i mitja a llovant d'oriola, en una petlta costcra, part inferior do
la rapida vessant iniciada al peu del castell endcrrocat quc la corona, prop d'un
poblet ric i industrial. Tots estos detalls coincidilen, llovat d'un potit error en
la orientació, amb un punt de la serra immedjata a Callosa de Segura, on com
es sap va excavar el P. Furgrfs. Per tant, a tal jaciment deu referir-sc en ei treball
que al.ludim, i aixf ho tenim per ferm. Es confirma, i encara precisa més el lloc
exacto, en el treball en que Josop Colominesdona compte de les excavacionsque
va practicar a nom de I'lnstitut d'Estudis catalans en la vessant del castell de
I'esmentat poble de Callosa¡Ann' I. E. C.. tom 1927'31' p. 33)' quan diu que els
PP. Furgrls i Barnola doscobriren,i excavaren en part, uns enterraments al peu
mateix dcl castell esmentat, lloc distint d'on ho va fer I'lnstitut, que les realis)
en un punt més alt.
[page-n-86]
64
JULI FURGUS
la espontániai graciosa vdnia per a I'exploració d'aquell lloc, té
en la seuazona terrosaun poc més d'una hect)ria d'extensió,la qual
constituix la part inferior d'una perllongadai rápida vessant de calisses,que, arrancant dei peu d'un empinat i quasi enderrocatcasteimprobable
llet, va a perdre'sen la planura. No és completament
algunesfamílies haguerenassentaten un
que en épocaprehistÓrica
lloc tan inepte llurs modesteshabitacions;no obstant, són tan esi
cassos dubtososels vestigis que d'elles s'han pogut comprovar en
el transcurs de les excavacionspracticadesall), i per atra part és
en
tanta I'abundáncia de sepultures, tan caracterfstiques llur estructura com simétriquesen llur disposició,que em decantea denominar aquell lloc, més bé que estació, necrÓpoliprehistÓrica.La
la
població primitiva pogué ocupar molt bé aleshores costeraimmeque corona la serra i
diata que oferix un accésmés fácil al castell
on s'extén en i'actualitat fins ocupar el pla un poblet ric i industrial;
aquestaconjecturasembiacorroboradaen certa maneraper les abundoses restes d'artefactes prehistÓricsque apareixen continuament
en aquellescontrades.A més, em mou a abragar aquest extrem el
costum, repetidesvegadescomprovat en la regió oriolana, de situar
ies necrópolisun poc apartadesde les estacions.Es veritat que en
Lluís Siret atestíguahaver observat el costum contrari en els múlverificats entre
tiples descobrimentsde poblacions prehistÓriques
pero aquest fet potser podria atribuir-se a ia
Almeria i Cartagena;
circumst)ncia per la qual,
estacions,
proximitat a la mar d'aquelles
i
a
estant més exposades les incursionsde gents estranyes enemigues,
a
els habitants es veien precisats conservarllurs difunts en el recinte
fo¡tificat de la població i fins en llurs prdpies habitacions, per a
preservar-los
millor del saqueigi profanació. De totes les maneres,
siga el que siga, crec inútil insistir en aquest detall tenint en compte
que la cardnciaquasi absoluta de restes de primitives habitacions,
observadaen la costeraque ensocupa,no dona lloc a arreplegarcap
notícia que puga ésserd'interés i profit amb relació a les construcremots.
cions própiesd'aquellssegles
Antónr, de la riquíssima
A diferénciade la costeraveina de
necrópolide la qual vaig donar notícia en Razóny Fe (L), no ha apa(1) Revista madrilenya redactadaper Paresde la Companyia de Jesrls-(setembre
1 9 0 ) - j u n y 1 9 0 4 ) ,t o m l V ; p á C s .4 3 - ' / 3 ; Y , 3 6 3 ; V l , 1 0 4 , 1 0 5 ; l X , 2 l 4 . ( T r e b a l l sI , I l
i l l l d ' a q u e s t aC o l . l e c c i ó ) .
[page-n-87]
NEcRdPoLI
FREHISTóR¡CA D'oRIoLA
65
regut acl cap vestigi de la cremacióde cadávers,
essenttotes les sepultures per inhumació. Aquesteseren de tres classes,
aixó és: A)
Túmuls (l) de dimensionsmolt reduides:B) Grans urnes de terra
cuita: C) Sepulcres
formats per sis llosessensetravada que les unira,
La profunditat on es trobaven les sepulturesoscil.lava entre dos i
tres metres; I'enorme pes de la terra que consegüentment cobria
les
i la pronunciada rost)ria de la costera,units a les violentessacsades
del terreny, produits pels freqüents terratrdmols que antigament
castigaren aquesta comarca, han donat per resultat el péssim estat
de conservacióen qué, generalment,es trobaven les tombes i la
trencadissai fraccionament de I'abundant i variada cerámica que
contenien.
Per a procedir amb major claredat i donar un coneiximentmés
exacte de la importáncia d'aquesta petita necrópoli de la regió
oriolana, desprésd'un análisi compendiósde la varietat de sepultures que acabed'esmentar,passaré enumerarels objectestrobats
a
en elles.
Tftmuls. Constavend'un nfnxol o cambra funerária formada per
grans pedres,dins de la qual jaia el cadáver en posició encongida.
Damunt s'havia amuntonat una gran quantitat de pedrots, cobrintlos desprésamb unes quantes capesde terra.
Per bé que I'eixovar funerari era regularment més pobre que
en la necrópoli de
solia contindre acl més que algun objecte de cerámicai un redult
nombre de petxines perforades,que havien servit d'ornament, no
obstant una part d'elles subministraren algunes espirals i anells
d'argent, collars composatsde ciprees,cons i ossetstreballats, puntes
de llanga i de fletxa, alabardes, dagues i punxons de coure i a més
un bon nombre de bragalets,botons i diversitat d'altres objectes
treballats de vori. Especialmentuna d'elleses va distingir pel seu
eixovar tan selecte,que va consistir en un petit tifell de terra negra
col.locada,com d'habitud,,a la vora del cap del difunt; dues grans
espirals i dos anells d'argent, un bragalet macls també d'argent,
dos anells d'or, una daga de 0,10 m. de llarg i una destral de coure
que es trobaren creuades una sobreI'altra (fig. 1.¿, lám. I).
la
(l) Em valc d'aquesta paraula, no en sentit propi, sinó solamentpor a donar una
idea aproximada de Ia estructura d'aquesta mena de tombes.
[page-n-88]
66
J u L ¡F U R c Ú s
Ultra els objectesenumeratsque es trobaven a la vora del difunt,
s'arreplegavatambé, entre les capes de terra que envolcallavenles
sepultures, gran quantitat de petxines, serretes de sílex, martells i diversitat de percusors;escapres,
punxons, agulles, pintes i
puntes de fletxa, d'os primorosamenttreballat; quixals i dents de
senglar,banyesde cérvol i, a més a més, molts molins, morters, nuclis de sílex, rodanxes de terra cuita, etc., etc., totes les quals
cosespodrien indicar restesd'habitacionssi hagueraaparegut algun
rastre d'ellesmés decisiu,ja que sols en un punt de Ia costeraes va
descobrir
algunsvestigisd'un mur que s'estenia l'ampláriade la
a
vessant,i al costat d'ell algunsfragmentsde terra.cuita amb impressionsde canyes.
Urnes (fig. 2, lám. I). Són de terra cuita a I'aire lliure, de color
rogenc, bru i fins gris amb taques negres. Duen una i fins dues
tireres d'orelletesjunt a la boca i a vegades cordó o canya grolieun
rament model.lada.
En la ma.joria dels casosno contenienmés que I'esqueletd'un
párvul acompanyatd'un eixovar pobríssim, com petxinesi rodantal
xes d'os treballat, que serviren per a constituir un collar. Com que
aquestesgrans urnes molt rarament es troben sanceres aci varen
i
que solament dues foren susceptibles
aparéixer tan destrogades
de
que algunsaltres objectesque potserformarecomposició, possible
és
ren I'eixovar funerari d'aquesta mena d'enterraments,
hagenrestat
destruits o s'hagenperdut.
quatre. Aquestamena
Solsen foren descoberts
Sepulcresde lloses.
prou caracterlstica una
i
de tombes sol contindre un tifell de forma
daga o alabarda de coure. Una de les descobertes es va assenyaací
per
lar singularment dur un tifell (figura2.4,lám l, núm. 1) de forma desusadai a més una destralde coure, una allra de diorita, tres
espiralsi un anell d'argent i prop de sis dotzenesde botons de vori,
pintats de roig, de forma cónica o de petita.pirámide.Com que la
sepultura estava prou remoguda,per haver fet moviment les lloses
i haver-sedesplomatla que servia de coberta, és probableque entre
altres objectess'haja perdut una espiral i un anell d'argent, puix
solen trobar-sea parelles.
El total d'objectesarreplegatsés el següent:
Pedra. Tres martells molt característics,amb ranuresmolt mar-
[page-n-89]
NECRóPoL¡ PREHISTóRICA D'oRIoLA
6?
cades per on entraven les lligassesque els subjectavenal mánec;
bon nombre de percusorsde diversesformes.
Tres destralsde diorita de petitesdimensions
(fig.3.a, lám. II).
Cinc ganivets de sllex de 0,04 m. a 0,06 m. de llarg, un d,ells
dentat.
Una punta de fletxa de sílex, amb la base buidada en corba
cóncava.Es un eixemprarrarlssim en aquestes
regionsi indubtablement exótic. Parlant d'aquestaforma singular de puntes de fletxa,
en Lluís siret diu el següent(I):
forma... és més bé excepcional, i, no obstant, és la que predominaen Andalusiai portugal i que
anomenaré turdetana; també és la d'una de les tombes régies de
Micenes.Entre el gran nombre de les fletxes descobertes les proen
vfncies de Llevant, no tinc coneixengade cap de forma turdetana;
és probable que n'hi haja algunes,pero crec que pot assegurar_se
que sempreformaran una excepció,com en la Europa centrall.
Un centenar de serres de sllex: una d'elles és també molt
excepcional,puix malgrat aparéixer truncada en ambdós extrems
té 0,10m. de llarg per 0,08m. d'ample.
Prop d'una dolzena de plaques d'esquist, excepte una que és
de marbre rogenc amb venes negres,primorosamentpolimentades
amb u, dos i fins tres forats en cada extrem que, suposantque siguen
pedres d'esmolar,serienper a subjectar-les postetesde fusta. En
en
el nombre prou elevat de les esmentades
plaquesque es conserven
en aquest Museu del Col.legi de Sant Doménec,no s,observacap
senyal del desgastque naturalment s'hagueraproduit si les hague_
ren utilisat com a pedresd'esmolar; més,hi ha en el mateix Museu
a
un eixemplar que és d'una fulla de pissarratan blana i sumament
prima que de cap de les manerespoguéservir per a la indicadafinalitat. Crec millor que constituixen objectesd'ornament i que alguns
eixemplars que no tenen més que un extrem amb forat foren utilisats com a penjolls. En el British Museum (2) denominenaquestes
plaques
és
Unes quantes dotzenesde pedresde moll de forma elíptica i de
tamanys molt diversos,i finalment alguns morters.
(1) Memorias de la Real Academia de la Historia rVillaricos y Herrerías,
Antigüedadespúnicas, romanas, etc,D;tom XIV, pág.3g4.
(2) A guide to the afitiquítíes ol th¿ bronzeage, pág.95,
[page-n-90]
63
JuLt FURGÚS
en
d'os (lám. II, fig. 4.e).Aparegueren gran profusió, i
Obiectes
per bé que no pocs sortiren trencats, un bon nombre de pecesmolt
en
selectes,s'aconseguiren perfecta conservació.
La major part són d'os, i els atres de banya de cérvol'
Escapres.
Cinc d'ells tenen els dos extrems tallants, i prop d'una dotzena
ostentenI'extrem oposat al fil, grolleramentaprimat per a introduirlo en un m¿nec.
Punxons. Varen aparéixer en nombre molt gran i de diverses
formes;un d'ells medix 0,28 m. de llarg. També es varen arreplegar
unes quantesagulles,una amb un forat i una altra amb petites entalladuresper a subjectarel fil.
Tros puntes de fletxa.
Una serra amb menec, que molt probablementva fer de pinta,
i altres diversosfragments del mateix instrument.
solamentun o dos eixemplars
En la dita figura 4.4 es representa
en
pero els arreplegats bona conserclasses,
d'aquestes
de cadascuna
vació passende 90, superant en molt aquest nombre els que eixiren
trencats o defectuosos.
coure i bronze.Foren relativament curts en nombre els obJectes
si
d'aquestmetall que aparegueren' s'exceptuales puntes de punxons
que abundaren prou. Les varietats són com seguix:
Una serra de 0,06 m. de llarg per 0,01 d'ample'
Molts punxons sensemánec.
prou grans (fig. l'8, hm' I)'
Tres destrals,de dimensions
adherides,junt als claus, fibres de la
Dues alabardes.Conserven
fusta del mánec i en la fulla alguns fragments de tela'
Dues dagues,una de les quals medix 0,20 m' de llarg'
Quatre puntes de fletxa.
Una punta de llanga.
i
Un ganxo de grans dimensions un fragment d'espasa'
També pot esmentar-seacl un cresol de terra cuita, diversos
fragments d'alguns altres i una petita quantitat d'escdria'
d'ornament(fig.5.a, lám. II)' Llur nombre fon prou
Obiecles
válua. Entre els de vori poden
que, en general,d'escassa
grar.,encara
comptar-se uns quants fragments de bragalets, tres plaques que
serviren de penjolls, bon nombre de botons i molts quixals i dents
de senglar.
[page-n-91]
NEcRópoLt pREHtsrdRrcA D'oRroLA
69
Un bragalet de coure i dos d'argent, un dels quals és incomplet.
Dos anells d'or i cinc d'argent; vuit arracadesd'argent i dues
de petxines marines retallades;sis espiralsd'argent.
Cinc collars de petxines i ossostreballats.
Uns quants abaloris de substánciesdiferents.
Una gran quantitat de petxines marines perforades,de diverses
espécies.
Mereix singular menció un fusaiol, eixemplar que em sembla
senseparell i que va éssertrobat a una gran profunditat entre Ia
terra que cobr¡a les sepuitures.Es de vidre negre i té la superfície
coberta de llnies en relleu, de color blanc, que semblen branques.
En els fons té una circumferéncia mateix color. El vidre és bast
del
i la ornamentacióuna mica grollera i de línies insegures.
Es, indubtablement, un artefacte exótic de proceddnciapotser
fenlcia.
pero per desgráCerdmica.Es va presentarmolt abundosament,
cia tan maltractada que sols 17 eixemplarssortiren sancerso aptes
per a la reconstitució. formes(fig.2.a, de la lám. I) són ja molt
Les
no
conegudes, havent-necap que mereixcaesmentespecial.
També ací
ies sepulturescontenien moltes rodanxesde fang de molt diversos
tamanys,la significacióde les quals no he pogut averiguar.Algunes
tenen un forat excéntric,i atres, que imiten la forma d'un cor, duen
una entalladura en cada extrem. Potser s'utilisaren per a fer més
pesades les xarxes de peixcar. Varen aparéixer solament quatre o
cinc pesosde teler de terra cuita, redons,amb dos forats, o de forma
oblonga,amb quatre.
Resta ara per tractar el punt capital, que és averiguar, amb alguna probabilitat d'encert, la casta d'hómensa la qual deuen atri,o
buir-se les indrlstries representades aquesta mena de sepultures.
en
qüestió tan interessant;no han estat
Molt s'ha escrit fins avui sobre
poques les hipótesis que s'han aventurat per a conciliar opinions
en un camp tan propici a la diversitat d'elles, i ha hagut ocasions en qué semblava haver-se desgarrat el vel espésque envolcalla
les edats primitives de les nostres civilisacionspátries; no obstant,
cal confesar, desprésde tants esforgos,que encara estem molt llunt
d'haver donat passesfermes ! decisivesen la qüestió plantejada.
noms que s'han pronunciat de racesa les quals
Entre els drversos
[page-n-92]
70
JuLrFURcrJs
atribuir aquestsartefactesprehistórics,
n'hi ha dos que em semblen
més probables,els dels celtes i e1 dels primitius ibers.
L'insigne explorador de les regions Sudest mediterránies,En
Lluís Siret, propugna,
amb el seu enginy i erudicióhabitual, l,orige
celta d'aquestescivilisacions anomenadesde la edat del bronze;
i aquestaés també la sentdnciaque, encara que no manca de serioses dificultats, em decantea tindre com a la mós probable.
D'alló més interessant és la diversitat d'arguments amb qué
I'autor referit presentainaugurada en Espanya pels celtes la edat
del bronze.
Desprésde dividir-la en dues fasesdiferents,resumix Ia primera
en aqueststermes:
(amb la edat neolltica), tenen un
abast molt més gran; les principals són:
La desaparicióde tot alló que en la época neolítica s'explicava
per la presdncia
dels fenicis;ous d'estrug,perfums,ambre...i ídols
de tota mena.
La desaparicióde la cerámica ornamentada,tan característica
i que constituia un art superior a tot alló que es troba durant molt
de temps en la Europa occidental.
La desaparició
d'aquellamaravellosa
indústria del sílex.
L'abandó de rl-os Millaresir,
porta oriental de la Turdet)nia. oer
als que arribaven pel Mediterrani.
L'ús, en el seulloc nadiu, delsproductesdel sóI,or i argent, expor_
tats pels fenicjsen l'épccaprecedent.
L'aparició d'una cerámica
nova i de la modade lesjoiesmetál.1i_
ques.
Es difícil comprovar amb més seguretatla destrucciód'una civilisació, la seuasubstitucióper una altra i l,absdncia
d'un periodede
transició que explique el canvi per una evolució del propi paísr.
Tractant de la segonafase,després posar de relleu la palpable
de
diferdnciaentre la cerámicafunerária de la edaLneolítica i la cerámica lleugera,elegant,de superfície
negra,curosamentpolimenta_
da, que caracterisa
aquestsegonperiode de la edat del bronze, afe_
gix: tEn realitat, en la regió del Sudest no hi ha cap traga de
períodede transició; la substituciód'una cer)mica per I'atra, és
[page-n-93]
NEcRdPoLI
PREHISTóRICA
D'oR¡oLA
7I
sobtada; impedix atribuir la nova civilisacióa la poblacióindlgena
i reclama la intervenció d'un element estrany i nou...r
rEns resta per averiguar d'on procediaaquest invasor... L'isolament d'Espanya,desprésde la invasió del bronze-parle acl, sobre
tot, del Sud-ha donat a la seua civilisació un aspectelocal molt
particular, diferent del que oferixen altres paisosd'Europa. No obstant, una de les seuesarts, la de la cerámica,sembla haver conservat el segell del seu orige. Pertany, efectivament, igual que en la
edat del ferro, a la gran família cerámicade la Europa central, representada en les ciutats lacustres,en els cementeris de les dpoques
de Hallstatt i de la Tine, i encarafins en la nostra era. Hi ha entre
aquestsgrups diferéncies lloc i d'époques,i mai no podran ésser
de
confosos; pero tenen caracters comuns que els relacionen entre ells,
formant branquesd'un sol tronc...r
absolutamentde les arts xipriota, fenlcia i mÍceniana;es separaper
I'absdncia la ornamentacióde la de I'Occident neolltic, i ens conde
duix plenament al domini de I'art propi dels paisos on ha regnat
la civilisació céltica. El seu estudi ens fa atribuir la destrucciódel
poderiu fenici a un poble que, des del segleXII o XI, va inaugurar
la série d'invasionssortides del bregol dels celtes per a vindre successivament inundar la Penínsulau.
a
Certament, no té la mateixa opinió el meu distingit amic En
que sortósoperari en
Joan Rubio de la Serna,infadigablea I'ensems
el camp de I'arqueologiaprehistórica,ans al contrari creu reconéixer
en els descobriments Sudesti d'Oriola, artefactesindlgenes siga
del
o
dels ibers. Heus ací les seuesparaules(1):
dent, el qual és que abans de les reals o suposades
invasionsdels
pobles que se'ns assenyalen
com a primers ocupants,bé s'anomenen
ligurs, fenicis, libiofenicis,celtes,cyneteso com es vullga, la Península ibdrica estava habitada per un poble indígena i sedentari,amb
la seua civilisació própia i caracterisada,
eloqüentmentrevelada en
les descobertes Sudest,en les de la mateixa Oriola i en molts altres
del
punts d'Espanya i Portugal...>
(l\ Reuista de la Asocíacíón artístico-arqueológico
barcelonesa.
rEl Museo arqueo.
lógico del Colegio de Santo Domingo de Orihuelarr,
pág. 439.
[page-n-94]
72
JUL¡ FURGúS
algunesbreus raons per a recolzaraquestaopinió,
Ai.lega després
i passa tot seguit a impugnar I'atribució feta als celtes. Els arguments que adduix poden reduir-se a aquests dos principals: tl-a
história no ens oferix testimonis fefaents pels quals pugam suposar
del
la invasió cdltica en Espanya enllá del segle V o comengament
la nostra Erar.
IV, abans de
són celtes els pobles que propagarenla civirPer als arqueólegs
lisació de Hallstatt i de la Tine... Alló que caracterisaprincipalment
és
a la civilisació d'ambduesestacionsarqueológiques, l'ús del ferro
en armes de tota mena..., i si agó és així ¿on són les armes,flbules,
Antónr i en
tombes i utensilis de ferro que en les sepulturesde
totes les que en la Penínsulahan donat un mobiliari análeg,comproépoques Hallstatt i de la Tiven la civilisació de les esmentades
de
ne)...r
a
Respecte la primera dificultat no deixa de tindre la seuaforga
i afeblix una mica la hipótesi d'una invasió cdltica molt anterior
del
per
a I'assenyalada la histdria en el segleV o comengaments IV.
d'un fet esdevingut
No obstant, tractant-se de temps prehistÓrics,
en segles
tan remots,¿cómpodien trobar-seen la histÓriatestimonis
fefaents) Em sembla que és incumbénciade l'arqueologiaprehistÓrica omplir les llacunesde la história i suplir la seua deficiénciaamb
raonablesdeduccionsextretes de la comparacióde dadesi de les norealisatsfins a I'hora present
tícies que aporten els descobriments
la
(l). I aquest és precisamentel fonament sobre el qual descansa
hipótesi susdita, admesala qual, manca completamentde forga la segona objecció,per tal com ningrl no atribuix als celtesdel segleXII,
abans de la nostra Era, l'ús del ferro.
Pero al meu parer, encarasón majors les dificultats i enigmes
que s'oferixensi s'admet als ibers com a autors de la civilisaciócade
racterisada en els descobriments qué venim tractant' Perque,
aixó, ¿cóm es pot explicar el canviament sobtat que es
suposant
(l ) No manquen dades histdriques i lingüístiques per a resoldre aquesta dificultat,
com, per eixemple, les que presenta Mr. D'Arbois de Joubainville en la seua obra
Les Druídes et les díeux celtíquesá lorme d'animanx, plg. l5'51 (París, 1906). La difi'
cultat pervé de no saber distinguir en la invasió céltica la ona goidélica de la gala,
separadesper I'interval de set segles; i qualificades, aquesta pel ferro, i aquella pcl
bronze.-F, F,
[page-n-95]
NEcRópoL¡ PREHIsTóRIcAD'oRtoLA
73
verifica en els rites, costumsi artefactesde la épocaneolítica' si es
compara amb la del bronze? ¿Cóm abandonaren els indfgenes llur
grollera i ornamentada cerámica i on aprengueren a model.lar les
elegants formes de la edat del bronze? ¿Perqué renunciarena I'admirable talla del sllex i quin poble els va iniciar en I'r1sdel coure i els
alabardes i altres annes'
proporcioná models per a f.abticar espases,
que no tenen cap semblanga amb les que s'empraven en l'época
neolltica?
Contestar satisfactóriament al crlmul de dificultats que oferixen
és
les duesopinions exposades veritablementardu, i n'hi ha prou amb
les cosesdites per a posar una vegada més de manifest que, si bé és
indubtable que es treballa sensedescansi que els materials que enri'
quixen el tresor de monuments arqueoldgics superen en pocs anys
a tot alló que poguera esperar-se,encara manca molt per a edificar
sdlidament sobre tals fonaments i escriure en la história págines que'
despullades de podtiques ficcions, retraten amb fidelíssima veritat
les civilisacions que es desenrollaren en la nostra pátria durant
els segles dels temps prehistórics.
Oriola, 13 de Novembrede 1908.
[page-n-96]
[page-n-97]
FURGÚS -
Prehi'stiria- aalenciand
Figura 1.¡
Figura 2.o
Necrdpoll de Callosa de Segura
Publ¡caclons s. I. P,
del
V. -L¡,vrre
l.
[page-n-98]
FURGÚS -
Prel¿i,stóri.aoalenciana
V. -L¡,rr,rrNr II.
Figura 3.o
Figura 4.o
Necrdpoli de Callosa de Segura
Publicacionsdel S. I. P.
[page-n-99]
I N D E X
Raó d'cst¿ publicació...
l.-.1¡
odet prchist¿rica cn Oriolar (Nocrópoli de asan Antónr)......
,,
7
e
. I I . - . - r L a c d a t p r e h i s t d r i c a n O r i o l a r( N e c r d p o l i d e r s a n A n t ó n r ) . . . . . . . .
IIl.-Brcu
exploració arqucoldgica (Necrópoli d,Algorfa
)...
lv"--scpulturos prohistdriques en la provlncia d'Alacant
lllltimos oxcava.
c i o n sc n t S a n A n t ó n r . - N e o r d p o l i d ' A l g o r f a ) , .
. .. .. .... ..
v.-Ñccrópoll
prohistdrica d'oriora (Necrópoli de ra serra de carosa de
Se.
47
53
[page-n-100]
PUBLICACIONS S. I. P,
DEL
Sérlo d'Anuarls
Arehiaoda-'Piehistoria
Let,unti¡n,-Anuarit¡ d,elS. f. .P.- 192g-\rale¿oia. 1928.
Archiuoile PrehistoriaLeuantina.-anuario ilcr g, .r, p.-192g a 1989.En premsa.
Sérle de Me¡nórles
anyals
de la Dlreccló
S. l, P. g su Museo ile prehistoría cn 19pg.-yalcn¿i¿, 1929.
lobar tlel S, f. P, y su Xfuseo en.eI Tsaxulo
aito 7919,_yalencia, 1g80.
l4bor del S, l. P. y su,Museo en cl Ttasado
año 19i10._yalencia, 1g81.
labor rle.] L P. .g su,Mugeo en el pasatloai[o l.g7l._(Arnb
S.
6 liminos)*Yelenoia, 1932.
l a labor del 8' r. P. y su Lfuseo en er, pasarloaño 19s2.-yalenoia,
1988,
d!l-B: I:P_. y su Muaeo en et pasailo año 19\i,_yarencia,
198+.
la l!u,
La tabor clelS. f, P. y srt Museo en cl pasarlo
g li,mia¡io lgt4.-{'Amb
:.'nee)-Valencit, 1935,
h¿
Iln
La
La
.
Sérle de treballs
solts
l:i-n. Castelletilel,Porquet, per I. Ballester Tormo,
Z.:Breulnotes sobreel poblat ib.drie tle St.MiqrcI de Lllria,.per D.
Fletxer \¡alls.
Oríginari.-Els
insecles I,At.t quaternari, pef M.
en
,S;:U:!t-t4:s.d'_Art
Vidal i Lópoz,
,
.4.:Un ente,ramentltrehistóricai I*t*a,c tl,elCinc (Alooi), por C. visodo Moltó.
I
5;Fcol,,lecció de treballs rter P, J, fwrgús sobreprertictórirt t,(t¿.rrr¿.r,..
&l crani &i Parpalló, po'els Drs, T. ile Aranzacli i J. Alcobé. (per
a
imprimir).
[page-n-101]
.,j
..,
.
:j
:4
[page-n-102]
rñ sT rrtrr
i.'
lo.e srú ¡¡ ¡'s1y¿',¡.t¡v c r r¡r g
seccrór¡rsrónrco.rngueolócrcr
-/:
SERVET D'IÑVESTTC¡TGTO P¡tE'TII5TéRIGA
I
s¡R¡r..DF'fnSErL¡S
SOLIS'
Jtüm.s
DE
THEBALLS
P,
0OL.LECCI0 DEL FIJHOÚS
J.
+
,,
t :''
t
,
'
I
'
'.'
..,,,.,
"' "'
1
,,v^iÉñ.,*.,,
lvP,;
i' s'
f
' " ",9,9M8:I,.Ectl
l?37":l
'
t
[page-n-2]
pREHtsróntct
SERVEI
D'tNVEsnGactó
I MUSEU
PROVINCIAL PREHISTONI^I
DE
Dlrector
I. B¿Ilester 'Iormo,
Subdlrector
L, l'eriaot Garcla.
Col.l aboradors
ff. Jornet Perales.
G. \¡iñes Nlasip (i)
F, I)onsell Cortés.
.!', Poroar López,
Agregatc
1). l'Ietrer
Yallg.
M. Yitlal Lópoz.
J. Chooomoli Galán.
El Museu,la Biblioteca i el Laboratori del Scrvei d'lnvestigació prehi¡tdri¡a
són instal.lats en cl Palau d.e l¡ Ceneralítat de l¡entic Realme do V¡léncia,
\--;.
[page-n-3]
9
1 7 1; r r f
NECTSRRIRS
RCLNRR(IONES
.."."-..4l^.r
dJartículos del P' Furgús sobre
La presentecoiecciÓn
trabanirm. 5 de la Seriede pequeños
valenciana,
prehistoria
jos sueltosdel S. I. P., debió salir de la imprenta junto con
de
en
los que le preceden núrnero;pero, ya en condiciones
en
surgidas
insalvables,
haberlo,dificultadeshasta el presente
con gran contrariedad
impidiendo
periodoroio, lo han veni.do
se
del Servicio,que pusogran empeñoen que todosaqueilos
de
repartieran una vezen dicho tiempo' Quedeasí expiicado
con pie de
por que sale hoy a luz esta nueva publicación,
imprentade 1937.
de
hacerconstarque ia publicación la
Tambiéninteresa
a
obedece que' creado
Serie,en lenguavalenciana,
mencionada
marxista'
duranteIa dominación
provinciai,
por la Corporación
como
el ,,lnstitut d,Estudisvalencians",fijado el valenciano
al
su lengua oficial y ordenadala incorporación mismo del
necesariamente
Servicio, a tal notma tuvo este que someterse
en sus publicaciones.
LLP"
¿e - T
[page-n-4]
[page-n-5]
*-ry- -l
,--r-
¡L Fr:Htg?o¡trDor
R. P. JULI FURGIJS
13 Giner1855-30 Ginert909
Publlc¿clonsdel S. I. P.
[page-n-6]
[page-n-7]
I I\T TITT'T
S
I)'ESTI'
D I S
VA
LEI{
CI
AIV S
HISTóRICO.AROUEOLóGICA
SECCIÓ
SERVEI D'INVESTIGAGIÓPREIIISTóRTGA
SER¡E DE TREBALLS SOLTS
Jfúm' 5
P.
J.
TREBALLS
DE
COL.LECCIO DEL FURGUS
\ /Ó R I A
PE
S O B R R E H I S TALEt\lCIANA
ileffi:
"*df-.lor*"""
VALENCIA
IMP. F. DOMENECH,
1937
[page-n-8]
ISSN 1989-540
[page-n-9]
PUBLICACIO
RAO
D'ESTA
Quan ens decldírem a publicar esta série de treballs del Servei
d'lnvestigació Prehistórica,no ens proposáremsolament donar a
conéixer en ella notes i petites memóriesoriginals referentsa invesatentigacions que, per llur importáncia o per atres circumstáncies
publicadestot seguit, és a dir, senseesperar
dibles, deguerenésser
a ésserincloses en el corresponentvolum d'Arxiu de PrehistÓria
en
Llevantina - Anuari del S. I. P., sempreretrassatcom esdevé publicacionsde la seua mena; sinó que volguéremtambé crear-nosaixí
un mig de donar a ilum uns atres treballs, no originals,la divulgació
vadels quals fora convenient al desenrolldels estudis prehistÓrics
etc'
traduits,
lenciansi per aixó mereixquerenésser reimpresos,
Entre els treballs més importants, i ens atrevim a dir que pitjor
coneguts,dels que interessenals prehistoriadorsvalencians,figuren
indubtablementaquellsen que el P. Juli Furgús,S. J., aná donant
compte del resultat de les excavacionsque feu en les proximitats
d'Oriola, des de l'any l9O2 at 1908,épocaen que en Espanya encara
es treballava poc en esta classed'investigacions.
allungeneralment
La dispersainserció d'aquellsen publicacions
la freqüent consulta,fon causa
tades de la especialitat,dificultant
de llur manca de vulgarisació.La importáncia que per a la prehistória valenciana tenen les tals investigacions,és patent; puix es
d'eixa denominació,
mereixedores
tracta de les primeresexcavacions,
Regne de Valéncia, i precisamenten el seu
efectuadesen l'antic
de
extrem S., punt d'en11a9 les cultures del SE. amb les del País
Valenciá, de llurs temps; zonaa la que judiquem de tant d'interés.
que,peracompletarelseuconeiximent,amésdeladivulgacióde
del P. Furgús, prepara també el S' I' P'' per a
les publicacions
d'una important memória
insertarla en la mateixa série,la ímpressió
allá per 1872,amb el tltol
inédita que escriguéEn SantiagoMoreno,
de
d'
treball
fa anys en un ensaig de correlació cronoldgicaentre les coves sepulcrals eneolltiquesdel nostre país, i que ara donarem a conéixer,
[page-n-10]
I
!
4
4
R ¡RAÓ ' r s r ¡ P uP UtB L I' C tA C I ~
ó P D’ESTA e l c A c ó
del
amb b notes del posseidor del manuscrit, el tan destacat investigador
a m notes del posseidor manuscrit, el tan destacatinvestigador
valencia Nicolau Primitiu Gómez serrano, que avaloraran el el seu
valencià Nicolau Primitiu Gómez Serrano, que avaloraran seu
interés.
interés.
C o m e s v e u , é ésc convenient tlaareimpressió, en , un u n v o l udelsd tre- t r e Com es veu, s o n v e n i e n l r e i m p r e s s i ó e n volum, m ' e l s
pot
balls publicats pel P.P. Furgús sobre prehistòria valenciana.No pot
balls publicats pel Furgrls sobre prehistÓriavalenciana' No
d'En Faustl Barberá
com ensaigde publicaciósemblantla
estimar-se com ensaig de publicació semblant la d’En Faustí Barberà
estimar-se
en els números 194 i següentsde lala ((Revista Valenciana de Ciencias
en els números i94 i següents de
Médicas), amb títul de
del P. Furgús sobre prehistoria valentinas (amb tiratge apart de 20
on,
impr. de Vives Mora, 1909), envoltatsamb
Valéncia,
eixemplars, Valéncia, impr. de Vives Mora, 190?), on, envoltats amb
eixemplars,
foren inserits,i i no complets,
unesnotes biográfiquesi necrolÓgiques,foren inserits, no complets'
unes notes biogràfiques i necrològiques,
dos dels treballs al.ludits. . Allòque necessitem és una col.lecció, lo
dos dels treballs a l h d i t s A11Ó que necessitemés una col.lecció,lo
més completa possible,de les dites publicacions'Les que coneguem
més completa possible, de les dites publicacions. Les que coneguem
per orde cronològic:
són les següents,enumerades perorde cronolÓgic:
són les següents, enumerades
< ((La edadp r e h i s t ó r i c a e n o r i h u e l a l ' _ E n e ((Boletín í n d e l a S o c i e d a d
L a e d a d prehistórica en Orihuela~-En el l < B o l e t de la Sociedad
Aragonesade eCiencias Naturalesr,t. t.I, I ,n.o 7 7(1902)'-'Este mateix
Aragonesa d Ciencias Naturales)),
n.o (1902).-Este mateix
fon publicat també en 1902,
amb el propi títol i il.lustracions, fon publicat també en1902,
treball, amb el propi títol i il.lustracions,
treball,
en
en (Razón y yFer, t.t.IV, ps. 43 3i isegs.,i ia aell es fan referéncies en
en ((Razón Feo,
IV, ps. 4
segs.,
ell es fan referències
nomenem.
les publicacionsque aacontinuació nomenem.
les publicacions que continuació
Amb el mateix títol
(1903),ps. 361 464; VI (1903), p. 93. Este
treball fon inserit en l'apéndix III de la tHistoria de orihuelarr per
treball fon inserit en I’apèndix 111 de la IiHistoria de Orihuela))per
N'Ernest Baliesteros.
”Ernest Ballesteros.
((Breve exploración arqueológicar.-En
Fe,,
IX
( 1 9 0 4 )pp.2 213.
(1904), , . 1 3 .
prehistÓriques des environs d’OrihueIa, province d’Ali
cante.-Petite excursionaaAlgorfar. <,Annalesdela société d'Archéocante.-Petite excursion Algorfas. (Annales la Société d’Archéologie de Bruxellesr (1905). Titaige apart.
logie de Bruxelles) (1 935). Tiratge apart.
A. C. N., t. V, n.o l0 (190ó).Tiratge apart.
A. C. N., t. V, n.o 10 (1906). Tiratge apart.
prehistórica de 0rihueh.-Bol.
r,Necrópolis prehistórica de Orihuelar.-Bo1. Acad. de la Hist',
((Necrópolis
Acad. de la Hist.,
t. 54 (1e09),p. 355.
t. 54 (19@9),p. 355.
Desitjávemque tots estostreballs integrarenla presentcol.lecció,
Desitjàvem que tots estos treballs integraren la present Co¿.lecció,
pero les actualsdificuitats en les comunicacionspostalsimpedirenque
pero les actuals dificultats en les comunicacionspostals impediren que
arribara a temps I'article inserit en els
chéologie de Bruxelles, que per cert no és del tot necessari, puix
s'ocupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,
s’ocupa de la mateixa cosa que atres dos treballs que reimprimim,
i
I
[page-n-11]
deres
excavacions
en
il;]'ljJJ,l'T;,
.or,,.
dubtes ,,,f,.
algun
a evitar massa repeticions,eliminaríem o no de la Col.lecció
petites,
d'eixos dos treballs als que acabem d'al.ludir; pero unes
per bé que no menyspreables
en
diferdncies, el text i en lesil.lustracions,aconsellen
contráriament.
En esta Col.leccíó
van, puix, quasi tots eis trebalis del P. Furgús.
per
que les precisses a I'acoNo s'ha fet en ells més modificacions
plament (1), ni més aditamentsque donar-los
correuna numeració
afegir,a manera de
lativa cronoldgica,per a facilitar llur referdncia',
i
subtítols,la indicació de les estacionsde que tracta cadascú; agregar
que duran indicació
espepetitesnotesde poca impcrtáncia,
algunes
própies dels treballs.S'afegix
per a no ésserconfoses
amb les
cial
també un índex que exigÍx la naturalesade la publicació.
quan preparem
que
circumstáncies travessem
Lesbenexcepcionals
han impossibilitat arreplegar fotogi'afiesorÍginals dels
la Col.lecció
materialsque donena conéíxerels articlesreunjtsen ella, les quals
per la
ens haguerenpermésla obtencióde nous gravats directes;
prou
qual cosa ha calgut pendre'lsdels que duien les publicacions,
per cert, motiu pel que els publicats ara venen a ésser
defectuosos
pitjors. Lamentem alamon no haver pogut evitar este defecte.
No consideraríem
compl.,, ,, *t" present sr deixárem d'incloure-hi algunes dades biográfiquessobre l'autor dels treballs col.
que donen idea de l'home i de la seuaobra com a preleccionats,
historiador.
de
El P. Juli Furgúsva náixer en Franqael 23 de desembre 1855,
traslladat amb la
tenint-seno obstant per espanyol,per haver-se
seua família a Catalunya i haver vixcut en Espanya des de molt
el
menut, fins el punt d'haver castellanisat seu cognom.De felicíssima memória i clara intel.iigéncia,va trobar gran facilitat per a
a
de
el
l'estudi,especialment de les llengiies, les que posseia, mésdel
francés,castellái catald, com era natural, I'anglési f italiá entre les
vives, i de les antiguesel ilatl, el grec, l'hebreu i I'arábíc,
llengües
molt
sense
mestre i amb gran perfecció.Havent ingressat
estedeprés
(l) En el treball I s'han suprimit dues figures que no eren del tot necess¿ries,
i en atre article una paraula arábiga que no es podia reproduir i que no és precissa
per al sentit del text.
[page-n-12]
RAó
D'ESTA PUBLICACTó
cárrecsimportants' esjove en la Companyia de J esús,desempenyá
(professord'humanitats de Veruela' entre
pecialment d'ensenyanqa
fon destinat com a proaltres); i, ja malalt i com a lloc de descans,
lleures i
fessor al col.legi de Sant Doménecd'Oriola, on aprofitánt
vacances,esvadedicaralainvestigacióprehistÓricadelacomarca;
Antón"'
de
i primer en el pujol de la Creude la Mola, en la serra "San
en la muntanya de
després'enla costera del mateix pujol, més tard
tots elsjacimentsque li foren
i
"San Miguel", en Callosade Segura, en
pels anys 1902
conegutsen la contornada, va practicar excavacions
alg0S,tempsenqueerenbenraresestamenad'activitats'Elresultatd'eixosesforgosconstaenlesadjuntespublicacions,ielma.
abans
terial trobat figurava fins fa poc en el museu del col'legi
esmentat.
ja
indicat'
L'obra del P. Furgús, la importánciade la qual havem
a la distánciade més de trenta
no pot ésserjudicada encertadament
assolit' duanys i des de I'actual estat d'extraordinari floreiximent
Per a aixÓ'
en
rant este perlode, pels estudis de prehistÓria Espanya'
i tindre coneicaldrá situar-se en els primers anys del seglecorrent
i escásdesenroll assolit per eixos
ximent directe del poc ambient
quants hÓmens
estudis en aquell temps en la nostra pátria, on uns
laboraven entu'
de bona voluntat, voltats d'alamon d'estrangers,
menys prosiastes,quasi tots sense ajuda oficial alguna' i encara
fits personals.
de les
El 30 de Giner de 1909va morir el P' Furgús' La obsessió
al puig de "San Miguel"'
seues recerquesel va dur molt de matl
alt cingle' Sembla
Hores després el trobaven mort al peu d'un
els peus a la
que, abstret en el seu reconeiximent,se li esbararen
vora del precipici i caigué per ell'
i estimada en EsLa seua activitat científica fon ben coneguda
de Belgique)' primeArchéologique
panya i fora d'ella' La <'Société
la
desprós'
rament, el va
seu; i'la mael
ArqueológicaBarcelonesar va nomenar corresponsal
Hispateixa cosava fer poc desprésla tSociété de Correspondance
no arribá a temps de
niquer. La nostra Académia de la História
seu, com projectava'
nomenar-lo corresponent
I. B. T.
Valéncia,Dbre. 2937.
[page-n-13]
(]RIOLA
LA PRTHISTOBICA
EN
EDAI
.",
(|\tCR0P0LlSAN
DE ANI0N)
no
Una satisfacció petita deu cabre al Col.legide Sant Doménec,
a
d'Oriola,encarregat la Companyiade Jesús,al tindre avinentesa
amb els nous descobride dissiparles boiresde la edat prehistórica
ments que acaba d'efectuar als voltants de la ciutat dita.
A mitja lléguaal nord d'Oriolai en la primera de les estribacions
prou ráde la munr.anya "La Muela",hi ha una pendentde vessant
de
pida queté el nom de "San Antón". La seua
extensió,que no passa
de
500metresde llarg per 50 a 100 d'ample,estáformadaper una capa
de Diluuium de color vermell.Quasia l'extrem nord d'ella es divisa
aproximadament,
una porció d'unes dues hectáries
damunt del sól
qual dipositarenels antics una petita capa de lerranegra negrÍsde la
sima, la profunditat de la qual no passaactualment de tres a quatre
metres.Aquest fon sensedubte el lloc triat en temps remotíssims
pels habitants de i'antiga Orcelisper a mansióde llurs difunts, ja que
en
passende 600 les sepultures descobertes tant poc d'espai.
per a sepultura dels difunts es reduixen a dos:
Els rites usats ací
i
cremació inhumació.
(a) En este, com en els subsegüents treballs arreplegats en la Col.lecció, prescindim d'indicar les publicacions d'on es prenen, per quedar ja esmentades en les p)gines amb que encapgalem aquella.
(b) Tarnbé amb el mateix títol, un poc lmprecís, donat pel P. Furgtls a este
treball reÍerent a la necrdpoli de "San Antón," torna a ocupar'se d'ella, més extensament, en el treball ll, i de les darreres excavacions en la mateixa necrdpoli, en
la esmentada necrdpoli deu vore's, també, la me1a primera part de1 IV.-Sobre
mdria d'En Santiago Moreno, (Apunts sobre les estacions prehistdriques de Ia serra
d'Oriolal, la publicació de la qual en esta mateixa série és en preparació.
[page-n-14]
I
JULI FuRGus
de grans penCremació.*En tres punts de la vessanti alavora
a dos metres de profunditat'
capesde cendra d'un
yots aparegueren
¡"rr.j"¿"ambcarbó,fragmentsdetifellsiossoscalcinatsd'animals'
¿ro."naquestselsllocsoncremarenelscadáversicelebrarenels
sembla
antics llurs festins funeraris? La ctemacíétotal o incíneracíó'
\a
menys remots q:ule ínhumació;perque
haver-severificat en temps
capes superficials
les urnes cineráries foren trobades sempre en
inhumats'
dels cossos
a
sobreposades les sepultures
i algunesvegades
poguerenésser
que
Les-u.nes,segonsresulta dels molts fragments
de formes molt variades i elegants;
arreplegats,degueren d'ésser
pintures
havien estat fabricadesamb ajuda del torn i ostentaven
i cerclesconcdntrics
de color roig, que consistienen línies ondulades
de
(lám. I, fig. 1.a).Solamenttres en foren susceptibles recomposició'
belllssims
Cal remarcar que aparegué també algun fragment de
Aquestes
de ferro de 0,02 metres d'espessor'
vasos etruscs,i atres
contenien cap eixovar funerari' La
sepultures,com cal suposar,no
ja que
parcial fon rite, sensedubte, anterior a I'esmentat'
cremacíó
major profunditat'
en
els seusvestigis aparegueren lloc diferent i a
un terme mig entre la cremació i la inhumació' En
Sembla ésser
quasi tots els ossos
aquesta classe de enterraments es conservaven
carbonisatsi barrejats amb atres
de l'esquelet;pero molts d'ells mig
de 0,35 a 0,40
de d iversosanimals. Estaven cobertsamb una capa
de la qual
metres de cendra i restesabundants de carbó, damunt
restava eÍLcaraun metre de terra vegetal'
cinc classesde sepultura per inInhumació.*Foren descobertes
Clots, Urnes i Lloses'
Túmuls,
humació; Cromlechs,
(lám. I, fig. 2.4) solamenten foren trobats quatre'
7.," cromtechs
situatsentre
de tres a quatremetresde diámetre,en els petitsreplanells
,.San Antón''. Els esqueels pics de la serra que corona la falda de
letsquecontenienerenincomplets,peroelsossosquerestavenestavenmoltbenconservats,ifiguravaentreellsuncrani.L'eixovar
de pedra
funerari era molt pobre, constanl sols d'un o dos molinets
fragments
arenisca,alguna petxina amb 1'ápex perforat, diversos
de sllex de color acatamelal i restes de cerámica negra'
2.n Túmuls. El nombre dels trobats ací fon prou consideEls
rable, encara que relativament pocs els que sortiren sancers.
altresforenengranpartdesfets,japelsterratrdmols,proufreqüents
[page-n-15]
LA EDAT PREHTSTóRICA EN ORIOLA
9
antigament en aquestacomarca;ja, sobretot, per l'arrossegament
de
de les aigües que en dies de tormenta, despenyant-se la serra,
corren per la costera, malgral els murs de contenció,formats amb
grans pedresi terra pastada,que els antics havien tingut la previsió
d'algar a trossos en tota aquesta part de la vessant. No obstant,
\a cambra funerária quedá generalmentsancera La disposiciódels
túmuls era la següent:
L'esqueletjaia damunt de la terra roja de la costera,en posició
metre d: llarg.
ajupida de tal manera,que lacambranopassavad'un
hi
(col.locat
semprea I'Occident) havia un tifeli
A la vora del crani
groller de fang negre, de for¡na quasi constant; i molt a sovint en la
regió corresponenta la cintura era trobat un ganivet o punyal de
bronze, o una punta de llanga o fletxa, un celt, o alguns punxons
junts dos o tres d'aquests
i cisells.En algunspunts foren arreplegats
dues o tres pedresplanes refermades
objectes.Formaven la cambra
en altres per llurs extremitats. Damunt hi havia un gran cúmul de
pedrots de totes les dimensions,trobats quasi sempre amb terra
pastada i en forma de con, l'altura del qual oscil.lava entre dos i
tres metres, per tres o quatre metres de diámetre. Cobria aquest
immensmuntó una capa de terra vegetal d'un metre d'altura actualuna major
ment, pero que sensedubte deguéd'abastarals comengos
per remat un
elevació.Solamentdos o tres d'aqueststúmuls tenien
pedrot enorme.En la capa de terra que cobria les pedreses trobava
generalment,
més o menys profusamentdistribuit, el complementde
I'eixovar funerari, el catáleg del qual és el següent:
[page-n-16]
r0
JULI FURCÚS
. o
E
=
o
á
i
-
' - R
c aü
;
. - o
) É
.
o
o
É
-
i 9
9 o .
é
i
b E
c
¡
q )
4 :
E
E egBI € . E : EE; T$ i "
I
E
d .
€ ; e , 8 5 E E . 6 n s
. ^ : ñ : . s . F 6 H . 8 € 3
t
I HE Ha 0c á* H
{ g . Hdg ñ É H *, g. E É
E ü r
&
"r-g-
É
u
H €*s;? .rH
.E
eA
i
n.V e
tE€ EÉ EEr,É'
EüñF, b, :ü€ E^EÉse€óH f i
;
e
€
ü
, .
, 4 l s s E e E E g l H g F
É ; d * ü s H ' E $ - ü sY s ' E
€
t z>
3 > il = ü
o
. ;
o
-
oo
(d
:
=
F
;
\
i
É
o
:
R
Y
é
-übá
q
o
/) ;:
o
,.9
t
¿ E _ E #s . Á
t 4 - . Y ;
E
,
."H fPq' .92/ *i
5 c -E
ó i i " ld É áo , ;- R h* F o o
o
H
'
nnt!gÉ!a"a.
d * ó E . B d 5 ñ ü
a
(d
.E
(ü
o \
É Í " 9
6 Y >
É b . b
ü / ) 0
.
€
a
r
.
ó a 3 ¿ o ¡ E t
q É r i ? Q ' o 9 < 2
?9E*3fr.sT9,
H H R . * H . X 6 3 F
did {r'i ü a a om
[page-n-17]
LA EDAT PREHISTóRICA EN ORIOLA
I i
no
3.o,. Clols. Aquesta mena d'enterraments fon menys general que I'anterior. En una cavitat de 0,50 a 0,60 metres de di)metre per un metre de profunditat, oberta en la terra roja de la vertent, es trobava l'esqueleten posicióarropida; i alguna vegadados
pertanyentsa diferent sexe.A ia vora del clot fon trobat algun crani
solt. Els ossosestavencobertsamb terra negramolt iina per haver
pel
estat passada tamís, la qual omplia el clot. Damunt hi havia una
capa de 0,50 metres o més de terra pastada,molt dura, damunt la
qual hÍ havia una altra capa formada per terra roja retirada quan
es va formar el ciot. Finalment, la totalitat estava recobertaamb
pedresi terra vegetal.A sovint,lacapa que cobria el clot estavacomla
posadade cendrai carbó,alguna de fins un metre d'espessor, qual
contenia ossosd'animals i fragments de tifells. ¿Serienrestesd'alque servia per a purificat la letra
gun festí o potser un rite especial
que cobria al difunt? L'eixovar funerari era quasi iddntic al d:ls
Túmuls, pero, en general,més ric. Les variants són les següents:
Tifells de formes molt
Cilindresd'argent que Botons.
variades.
servirende gransde Canutetsper a collar
Plats de diversos taBragalets.
collar.
manys.
de senglar.
Anells de bronze.
Quixals
Rodanxes menudlssi Culleres.
Bragaletsd'argent.
Vasos.
mes per a collar.
Bragaletsd'or.
Botons.
Diversos.
Espiralsd'or.
d'argent.
Arracades
Arracadesde bronze.
en
4..rSepultures grans urnes o tifells. (fig.3.a, lám. II)' Aquestes
o
llises,nomésamb dos pegons, amb volta
classes:
urneserende-dues
amb una, dues i fins tres tireres de pegonsal voltant' Totes varen
un
eixir badades,i solament ha estat possiblerecomposar-ne curt
de
esquelets xiquets, i les de tamany
nombre.Les mitjanescontenien
gran, de cos major. No es fácil explicar cóm era introduít el difunt
el
de
urnes,si no es suposaque, després descarnat cadáen aquestes
ver, dipositarensolament els ossos'També pot donar alguna llum
amb la urna gran n'anava
que no poquesvegades
la circumstáncia
[page-n-18]
12
JULI FURcús
una altra mitjana, podent aleshoresentre les dues composar un
espai capag de contindre una persona.Així sembla que soterraven
els antics lbers. L'eixovar interior fon nul en totes, excepte dues,
en la primera de ies quals fon trobada una arracadad'argent, i en
I'altra 14 cilindrets d'os que havien constituit un collar. En la terra
que rodejava la urna hi havia sovint plats, cassoletes,
punxons d'os
i pedernals.No fon trobat cap objecte de bronze.
ó.t Sepultures
per
(lám. II, flg. +.a¡.N'aparegueÍormades sis//oses
ren 14. La dimensiómáxima fon de 1,20metres de llarg, 0,b0 metres
d'ample i 0,50 d'alt. La mínima tenia 0,50 metres de llarg, 0,2b
d'ample i 0,15 d'alt. Estaven plenesd'arenamolt fina i la major part
contenien molts pocs ossos.No tenien eixovar funerari, llevat de
tres, de les quals fon extret un punyal de bronze i dos tifells. Fon
molt remarcableuna d'ellesper contindre, a més d'un esquelet
quasi
complet, dues calaveresmés, separades una i l'altra per un tifell.
la
A més, fon arreplegadaen la mateixa sepultura una arcacada bronde
ze. En una altra, algant la llosa inferior, es va vore que baix havien
col.locat una calavera. Les lloses que formaven aquestamena de sepultures procedixen d'un dels pujols d'Hurchillo, distant poc més
d'una llégua de la costerade .,San Antón,,, aixl com una gran part
de les pedres que constituixen els molins.
Acabe ací la breu descripciódels obiectesmés principals trobats
en la esant de "San Antón,, d'Oriola, reservant-nela descripcióper
a una obra de límits més extensos.
Solsafegiré,a tall de corolari, que
de I'examen dels objectestrobats en aquestes
sepulturesresulta que
el major contingent d'ells está format per la pedra tallada, seguint
la pedra polida i, finalment, el metall. Es desprénigualment que,
si bé un gran nombre de sepulturespoden ésseratribuides a la época
neolftica, la major sembla que pertany a la época de transició; i,
finalment, que I'eixovar trobat en elsTúmuls i en els Clots, com pot
vere's en els fotogravats, és completamentidéntic al que fins ara
han ofert els dólmens descobertsen altres paisos, especialment
en
Franga.
[page-n-19]
FURGÚS -
Prehistória aalenciana
Figura 1.a
*'
1 ! . ; ;
l:fsff
Figura 2,¿
Necrópollde St. Antonl (Orlo¡a).
Publlcaclons del S. l. P.
.:
'i;"
';i'1"!
:l
i -l l
!:;::. :-,1
[page-n-20]
FURGUS -
Prehi,stória aalenciana
Figura 3,a
Figura 4.a
Necrüpoli de St. Anton¡ (0rlola).
Publlcaclons del S. I. P.
I. -Lrl¿¡ue
Il.
[page-n-21]
FURGÚS -lPrehistória
ualenciancL
iFigura[5.4
Figura
6.4
Necrüpol¡ St. Antoni (Oriola).
de
Publlcaclons S. l. P.
del
[page-n-22]
[page-n-23]
II
LAEDAT
PBEHISTORICA
EN
OBIOLA
,'SAN
OECRIIPOLI AÍl¡TÓtr¡.,)
OE
t"I
I
Sumament feligos degueren de viure els aborlgens d'Espanya
quan, desprésde molt de temps errabundesi lliures ja dels atzars
i perillsd'una vida nómadai aventurera,fixaren finalment llur planta
en el sól amenfssimi generósque havia d'ésserla nostra pátria, af.avorit p:r la má de la Divina Providdnciaamb un crlmul de tota mena
de bens i riquesesenvejables.
Pero ¿quina gent fon la que va arribar primer a unes platjes tan
remotes?
¿Quinsforen els primers conqueridorsque amb ella compartiren la possessió la pltria dels herois de Sagunt i Numáncia?
de
restes dels quals volen no pocs que
¿Potserels lbers, les precioses
encaravixquen en les nostres províncies éuskares, els celtes, els
i
valentsguerrersque obriren ampla bretxa als poblesinvasors?Sembla prematura una contesta categórica,tenint en compte I'estat,
encaraincipient, de I'ArqueologiaPrehistórica.Perque,si bé.és veritat que el tresor de monumentss'enriquix de dia en dia i que els
materials acumulats en pocs anys superen a tot el que prudentment
podia esperar-se, obstant encara manca molt per a edificar amb
r,lo
solidesasobre tals fonaments i donar passesfermes i decisivesen la
qüestióplantejada. Pero com que, a conseqüéncia I'entusiasme
de
gue,bé desde la cátedra,bé per mig del llibre, han aconseguit
infondrc entre nosaltresels partidaris ardents de I'ArqueologiaPrehistó; tica, es generalisenen el nostre pals les investigacions realisades
.netódicamente Dro dela ciénciai creix el nombrede lesdiscussions
en
trcballs importants a qué donen lloc els nous descobriments que
t
freqüéncia
lloable van a enriquir els nostresmuseus,no sembla
que arribe per fi l'hora en que, comenganta descórrer-
que cubrix els nostresorlgens,podremreconstituir
vel espés
V. tembé,sobrela necrdpolide ,'SanAntón,', el lreball I , i laprimera part del IV.
[page-n-24]
L4
JuLl FuRcÚs
les primerespáginesde la nostra histÓriapátria amb notlciessólidament fonamentades,despullantJa dels mites i llegendesfabuloses
amb que cregueren enjoiar-la antics historiadors. Veritablement,
és migrat el nombre d'estacionspaleolltiquesque fins la data han
pogut ésser estudiadesen Espanya i són, per tant, insignificants
les conclusionspráctiques deduides de les esmentadesestacionsi
en relació a les racesque per primera vegadapetjaren el nostre sól;
pero, en canvi, creixen i es multipliquen per instants els descobriments pertanyents a l'época neolítica, els quals, acumulant en els
nous i dadesd'altfssimaimportántresors de la ciéncia coneiximents
cia, posen de relleu el gran encert d'alguns arqueólegsestrangers
en girar els ulls e,apa la nostra pátria, esperant descobrir-hi nuclis
per
de llum esplendent a il.luminar i aclarirel quadro de les primeres
civilisacions.
Les investigacionsrealisades aquests anys en Andalusia, amb
sort no petita, han estat continuadespels llorejats treballs dels sedes d'Almeria a Catlagena.els quals han
nyors de Ciret, prosseguits
posat a I'abast de I'Arqueologia un cabdal precioslssimde dades
i monuments prehistórics.I darreramentuna anella nova i valuosa
ha vingut a completar la dilatada cadena d'estacionsi necrÓpolis
per les costesdel Mediterrani, comprén
neolítiquesque, estenent-se
des d'Andalusia flns els regnesde Múrcia i Valéncia, amb el descode
briment verificat en les immediacjons la ciutat d'Oriola pels Fares
de la Companyia de Jesúsdel Col.legi de Sant Doménec, del qual
breu que en va
em proposeamplificar en aquesttreballet la ressenya
y
publicar
* r l . *
Es Oriola, segons afirmen autors respectables,un dels pobles
primitius de la nació espanyola.Molts tenen com a veritat inconcusa
que fon fundada duesvegades llocs distints. La primera fundació
en
amb el nom d'Orcelis, segonsopina I'historiador d'Oriola N'Ernest
al
Gisbert (1), es fixa a una llegua escassa Migdia, amb inclinació a
(a) Es el mateix trcball que, com diem en les paraules capgaleres d'esb Col.lecció,
fon i:ublicat a la vegada en el lloc que ací es diu i en el "8. de la S' A. de C.
N.,,i. I, n.o 7 (1902). Es, puix, el que s'inserix amb ol n,o I.
(11 Historia de Oríhuela, cap. lll, pág.29. Aquest nom, diu, és el.priler i més
geniralment admés, esmentant-al seu iavor 13 eutors, i cntre olls a n'A. Fcrnández
Guerra. Refuta, a més, la opinió que col'loca Orcelis en I¡ Bastitánla'
[page-n-25]
LA EDAT PREHISTóRTCA EN ORIOLA
15
Occident,de la present ciutat, en la falda septentrional del pujol
d'Hurchillo. Sensepropósit d'entrar en discussiósobre la validesa
que la gran quantitat de mod'aquestaopinió, solament remarcaré
SanAntón' ', les llosesdelesmateixes
de
lins trobatsen lessepultures "
i
sepultures el nombre incomptablede pedresde totes les dimensions
que aparegueren la vora del ossosdels difunts, són en llur quasi
a
de
totalitat procedents les montanyesveinesa I'actual poblet d'Hurchillo.
fundació,baix el mateix nom d'Orcelis,fon en el replaLa segona
occidentaide la montanya,al peu de la qual s'esténavui
nell i costera
per ambdues
vores del Segurala famosaciutat del regnede Tadmir.
La história ignora quí foren els fundadors, i cal esperarque la
extraordináriaabundáncia de monuments prehistórics que serven
en llurs entranyes les terres oriolanes, ens descobrixcaalgun dia
una notlcia tan interessanti tants seglesencoberta'
del
I encaraque en el museu arqueolÓgic Col.legide Sant Doménec s'haja reunit una gran quantitat de monuments prehistÓrics
procedents les costeresdels propers pobles de Redován, Callosa
de
Bigastro i de la profunda cavernade "La Murada", anodel Segura,
en
em
Rojarr, concretaré aquest treball a I'estudi de la
rrPeña
menada
en
, necrópoli
descoberta la costerade "San Antón", per no ultrapassar
elslfmitsde la brevetat que m'he proposatservar' No obstant, em cal
que la maravellosaabundánencaraque siga de passada,
rornarcar,
primitives que oferia a I'arqueÓlegl'horta
cia de restesde les edats
ja
d'Orbla suposanecessáriament en aquells temps remots una pobkió molt densa,confermant allÓ que amb la seua fácil ploma va
i cxpressar
N'Aureliá Ibarra de la següentmanera:tles circumstáncies
d'aquesta comarca deguerende captivar
i
, t¿n favorables especials
l'ca üotesles époquesI'atenció de la gent, fins el punt de detindre
pasoes la família errant, que ambulava en els temps primitius
de
prat en prat, pasturant els seus bestiars i cercant la cacera que
una part de la seua alimentació, quan va trobar
:ptoporcionava
dilatadaplana la pasturaque, ubérrima,li oferia la natura
aquesta
baix les onesde la mar próxima una peixquerainfinida
dcscobrir
aquest conjunt de bondats la va captivar, obligant-la
la seua habitació i a prendreli l'amorós afecte i adhesió
pren al lloc on habitar¡.
[page-n-26]
16
JULrFURcrJs
La costerade "San Antón" estásituada a dos kilómetresaproximadament de la ciutat d'Oriola, en la primera estribació de la
montanya anomenadade "La Muela". Heus ací com la descriuel ja
esmentatN'Ernest Gisbert:rl-a costerade "San Antón", que ocupa
una extensió de més de 500 metres de llarg per 50 a 100 d'ample,
és coberta d'una capa de dilutlium roig a I'exterior, d'una profunditat
al
molt variable i barrejadaamb materialsnegrencs fonsr. Les excavacionsque acabend'ésserpracticades
han posat de manifest que la
part de vessantutilisada per a enterramentsen époquesprehistóriques, Ia qual ocupa una extensióde més de dues hectlries, és coberta per una capa de terra vegetal molt triada, que assoliaactualment una profunditat d'un a tres metres,si bé als comengos abans
i
del desgat produit per les aigües degué d'ésserprou major.
La circumstánciad'ésserOriola la població més immediata a la
vertent dita, i el fet de no aparéixerals voltants cap vestigi d'estació
primitiva, m'ha mogut a creure que la necrdpoli descoberta "San
a
Antón" devia pertlnyer-li. Es cert que alguns anys arrere, quan els
senyors Vilanova vingueren a Oriola amb I'objecte d'estudiar Ia
llavors famosa "Cueva de Roca", que dista poc més d'un kilómetre
de la costerade "San Antón", cregueren
descobriren aquestadarrera
restesde dues estacionsneolltiques.Pero si bé és veritat que d'una
d'ellesno he sabut reconéixer vestigi més lleu, l'allra, que consistia
el
en un espai circular, prou capag,format per grans pedrots sobreposats en forma de monticle d'un metre d'elevació, va resultar un
túmul immens, del qual foren trets entre ossamenteshumanes,un
ganivet de bronze, algunes petxines perforades,pedernalsi alguns
objectesd'os que havien servit d'ornament.
A més, essent els cims que coronen la costera sumament abruptes i deixant espaisforga reduits, aprofitats també per a sepultures,
¿com,si de cas I'home primitiu hagueraestablert all) la seua habitaci6, una estació de llmits tan estrets haguera pogut produir una
necrópolitan rica que ha presentat,desprésde tants de segles,
més
de 800 sepulturesa I'estudi de l'Arqueologia?
Per tant, si amb aquestesconsideracionses té en compte la proximitat de la vessant a Oriola i que precisament
passaarran d'ella
I'antic camí d'Alacant a la nostra ciutat, a ningú semblaráimprobable la denominacióde
[page-n-27]
LA EDAT PREH¡STóRTCA EN ORIOLA
17
he cregut que calia nomenar aquest conjunt de sepulturesprehistór¡ques,
II
en
La diversitat de sepultures prehistóriquesdescobertes "San
demostrantuna vegadamés la cura
Antón" semblamolt remarcable,
exquisidadel poblesprimitius en tributar a llurs difunts els obsequis
més delicats.
fonamentada el sentiment religiós i en el pensamentque no tot
en
acabaamb la vida que tan rápidaments'escolaper a tots nosaltreu.
una importáncia altlsPer aixó les tombes revisten per a I'arqueóleg
simai són en llqrs mans una mena de llibre obert, on es llig, descrita
a grans trets, la história dels pobles.Per a major claredat, dividiré
les sepulturesde la costerade "San Antón' , en dos grups: cremacíói
inhumació.
Cremació. No es sap amb certesa I'orige d'aquest costum
que el va establir, per bé que no manquen arqueólegs
ni el poble
que I'atribuixen als aris. L'r1s de la cremació degué
remarcables
d'estaren temps lluntans molt estés, perque n'han aparegut nombrososvestigisen la Xina i el Yucatán, en l'América central i en
quasitot el continent europeu.Ja es sap que els pelasgues, grecs
els
I ptoto-etruscs,els gals i els romans cremaven els cadávers. No obstant, amb la cremacióno es va extingir totalment l'ús de la inhumació,perqueasovint s'ha advertit en un mateix poble la existdncia
de dos rites. Referma aquesta observacióla necrópoli dlOriola, on
'utb
ha
lesurnescineráries aparegutalgun tifell de la matelxa época,
,gue servavaun esqueletquasi sancer,generalmentde xiquet.
;:. Es indubtableoue la cremacióes va practicar en 'San Antón" en
fta posteriora la inhumació,ja que no solament les urnes cinerásinó que en molts estaforen trobadesen capesmés superficials,
inhumats. Cal afegir que
les sepulturesde cossos
a
sobreposades
a
corresponent aquest periode d'incineracióés més fina,
molt avangades.
¡llada al torn i d'un art que revela civilisacions
ftnbla més que probable que aquesta cer¿mica suposaépoques
com ho testimonia la marcada diferénciaque hi ha en la
d'estil dels tifells exhumats.
[page-n-28]
18
JULI FURGTJs
Aquesta varietat oonstituix tres classes prou típiques.
La primera, que és poc abundant, pero d'art refinat i de gust
exquisit, vé representada
per pateresde diversos tamanys i tifells
petits. Són de fang roig, de pastamolt fina, cobert amb una capa de
vernls negre,de bellíssima
lluentor que a vegades
deixa vesllumenar,
entre ornamentscapriciosos, fons roig. Aquesta cerámica pertany
el
al gCneroetrusc. si bé acl no ha obtingut la perfecció que tenen els
preciososvasos trobats fa alguns anys en la costera veina de Rodován, els quals, en llur major part, es conservenavui al Museu de
Parfs. Cal plányer que no haja estat possibleaconseguiren ,,San
Antón" cap eixemplar sancer,encara que els fragments arreplegats
indiquen suficientmentla forma dels tifells dels quals forrnaren part.
La patera més oompleta que s'ha pogut reconstituir.és la representada en la figura l.a, núm. 2, lám. I.
La segonaclasse,que es va manifestarper un nombre prou escás
d'eixemplars,té cert regust romá, motiu pel qual no m,ature descrivint-la.
Finalment, la tercera classe,que ha estat representadaen molta
abundáncia, encata que són moit pocs els eixemplars aconseguits
susceptiblesde recomposició,consistix en moltes pateres, grans
fonts, gerrons,urnes i ámforesde formes elegantsi capriciosesi de
f.acturaprou refinada (fig. 1.a, núms. I i 3, llm. dita). El color dominant en aquestacerlmica és el groc clar, i mésencarael rosadenc.
L'ornamentacióconsistixgeneralmenten faixes circulars d'un color
roig pujat, molt grosses
unesi sumamentprimesaltres. Les urnes i les
fonts són les que ostenten una major profusió d'ornaments, si bé
es descobrixescassa
varietat. Solen ésserdividides en quatre o cinc
zones,fofinadesper línies molt pronunciades.
Els ornamentscontinguts dins de cada zona es reduixen a llnies onduladeso creuades
a tall de reixa, cerclesconcéntricso solament arcs, combinats de
maneres
diverses;
pero en generald'una eixecució
poc acurada:moltes
vegades apareixen les llnies tragades a pols.
Es conservaal museu de la Reial Académia de la História una
urna completamentigual a algunesde les trobadesen ,.San Antón,,.
Aquestamena de cerAmica estat trobada també en Elx, Í tinc noha
tícies que arqueólegs
alemanysla qualificaren d'indlgena, atribuintla al segle III o II abans de Jesucrist.Com que alguns eixemplars
[page-n-29]
LA EDAT
PREHISTóRICA EN ORIOLA
19
d'aquestacer¿micatrobats en "San Antón" afectenformes gregues
i
etrusques, seria estrany que els naturals del pals, tenint a la vista
no
els artefactesde civilisacionsmés avangades,
puix n'han estat trobats en gran nombre en tota aquestacomarca,s'hagueren
consagrat,
abandonantllur indústria primitiva, a imitar els modelsrefinats que
els oferia l'art dels pohles més avangats.
Res no pot dir-se de I'eixovar funerari corresponenta aquesta
dpocade cremació,perque,si n'hi hagué, degué de consumir-seen
Ia foguera,ja que d'ell no ha aparegut cap vestigi.
Un altre ríte funerari, extremadamentsingular, es va practicar
també en temps primitius en la comarca oriolana. Consistix en la
cremació parcial dels cadávers.
Es difícil explicar com es verificaria tan estranyaoperaciói I'estat horribleen que restariael difunt desprésd'ella. Es versemblant
qüe un procedimenttan bárbar tinguera per finalitat consumir solafnent les carns, conservantsancerI'esquelet,puix són relativament
que apareixenamb senyalsde cremació.Així, en la
esc¿rssos ossos
els
g¡verna
damunt d'una espessa
capa d'espart. Tenia solament mig carbonisadcs
algunes
falangesdels peus i de les mans i cinc o sis vdrtebres.
Els altres ossosestaven perfectament conservats i quasi petrificats.
En aquesta sepultura foren arreplegats, entre altres obj.ectes, un
ganivetde pedra de foc d'uns 0,60 m. de llarg i algunsfragmentsde
També
sembla,unguiculars.
- üfellsde fangnegreamb dibuixos,segons
' 3Dla "Cuevade Roca" va aparéixer,entre molts ossoshumans, una
iona quantitat mig cremats. La mateixa práctica es va observar
i
les vessants Callosa, molt especialment la de "San Antón".
de
en
,, Aquestamena d'enterramentés sensedubte molt anterior a Ia
com ho evidencienles capesdel terreny on es va trobar
rbre tot, les restesde la cer)mica, que és basta i primitiva, i
semblantal de la inhumació,encara
funerari,completament
en general,molt deteriorat pel foc.
i
disposició la sepultura era la següent:Jaia I'esqueletsede
en terra o tancat en un gran tifell, subjecteentre pedresamb
, cuita. Damunt s'havia escampat una capa grossa de cendra
amb restes,alguna vegada molt abundants, de carbó, la
[page-n-30]
n
JuLI FuRcÚs
qual arribá a assolir un metre en la seua fondária máxima' Contenia, ordináriament, abundáncia d'ossosde bou, cérvol, senglar,
ocells i en alguns casosvdrtebres de diversos peixos. Els fragments
de plats i tifells, de diferents formes i tamanys, eren generalment
molt nombrosos.
L'eixovar consistia en serres de pedernal molt ben treballades,
petxines amb l'extrem perforat, instruments d'os quasi sempre molt
carbonisats,grups de pedretesmolt triades, una gran varietat de
pedres, especialment codises, amb senyals manifests d'haver servit
de percutors, mans de morter, allisadors, etc', i grans nuclis i estelles
de pedernal blanc o de color bru'
Els indicis recollits en aquest génere de sepultures induixen a
conjectures més o menys probables sobre la cerimÓnia que es realisaria en els enterraments d'aquesta dpoca.
Una vegada arrlbatia la comitiva que acompanyava al difunt
a la costera i una vegada encesala foguera en un lloc no llunt de la
sepultura o potser en algun punt comú destinat a I'efecte (1)' es procediria a la cremació del cadáver, entre els gemecs,crits i udols que
una escenatan repugnant havia d'arrancar dels presents' En acabant de I'acte, s'arreplegariaels ossosparcialment cremats, potser
en un lleng, perque en altres bandes i en sepultures d'aquesta mena,
se n'han trobat alguns fragments, o es dipositarien en un gran tifell
que es col.locava després en el fossar excavat a l'efecte. Aleshores
comengarial')pat fúnebre, en que, a judicar per la gran quantitat
d'ossos de diversos animals que han restat, abundaria la carn torrada. En aquest ápat tindria assenyalat el seu lloc el difunt, amb
els seus plats i tifells i, una vegada acabal el festl, llangarien a la
foguera ja moribunda les restes del menjar i el servei del difunt,
escampant després la cendra, encara calenta, sobre la seua tomba,
cobrint-la desprésamb una capa de terra, ordin)riament de prou
espessor,
Inhumació.-
Resultaren molt diverses,per raó de llur forma,
en
d'aqüesta mena descobertes "San Antón". Entreelles
les sepultures
als
tipos, per assemblar-se enterraments
són molt caraCterlsticsdos
(l)Esprobablequon'hihaguera,comsemblenindicar.hotrespuntsdelacostera on aparegucren molts fragments de tifells de tote mcna, molts ossosd'animal
i grans pedres calcinadcs envolcalledesen més de dos metres de cendra i carbó'
[page-n-31]
LA EDAT PREHISTóRICA EN ORTOLA
2I
usats pels constructors dels monuments megalítics encaraque
disten
,
molt de tindre les jagantines proporcions d,aquells monuments.
Constituixenaquestsdos tipos, els cromlechs els túmuls. Els primers
i
foren trobats en petits espais de terra compresosentre
ers abruptes
cims que coronen la costera; ers segonseren situats en
ra vessant
de la mateixa costera.
Les considerables
inundacionsdel riu Segura,que segonsopinió
d'En Josep Vilanova, esmentat per l,historiador d,Oriola
N,Ernest
Gisbert, assoliaen els temps neolítics 40 o més metres
sobre el seu
nivell ordinari en I'actualitat, expliquen potser I'absdncia
de dól_
mensen aquestacomarca, I'ensems
a
que lesproporcionsrelativament
petitesdelscromlechs túmuls de la necrópolide ,,SanAntón,,; per
i
tal
com que el pla, per I'abundánciai violdncia de les aigües,no podia
ésser
aprofitat per als enterraments,calguéals habitants de l,antiga
Oriola adaptar Ia forma i dimensionsde llurs tombes als espais
re_
duits que els oferia la serra o a la escarpadavessant de la
costera
que havien triat per a morada de llurs difunts.
Cromlechs.-Els cromlec&s, cercles de pedra, foren trobats en
o
nombre molt escás;no arribaven a mitja d,otzena.Tenien de
tres a
quatremetresde diámetrei eren formats per T2 o
14 pedrotsposats
cn cercle,al centre del qual era el difunt, ordindriamentadossat
a
elguna part sortint de la penya de la serra.Els ossos
grans de l,esque_
,lt es conservaven llur majoria quasi intactes i endurits com la
en
. Descansaven
damunt la dura penya i apenesels cobria un
de terra. L'eixovar era molt pobre.Un o dosmolinetsde pedra,
foradades,
fragmentsde pedra foguerai algunapedracodisa
b senySls
d'ús. No va aparéixercap objecte de bronze, tan freqüent
els túmuls. El lloc abrupte de Ia sepultura, la forma, molt més
ica que la dels túmuls i la mlsera qualitat de l,eixovar, recor_
una vegadamés la diferénciade condició que sempreha existit
Iesclasses
socials.
.*Encara que, com ja s'ha dit, no han assolit ací les ma_
proporcionsd'atres parts, arribaren no obstant a amidar
tros metresdel vdrtex a la base,per tres i fins quatre de diámemanifestaven
per petites promindnciesquasi imperceptibles,
probableque, seglesaffere, i abans que I'acció de les pluges
els hagueramalmés,s'algarendamunt la costeracom una
[page-n-32]
22
JuLl FuRcús
petita muntanyola d'un metre o poc més d'elevació.A grans trossos
hi
i com si estiguerenesgraonats, havia murs d'un metre de gruixa,
pedrots i terra pastada,amb la finalitat, segons
sembla,
trabats amb
d'impedir que el corrent de les aigüesen temps de grans plugesarrossegara les restesdipositades
allá.
Malgrat una cura tan costosa,una part no petita dels trlmuls
apenesconservenla figura del que foren, essentrelativament molt
pocs els que foren trobats sancers. No obstant, es pot alirmar en
general que la cambra funer)ria estava prou ben conservadai per
tant es podia conéixeramb facilitat la seua disposiciói com havia
estat col.locat el difunt.
Em sembla supdrflua acl la explanaciód'aquestsdos punts, per
publicada
haver estat suficientment dil.lucidats en la breu ressenya
(a)-Unicadarrerament en
43
ment recordaré,com en compendi,que el difunt jaia arropit i amb
el cap adregata Occident.A la vora del cap no solia mancar un tifell
u olla de fang negre, el tipo constant de la qual és el representat
en la figura 2.a, (1ám. I). Al costat del difunt i prop de la cintura hi
havia una o diversesarmes, ja de coure,ja també de bronze,de les
quals,així com delsatres objectesque constituixenI'eixovar funerari
i que es trobaven escampatsdins de la terra que cobria el ttimul,
m'ocuparé en capítol apart.
Per bé que els trlmuls figuren entre els monuments megalítics
atribuits diverses vegades i en diversos temps als celtes, aquesta
mena d'enterramentsno és privativa d'una sola raga, ja que els ttlmuls han estat trobats no solamenten quasi tota Europa, sinó també
en Asia, en Africa i en les dues Amdriques i fins volen alguns que
les Pirámidesd'Egipte derivendel túmul. Pero com que consta l'establiment dels celtes en Espanya,no seriacap maravellaque alguns
dels túmuls descobertsen ella no els foren totalment estranys.
A més dels tipos de sepulturesque acabe d'esmentar,foren descobertesen "San Antón" altres varietats, que poden ésserreduides
a les tres formes següents: sepultura en clots, en grans urnes i en
cambres formades per sis lloses.
Clots.-Done aquest nom com a distintiu d'aquesta tercera classe de sepultures, encara que en-el fons potser no siguen només que
(a)
És el treball I. Veja's lo que díem en la nota de la pAg. ló.
[page-n-33]
trimurs
u"*.no,.""uil;,1T;T"":JJ; o,,ullu,
,,.,",
la única
en que el difunt, en lloc de descansar
damunt ,l t.r..ny
propi de la costera,jaia sepultat en un clot de 0,b0 a 0,60 metres
de profunditat per poc més d'un metre de llarg, excavat en Ia ma_
teixa vertent. El cadáver o cadávers-perque hi hagué vegadesen
que foren trobats dos esquelets un mateix clot-havia estat col.
en
locat, no estés,sinó arropit i envolcallat en una capa de terra molt
fina,per haver estat passada tamís. Seguiadamunt una altracapa
pel
de terra de més de mig metre de gruixa, pastadao cuita, sense
dubte
per a evitar les filtracions de I'aigua, damunt de la qual capa aparei_
xia una ampla faixa roja, formada per la terra d'aquest color extreta
a l'excavar el clot. Després d'escampardamunt la sepultura així
disposada bona quantitat de cendra i carb6,entre la qual anaven
una
compresos
fragments de cerámicai nombrososossosd'animals, potser resialles
del festí funerari, havia estat coberta la terra amb una
tongadano mitjana de terra vegetal.
Es molt probableque aquestaclasse
d'enterramentfora reservada
.
d'elevada calegoriai fins i tot potser de distinció,
Per a persones
perquesemblenindicar-ho així no solament la delicadesa cura de
i
..fa-flbrica,
ans també la profusió i riquesa de I'eixovar funerari, per
tal com ésl'únic que ha ofert objectesd'or. A més, sembla confirmar
equestaconjectura la circumstáncia d'haver estat tróbat asovint
crani solt quasi tocant ai clot, indici no dubtós de sacrifici humá
a la divinitat en obsequi del difunt. El cos de la víctima
haver estat consumit en la foguera,les cendresde la qual forpart de la tomba, rnentre el cap podia haver estat disposat
del lloc de la sepultura.
Urnx.-L'enterrament en grans urnes o gerresfon prou general
la costera de "San Antón".
alguns que aquest procediment de sepultures fon usat
íbers.Les gerressolen ésser
molt bastesi fabricadessense
de torn. El seu color per fora és vermell o bru, amb taques
produides fum de la fogueraque va servir per a la cocció.
pel
interior és vermell o negre.Al lloc adient m'ocuparé més
t d'aquesta classe de cerámica.
gerresde major volum trobadesen ,,San Antón" assolixen
70 metres
d'alt per 0,50de diámetre, llur part més ampla,
en
[page-n-34]
24
JULI FURGÚs
i les altres són de dimensionsmolt inferiors. Estaven quasi sempre
tancadesen un espaia tall de nlnxol format per grans pedresi afermades amb terra pastada.
Aquesta construcció fon la causaque, en fer moviment les pedres,
sofertes per la costera en temps de terratrdmols,
bé p.er les sacsades
que eren antigament molt freqüentsen aquestacomarca,bé pel pes
de la gran massa de terra que cafiegava damunt d'elles, les gerres
Per la masortiren badades,trencadeso completamentesclafades.
teixa causa estaven plenes de terra i s'hi trobaven barrejats els ossos
de I'esquelet,més o menys complet.
Alguns arqueólegsopinen que en les urnes no eren dipositats
només que els ossosdels difunts i que abans s'havia descarnatel
cadáver.
Veritablement, i malgrat la repugnánciaque puga produir tan
bárbara operació,no crec improbable aquesta hipótesi, per tal com
considereimpossibleque una persona,encaraque siga de corpuldncia mitjana, puga cabre en qualsevol de les urnes trobades en "San
Antón", i molt menyssi, com ha esdevinguten altres bandes,la urna
conté, a més del difunt, dues o tres gerres.
A més, no sembla que aquestapráctica siga nova acl, ja que en
diverses sepultures han aparegut els ossos de I'esquelet pintats de
color roig i alguns trossos de substáncies colorants amb el corresponent morteret de pedra per a calcígar-les.
La particularitat d'haver-seobservat ordin)riament que estaven
pintats els mateixos ossos,és a dir, les falangesdels peus i de les mans,
les canellesi els ossosdel brag i de I'avantbrag, impedixen, al meg
judici, atribuir la coloració dita a un cas fortuit.
I bé: ¿no suposa aquesta operació el descarnament
del difunt?
I encara que en alguns casoshagen estat trobats en les urnes anelles
i bragalets que encara voltaven els ossosdels dits i del brag ¿quina
dificultat pot haver en admetre,suposantel costum que tenia aquella ruga d'enterrar la seua gent amb llurs ornamentsi joies, que els
col.locarenen I'esqueleten el lloc que própiament devien ocupar?
L'eixovar funerari d'aquesta classe de sepultures, molt ric en
altres comarques, va resultar molt pobre en aquesta. Va consistir
en alguns instruments d'os, serretes i fragments de sllex i alguns
esclssoseixemplars de plats i cassoletes,
escampatsper la capa de
[page-n-35]
que,"u",^";^,"""i:":T:T;;:":;
terra
de
o,:,",
"r,ecte
i f interior de la urna no contenianomésque terra i nombrososossos
entre els quals una o dues vegadeses va poder traure
de I'esquelet,
el crani sancer. Solament tres urnes foren excepció,ja que tancaven
14
respectivament cilindrets d'os utilisats per a collar, un penjoll
d'argent i un tifell u olla de 0,15 metres d'alt. Tampoc mancaren
sepulturesels molins de pedra, sempre d'igual forma,
en aquestes
que de tamanys molt diversos,trobats generalmenten totes
encara
les sepulturesde "San Antón".
Lloses.-Manca ara, per a finir aquest capítol referent a les diformes d'enterrament, dir alguna cosa de les sepulturesforverses
poc més de vint
per sis iloses.En tota''lacosteran'aparegueren
mades
La
transcursde les excavacions. dimensiómáxima fon de 1,20
en el
'de llarg, mentre que la més petita mesuravasolament0,50 metres'
rectangular,constituint cadasLa forma era la d'un paral.leleplped
cuna de les sis caresuna sola llosa, completamenten brut i ajustada
amb les altres sensemés recolzamentni trabada que la terra que
les voltava i I'arena molt apretada que omplia la capacilat interior.
En el fons d'aquestesarques funer)ries jaia el difunt, del qual no
rlstaven, llevat d'algun cas estrany, més que alguns ossospéssimaNo
ment conservats. obstant,una d'ellesfon molt remarcableperque,
'a
més de I'esqueletquasi sancer,contenia, en la part corresponent
entre ellesper un tifell.
separades
,.alspeusdel difunt, duescalaveres
fon trobada una calavera col.locada baix
També en una altra
de la llosa que servia de fons' ¿lndiquen aquests cranis l'ús de sacrtficis humans en aitals enteiraments?
ja que de totes les
de
l"i Malgrat la escassedat l'eixovar funerari,
gdnere solament es va traure una alabarda de
tures d'aquest
un penjoll del mateix metall i dos tifells, cal pensar que
a persones prou acabalades,tenint en compte quan
resultarienaquestescaixes de pedra. Efectivament, essent
de
que lesgrans llosesutilisadesper a aquestaclasse sepulal cabegód'Hurchillo, únic lloc que les té en
foren cercades
de
de
regióiqueésaunalldguallarga la costera "San Antón",
que després del feixuc treball d'arrancat aquestes lámines
d'un pes no petit, calia transportar-lesa llur destl al llom
o de qualsevol atra manera que no seria molt cÓmoda
[page-n-36]
26
JULI FURcÚs
en aquells temps remots. I bé: ¿no havia de resultar més a I'abast
de tothom una urna mlsera, la fabricació de la qual seria fácil amb
l'ús sovintejat i els materials de la quals estavena la má?
III
Una vegada exposat alló que pertany a les diferents formes de
sepulturestrobades en la necrÓpolide la primitiva Oriola, cal dir
alguna cosa de I'home que les va construir, així com també de les
armes, eines i gran nombre d'artefactes que en aquella civilisació
remotíssimaestiguerenen ús (l)'
Antropologia. - Apenes una dotzena de cranis susceptibles
d'estudi poguerenésserextrets de I'extraordinari nombre de sepultures que foren explorades. Els altres, llevat d'uns pocs que a
forga de molta pacidncia hagueren pogut ésser recomposats,eixiren
tan malmesos que, en tocar-los, s'esmicolaven. Domina entre ells
el tipo braquicéfal,amb tendénciaal dolicocdfalen alguns. L'angle
facial és, en general,molt regular;ni hi he observatindicis rematca'
(fig. 3.e'
bles del prognatisme tan decantat per certs arqueÓlegs
revelenuna raga
arreplegats
lám. II). La immensamajoria delsossos
d'estatura elevada i de músculs forts i potents. Les canelles dels
adults mesuren,per terme mig, 0,40 metres.
No obstant, el tamany diminut de les puntes de fletxa, de les
llances i ganivets de sllex arreplegats anys arrere en la "Cueva
de la Roca", dels quals tinc algunseixemplarsa la vista, va induir a
En Josep Vilanova adir, com ;onstaen la Hisloria de Orihuela (2)'
allá trobats, pero d'un treball
que
exquisit,
I'art de la guerrar. Aquesta afirmació no ha estat confirmada en els
de
descobriments "San Antón".
Fon impossible reconstituir un crani que ostentava en u dels seus
fragments un orifici perfectament circular de 0,02 metres de diámetre, que molt probablementés indici de trepanació.
En el Museu de Sant Doménec9s conservauna costellahumana,
on apareix manifestamentel senyal de consolidaciódesprésd'una
(1) Vola's rRazón y Fer, t. V, peg. 3ó1. (Es la part anterior d'aquost treball¡'
(2) Tom I, cap. I, P¿g.19, núm. 3.o.
[page-n-37]
remarcabre :llli";,^"" ;:'l,,ro."t t^l^,t
u^"r::,T;
"n
posterior, ferida que sembla produida per una arrna a manera de
punxó i que deguéd'ocasionar mort de f individu.
la
Les investigacions prehistóriques realisades diversos pai'sos
en
oferixen nombrosesproves de lluites sagnants i morts violentes
esdevingudes els albors de la humanitat, a colps d'instruments
en
i armesde sllex.
Ha estat possiblereconstituirquasi en llur totalitat dos esquelets
d'hómens neolltics, podent contemplar-s'hi a 1'habitant primitiu
de I'horta d'Orioia. No tinc notícia que en cap banda hagen estat
obtinguts objectes tan interessants,
tenint en compte la dificultat
que hi ha per a aixó per l'estat de descomposició que generalment
en
es troben els ossos.
*
Cerdmica. No manca de varietat la col.leccióque d'aquest
génere estat reunida en el Museu del Col.legi de Sant Doménec,
ha
procedentde les sepulturesde "San Antón".
Tractant de la cremació,em sembla haver descrit suficientment
la part de cerámicacorresponent aquell periode.Per tant, omitiré
a
ara referir-mea ella per a evitar repeticions,detenint-mesolament,
¡t bé amb brevetat, en dos tipos encara no citats i que mereixen
€s¡nentespecial.
:: Constituixenel primer (núm. l, fig. 4.", lám. II) unes ámfores
do fang prou fi i ben cuit, de color groguenco rosadenc,de 0,80
próximamentd'altura. Llur forma és a manera de con, mande coll i tenen dues anses tamany mitjá quasia la vora de la
de
queestásituadaen el centre de la extremitat mésampla. Foren
grans fragmentsde sis o vuit ámfores d'aquestaclasse,
sufiper a deixar entrevorela forma, pero no es va poder conseguir
'eixemplar
sancer. Amb millor sort pogué enriquir En Joan
de la Serna la seua col.lecció preciosíssima
amb algunes
urnes, trobadesen les excavacions
practicades la seua
en
dc Cabrera de Mataró.
la erudita notlcia que publicá (1) dels seus treballs arqueodiu el següent parlant d'aquestesámfores:
les distintesobresd'Arqueologiaque he consultat,no he vist
Xumrias de Ia Real Acadcmia de la Historía, 1888, Tom XI, pág. 681.
[page-n-38]
h
JULr FURcús
vasos de figura semblant a aquests vasos, i solament podrien ésser
relacionatsamb ells els etruscs que esmentaM. Champollionen el
seu Resum complet d'Arqueologia.
Dvasosd'argila, redons i acabats en pirámide, amb una petita
obertura, els quals eren veritables urnes cineráries.Són descoberts
en la Campánia, sota moltes capes de lava.
>La f.actura d'aquestesurnes apareix en Cabrera a vegadesgrollera i descurada;pero altres vegades,i és el cas general, es presenta
esmerada en els seus contorns i en la llisura de la superfíciel.
Pertany al segontipo un eixemplar rlnic, que, com els anteriors,
va eixir trencat (núm. 2, fig. {.a, lám. II). Té la forma de tonellet,
i la boca, que és lateral, és una mena d'embut. Medix 0,50 metres
de llarg aproximadamenti 0,30 metres de diámetre en la seua part
més ampla.
Els senyors Siret (1) esmenten aquesta forma extraordinária i
insinuen que és prdpia d'Espanya, d'Hissarlik I de Xipre. El fang
de que est) format no es distingix de l'usat per a la el.laboració
de les ámfores
Acabe aquest punt amb la senzilla indicació d'un fragment de
petit tifell de fang fi i de color ataronjat, pertanyent a la mateixa
época, el qual degué de reproduir la imatge d'un bou. El fragment
esmentat(lám. III, fig.5.a, lln.3.a, núm. 3) representa
solament
una de les potes de davant.
El fet que aquestobjectesemblaun fragment de tifell, m'infundix
la persuasióque no fon de culte, sinó d'r1sordinari, malgrat el bon
nombre d'idolets de la mateixa representació
trobats en altres paisos
i fins en Espanya, on, com es sap, es va tributar culte a la vac,aen
temps d'una antiguetat remotlssima.Tinc notícia que en la veina
costera de Redován fon trobat un toro de pedra, d'escultura basta
i de proporcions poc menys que naturals.
Passant ara a tractar de la cerámica trobada en les sepultures
per inhumació i cremacióparcial, la dividiré en tres grups per a
evitar confusions, és a dir: grans urnes cineráries, tifells i plats.
Les urnes cineráries poden ésserclasificadesde la manera següent:
l.er.-Urnes en foÍna d'óval, truncat en un extrem. Són completament llises,per bé que no pulimentades tenen quan més un parell
i
(1)
Raue desQuestions
scientiliques,l893. Juliol. Tom IV, pág. 547.
[page-n-39]
LA
EDAT
PREHISTdRICA EN ORIOLA
29
oposatspel diámetrede la boca (fig. 6.4, lám. IV). Solsun
de pegons,
eixemplar,i és el de dimensionsmajors, forma excepció,perque té
tres tireres de pegonsrepartides des del primer terg inferior de la
urna fins prop de la boca. Les d'un tamany major oscil.len entre
0,30metresi 0,70 metres d'altura. La pasta és grollera i granulenta
i de color roig, No obstant s'ha pogut arreplegargrans fragments
una
urnes de color bru, les quals duen, en lloc de pegons,
d'aquestes
orelletaamb un forat per a passaruna corda.
2.n-Urnes en forma de bóveda i prou elegant.Té les vores de
la boca retorgudescap afora o acabant en una doble canya. Algun
eixemplarestá mancat de pegons,pero ordináriamenten tenen quan
en
menysquatre a la vora de la boca, i a vegades tenen una o dues
tireres, descendint en aquest cas darrer fins prop de la regió central
són aproximadament
de la urna (fig. ?.e, lám. dita). Les dimensions
iguals a les anteriors.
d'un eixemplar únic,
3.u"-Finalment, consta la tercera espécie
pero sumament remarcable per ésser decorat amb nombroses i diversesestries digitals, que, per bé que descuradesi bastes, constituixen una ornamentació de prou bon gust' Aquest eixemplar és
ttant més remarcablequant per maravella ha aparegut acl en aquesta
de cerámicaalgun fragment amb senyals d'ornament. Medix
urna (núm. 4, tig.4.a, lám. II) 0,85 metres d'alt i fon
.a en la part més elevada de la costera.
que acabede descriure,
sols uns 16 eixemplars
De les tres classes
pogut ésser reconstituits. Tots ells semblen mol.lejats a má i
a I'aire lliure.
b'aixó naix, sensedubte, el color bigarrat de negre, groc, roig
)n¡ que domina generalment sobre la superfície exterior, esteper tota qlla com a taques capricioses,degut al fum i a l a
intensitat del foc en I'acte de la cocció.
-Aquest grup de cerámica pot ésser reduit a tres tipos
encara que no manquen eixemplars que ostenten
intermitges.
primer i més general está representat en la seua múltiple
de tamanys en la figura 8.4, lám. IV.
,aqueststifells de fang negre prou fi, pero fonedls, llustrosos
exterior, per efected'un puliment esmerat;pero aso-
[page-n-40]
30
JuLl FUR.rús
Les
vint els contorns són de molt mitjana eixecució. dimensionsestan
contingudes entre 0,04 metres i 0,60 metres. No ha estat possible
reconstituir cap eixemplar d'aquesta darrera dimensió, per estar
els fragments molt esmicolats,a causa dl la dolenta qualitat de la
pasta o per mancar remarcablesporcions dels fragments.
El fons d'aqueststifells sembla haver estat el.laborat separadament d: la part superiorque representa coll, i a9ó explica potser
el
la tortuositat, a vegades
molt pronunciada,que s'observaen la llnia
sortint que unix les dues parts.
Les més petites deurien d'ésserutilisades probablementper als
perfums, les de tamany ordinari per a contindre menjar i les majors
eren urnes funeráries.
La major de les representades la figura anterior tancava I'esen
quelet d'un nen.
A aquesta mateixa espéciepertanyen innombrables cagoletes,
representades
també en la figura abans dita.
Encara que generalmentsón de fang negre, han estat trobats
alguns eixemplarsde color roig o groguenc.
Del segontipo sónels tifells (fig.4.a, nrims.I i 3 lám. I) (1) propis dels túmuls, i trobats també alguna vegadaen le; sepultures
que
he denominat clots. Són veritables olles senseanses,de fang negre
i rara vegada rogenc,més gros i consistent que I'usat en els tifells
anteriors. Llur estructurano revelatampoc l'ús del torn; tenen poca
i
varietat en llurs dimensions formes,que són més ordináriesi grolleres,i llur nombre ha estat relativament escás.
Certes taques com si foren de greix i algunes resiallescarbonisadesobservades el fons d'aqueststifells, posen de manifest que
en
a la vora del difunt, contenint aliments.
foren dipositats
Pertanyen al darrer tipo unes petites urnes, perfectamentcilfndriques algunes,i amb assenyalateixample en la extremitat de la
boca, altres (fig. 6.a, ja mentada.) La base,com les del primer tipo,
és en forma de con, amb el vértex arredonit, motiu pel qual no poprobable que en l'ús
den sostindre'sdrets; essent,per consegüent,
ordinari les equilibraren per mig de cercles de fang cuit o potser
d'espart. Solament ha estat possibletrobar-ne un d'aquests,pero és
( 1 ) r R a z ó n y F o r , t o m V , n ú m . X I X , p á g . 3 6 1. ( E s l a p r i m e r a p a r t d ' a q u e s t
mateix troballt.
[page-n-41]
LA EDAT PREHTSTóRICA EN ORTOLA
31
de pasta més fina i de forma elegant, i pertany
a l,dpoca d,incineració.Está representada la figura l.a de la ressenya
en
publicada en
el número.Xill de
són de pasta
molt basta, plena de pedretes,i molt fácil de
desfer_se. color sol
El
ésser
vermell, per bé que no manquen alguns eixemplars
d,un brufosc i fins blanquinosos,amb taques que tiren
a negre. L,altura
comunaés de 0,20 metres.
Llevat d'aqueststres tipos característics,
ha estat trobat en res
sepultures bon nombre de tifells, de formes
un
especials,
com vasos,
potets,etc., que fácilment podrien ésserreduits
a algun dels grups
indicats.
No vull, empero, passar per art alguns tifells
redons a manera
,
d'escudella,
que representenels dos tergos d'una esfera.
Les vores
de la boca són lleugeramententrants, la pasta
és una mica més fina
que en les anteriors, la cocció perfecta i el
color ataroniat crar amb
taques
vermeilesi negres.No obstant, uns pocs eixemplars
són totalment negres.
Les dimensions
són mort diverses,
oscir.lantel diámetre
de la boca entre 0,0b metres i 0,20 metres. Entre
els eixemplarsde
tamany menor, alguns, perdent ra forma esfdrica,
afecten la d,un
coco, recipient que encara utilisen avui per
a molts usos els
' d'alguns paisos.
P/als.-Són innombrablesels fragments que han
aparegut d,a_
st¿ classe cerámica,i ha estat possiblereunir,
de
a més, un bon
qe pecessancereso susceptibles
de recomposició, molt
de
dimensions, que assolixendes de 0,04 i¡ns
ja
0,20 metres
diAmetre.Les superfícies
interior i la exterior són completament
ls, sense
cap mena d'ornament, j de color negre en
alguns, bru
taques
negresen altres. i de color ataronjatclar, combinat
amb
s vermellesi negres,en els altres.
basesol ésser
una mica cónica,la qual cosaimpedix que
conI'equilibrien el centre d'ella.
dels petits, la forma dels quals és molt semblant
a una
taronja, tenen en el centre de Ia baseuna ileugera
concavitat
rcgura llur estabilitat^
sol eixemplar de forma perfectamentcónica
té al costat de
la nota de la plg. 1ó. Es tracta clel
treball I d,aguestaCol,lecció.
[page-n-42]
32
JULT FURGÚS
que pel
les vores quatre forats, oposats dos a dos, una mica menys
passaraalguna cordeta que serdiámetre. Es probable que per elis
viria per a dur-lo Penjat,
Abans de finir aquestpunt relatiu a la cerámica,em semblaoporimmensa
tr1dir algunacosad'algunsfragmentstriats entre la multitud
Esmentaré
tipos mésremarcables'
ques'ha presentati querepresenten
de les
en primer lloc sis peus de copa, únics que foren exhumats
sepultures.Sóndefangnegreiunamicalluentsenlasuperfície.
de
No es va poder trobar cap copa sancera'i la escassedat fragments
que aquestaforma seria poc usada en
arreplegatsdona a entendre
aquestacomarca.Aquestspeussónmoltsemblantsalsquetrobaren
En Manuelde Góngorai elssenyorsSiret' A mésdelsabansesmentats'
apart, perque' a més
va eixir un altre eixemplarque deu classificar-se
majors, és de pasta groguencai basta i' sobre
d'ésserde dimensions
tot, d'una faclura tan grollera i rudimentária que en la superfície'
entre molts bonys, apareix la impressió dels dits'
Molt semblantsa aquestsfragments, per la poca habilitat de
que repreI'artífex i tosquetat de i'obra, són altres dos fragments
senten, respectivament,el fons d'un petit tifell i un mig barrilet
amb boca lateral.
qual és
Es remarcabletambé un fragment de plat la vora del
interceptadaperunacavitatcomsiforaunacagoleta'detl'03metres
prou grollera'
de diámetre i 0,02 rnetresde profunditat' La pasta és
No arriben a mítia dotzena els fragments trobats amb alguna
ornamentació.Aquestaesreduixgeneralmentalíniescurtesiparal.
dos fragl:les i punts o cercoletstragats en buit' Hi ha, no obstant'
i artística i sumadels quals és més complicada
ments l,ornamentació
conserala que ostenten els tifells de ciempozuelos
ment semblanl
i a la Reial Académia de la HistÓria de
vats al Museu Nacional
Madrid.
Finalment, poden figurar en aquest lloc dos botons de fang
Solament
i
cuit, als quals manca el punt d'enganxar-se, tres culleres'
metres de
una d'elles conservaun fragment del mánec d'uns 0'03
llarg.
prendria
Es versemblantque per a la formació d'aquest utensili
la palma de la má esI'artlfex un grapat de fang i, col.locant-loen
querra,unamicaenconcavitat,aniriaapretantelfangfinsajustar.lo
[page-n-43]
ara
concavit",:^'i;ffiil"'.X;'amb
er,";t ,
l'índex de la dreta; prolongadala pasta per la part corresponental
munyica, deixaria formar el mánec,que no devia de passarde b a 6
centlmetresde llarg.
La forma d'aquestes
culleres,llur capacitat i llur estructura grollera s'adiuen perfectament amb aquest procediment primitiu.
Armes de metall.*Les armes de metall que poguerenésser trobadesen aquestarecrópoli són en prou bon nombre i totes de coure
o de bronze, no havent-sedescobertla més petita resialla de ferro,
sino és un fragment de tifell molt fort i una mena de penjoll d'aquest
metall que aparegueren sepulturesper incineració.
en
Aquestesarmes
consistixen destrals,dagues,alabardes,punyals, ganivets,puntes
en
de llangai de fletxa (figs.9.a i 10.a,láms. V i VI). Són també d'aquest
mateix metall un gran nombre de punxons que molt asovint formaven part de I'eixovar funerari. Tres d'aquests punxons conserven
encara mánecs, que són canelles d'ocell sensecap puliment.
els
Totes les armes abans esmentades
estan proveides de clavilles
per a subjectarles a ilur corresponentmánec de fusta, de la qual
no han restat més que unes poquesfibres adheridesencaraa un dels
eixemplars.
Les ciavilles són del mateix metall que I'arma, llevat
d'una daga que les té d'argent.
Consignaré
també ací quatre celts o destrals planes, una de les
quals representa
perfectament la forma de les de pedra; les altres
un tali que s'eixampla com una mitja lluna. Malgrat ésser
destraluna arma que tants serveisha fet en els temps antics, els
arreplegats ací han estat prou escassos.
L'aparicií del coure i fins del bronze en les estacionsneolítiques
posarals comengos una situació difícil a no pocs arqueólegs,
en
quals, per a explicar la presénciad'aquests metalls amb armes
de sílex i pedra polida, idearen una edat que denominaren
transició Pero observacionsmés diligents i la successióquasi
deisfets, que demostrenla coexistdncia coure i no poques
del
del bronze amb la indústria floreixent de la pedra polida,
francament neolítiques, han aconseguitque es rel.
a I'oblit aquesta nova classificació,admetent sensereserves
metalls dins dels límits del periode neolític.
industria neolítica no deixa de tindre una certa semblanEa
[page-n-44]
34
JULI FURGÚS
amb la paleolítica,ja que ambduesutilisaven el sílex per a la fabricació de les armes i einesmés ordináries;pero aquestesdues anelles
que hi ha
entre elles,ansbé sembla
enllagades
no estannecessáriament
la
entre ellesun buit difícil d'omplir. Perque¿on comengá civilisació
neolíticai cóm es va propagarentre els poblesd'Occident?Es un problema la solució del qual encarano ha estat trobada per la cidncla.
El que sembla cert és que civilisacionsneolítiquesutilisaren el
coure desd'un principi. Espanya,tan ricaen metalis,deguéd'oferir-ne
amb abundánciaals seus primitius habitants, els quals aprengueren
ben aviat a usarlo per a la fabricació de llurs armes, com ho certifica el gran nombre de mol.les i cresolstrobats en diversesparts.
El Museu de Sant Doménec en conserva un d'aquests de fang
cuit i molt grolier, el qual lé encaraadherida en el fons una capa de
0,002 metres de metall.
Respecteals objectes de bronze, és opinió generalment admesa
que són importats d'altres paisos,per éssermés que problable que
els hómens neolítics d'aquestes regions occidentals no tindrien
l'estany necqssariper a formar l'al.leaciódel bronze.
es troben en punts d'Europa molt distants entre ells.
dels ganivets, de ies dagues,etc.,
La major part de les espases,
s'assemblentan perfectament, diu Lubback, que diria's que tots
aquestsobjecteshan estat fabricats pel mateix artífex. Pero ¿quina
civilisació oriental va importar al nostre territori aquest metall)
La história i I'arqueologiaoriental testimonien que el bronze fon,
ja que no el primer metall conegut,sí el més ordináriament utilisat
entre els pobles primitius. El bronzefon el metall que més va dode
minar per a acudir a les necessitats la precogcivilisació d'Egipte.
que copiarenen part les arts i indústries de I'Egipte,
Els fenicis,
deixaren molt pocs objectesde ferro. L'or, I'argent i el bronze foren
els metails principalment usats per aquest pobie industriós.
article de llur exportació.
( l)
Diccionari de Jaugey (Edat del bronzer. Tcm I, plg. 360.
[page-n-45]
LA
EDAT PREHTSTóRICA EN ORTOLA
'froia,
35
Les excavacionspracticadesen
Micenasi Tirint; el llibre
dels Vedes, ei Pentateuc, Homer i Hesiode,donen testimoni de la
preponderáncia
dei bronze en les edats primitives. ¿A quina de les
civilisacionsorientals devem la introducció d'aquestsmetails en la
nostra comarca?El poble fenici fon essencialment
navegant i meri, monopolisanten una certa maneraei comerqde l'antiguetat,
cantil
molt prest colonisaren Espanya,explorant les mines i les
aconseguí
costes.I bé: el veinat de les salinesde Torrevella:
salines les seues
de
la multitud esbalaidora molinets de pedra que han estat trobats,
de
elsquals també pogueren
ésser
utilisats per a moldre sal; algunstipos
procedanciadesconeguda
de cerámica de
trobats en les sepultures
¿no podran ésser indicis de relacions comercialsestablertesentre
els fenicis i els naturals d'aquesta comarca,explicant-sed'aquesta
maneral'orige dels diferents objectesde bronze ací descoberts?
La
proporciódel coure i bronze arreplegat en aquesta necrópoli, amb
relacióa la pedra, pot ésser
calculadaen un 10 per 100.
Armes í einesde pedra.-Molt nombrosa és la col.lecciód'objecites d'aquestaclasseque s'ha pogut formar. No obstant, les armes
,!ón poc abundantsamb relacióa les eines;essentlógic potser inferir
que aquestsantics habitants d'Oriola es decantaven treball
al
a la indústria millor que a I'art de la guerra. De totes les maneres,
gran abundánciaque en les tombes ha aparegut de mandíbules
,banyesde cérvol i quixals de senglar, demostraque la práctica
ya
c¿¡cera estar molt desenrolladaentre elles.
-Les que han estat trobadesde pedra polida no arriben
dohena.Son ordináriament de diorita verd fosc, i a vegades
negre,Un eixemplar és de la vulgarment anomenada
brillantesa i per la elegánciade la seua forma.
destrals són de dimensionspetites, oscil.lant entre 4
de llarg.
. -4onsignaré en primer lloc unes destrals de sílex
d'esquist,grollerament tallat i que semblen recordar la
¡ quaternária.La seua afiladura degué d'essermolt peneré també; encara que no siga de sílex, una destral
una grossapedra negrenca. forma és molt semblant
La
Té un sortint a manera de peduncle, el qual ha estat
[page-n-46]
36
J u L rF U R G ú s
tallat per a ajustar.li un menec. El tallant no deguéd'ésser
molt bo
i estáuna mica esclafat I'r1s
per
(fig. t3.a, lín, 3.a,lám. VIII, nr1m.
b).
Són molt poques les puntes de fletxa trobades amb senyals de
retoc. Algunesd'aquestes
puntes són dentades.
Les altres es reduixen
a fragments tallats plans en una cara i amb aresta transversalen
l'altra. La punta és molt penetrant.
Un punyal de dos afiladuresde punta ogival, molt ben treballat,
es va trencar en ésserextret d'una sepultura,i solamentes va poder
trobar una bona part corresponenta la punta. Media 0,09 metres
de llarg per 0,04 d'ample.
A més figura en la col.lecció alguna lámina de ganivet. Solen
tindre un dels costats dentats i són de dimensionspetites. Alguns
f ragments de sllex de forma indeterminada,pero allargadai les dimensionsdels quals no excedixende 0,10 metres, feren també probablement de ganivet, ja que.així sembla indicar-ho llur tallant
lluent i fi.
A més d'aquests objectes,foren arreplegatsgrans nuclis de silex, ordináriament de color blanc i ben arredonits, amb indicis
clars d'haver servit per apicar. També aparegueren
altres nuclis, pero
de volum major i informes,alguns dels quals pesavenfins 2b lliures.
Solia acompanyar-losuna quantitat innombrable de fragments
i estelles,
algunesde les quals duen encara el senyal de la percussió
que les desprengué
del nucli, En dues o tres sepulturesforen vists
aquests nuclis agrupats amb moltes estelles en un mateix punt.
¿Potserindicaria agó que el difunt havia estat un dels arfifexs oue
s'ocupavenen la el.laboraciódel sllex?
Entre els instruments de sllex mereix ésser comptat un bon
nombre de raspadors,punxons i més de 200 serretes,moltes de les
quals tenen un treball molt acabat. Llurs dimensionsassolixendes
de I fins 0,07 metres.Algunes,com ho manifesta llur forma adient,
deguerend'usar-sea má; és probable que unes altres s'engastaren
en un mánec de fusta; pero no crec versemblant,com opinen alguns,
que, al menys les d'acl, foren utilisadesdesprésde fixar-ies en una
fusta corba com si fora una corbella per a segar.
La qualilat de les dents, la molta desproporció en el tamany
i la estructura del major nombre de les mateixes dents, semblen
rebutjar-ho.
[page-n-47]
Pedres,,,,,,,:;;;*.jT]*Tffi;T1,nu.u,n
"0.,'.1,"
comarcaun ús encaramés freqüent que el pedernal,ja que fo¡ rara
la sepulturaen la qual no aparegueren dotzenes, polides,bé amb
a
bé
senyal d'haver servit llargament. Cal advertir que aquestespedres
no es troben als voltants d'Oriola; el punt més próxim on es troben
dista una lldgua ilarga. Per tant, són innombrablesels eixemplars
que figuren en aquestacol.lecció,els quals serviren de
més selectes
percussors,
mans de morter, brunyidors, martells, etc. Un d'aquests
és un bonic eixemplar que du dues ranures,la una horitzontal, que
I'envolta, i l'altra perpendicular,que acabaen la primera, les quals
indiquenla posició de les lligaduresque el subjectavena un mánec.
Alguns del que foren utilisats per a moldre substánciescolorants
sónllargs i estrets,i tenen un extrem tenyit de roig i, mésraresvegades,de negre.
També aparegueren grans nuclis i una gran porció d'estelles
ací
en tots els estats de talla. Algunes d'elles serviren de raspador.Un
delsprocediments
usats per a produir aquestsfragments fon el foc,
com ho manifestala superfícieennegridade no pocs eixemplars.Dos
principalment evidencienla habilitat i perícia de I'artífex en
operació. el primer un instrument com si fora un ganivet
Es
forma molt acabada. es va poder aconseguir
No
sancer.Esü forper una secció de 0,05 metres d'ample i probablement d'uns
metres de llarg, despresad'una gran pedra codisa redona.
seccióés la compresa entre dos plans de cercle máxim que
en anglemolt agut, i la intersecciódels quals forma un tall
acusat.El dors té un poc més de 3 centímetresd'espessor.
és
segon una secciósemblant a I'anterior, pero de majors proi truncada aposta en un dels seus extrems, assolint 0,16
de llarg. Té tres xamfrans, dos dels quals estan perfectament
corresponent tercer a una part de superfícieesférica.
el
truncat es veuen duesmósses,
una d'ellesmolt profunda,
servirien per a adherir a un mánec aquest instrument.
finix en una punta triangular.
vist esmentada cap banda una eina semblant, i consien
que serviria de pic.
le
asovint en les sepulturesun gran nombre de pedrede diversos
colors.No mancarencasosen que es trobaren
[page-n-48]
38
JULT PURGÚS
creuen
agrupadesde 15 a 20 no llunt del difunt. Alguns arqueólegs
que eren dipositadesen les tombes a tall d'ofrena' En Manuel de
'la
amb aquestmotiu al portuguéscarlos Ribeiro, dient:
Peña esmenta
segonsla práctica comuna i usual de I'antiguetatrr'
pedretesredonesi de colorsvistouns altres opinen que aquestes
grans de collar. Així semblenindicar-ho alguns
sos serviren com a
gravats en os pertanyents a aquellesedats remotíssimes'
Pedresd'esmolar.-Entre els diversoseixemplarsque podencomptar-se en el nombre d'aquestsinstruments,alguns no tenen poliment
i tenen un tamany prou gran. Els aitres,que són els més, consistixen
en lámines pissarrosesperfectament polimentades, de fins 0,12
metres de llarg. Tenen els extrems generalmentarredonits amb un
o dos forats en cadascú,els quals servirien probablementper a fixar
creuen que
la pedra en alguna taula de fusta. Alguns arqueÓlegs
podien ésserobjectes d'ornament No obstant, hi ha un eixemplar
que no deixa lloc per a dubtes,ja que ostentaen les duescaressenyals
de desgastproduit per la fressarepetida d'un cos dur. Té 0,10 metres
de llarg i prop de 0,04 d'ample, i en lloc de forats té dues profundes
en
mósses un dels extrems(figura 13.a,lám' VIII, línia 1.4)'
diversesfigureEntre la terra d'algunessepulturesaparegueren
pedra. Una d'elles está trencada i, segonssembla, correspon
tes de
a la part superior del cos humá. Altres duesestan formadesper dues
unides entre elies,la figura de les quals és de d'un 8. A mes
esferetes
foren trobades dues grans pedres treballades en forma i tamany
de cap humá, grollerament tallat. No obstant, algunesranures que
apareixenal voltant de la superfícieem fan sospitar que, millor que
un objecte d'escultura primitiva, és potser un instrument a manera
de nraga.
primitii
Es prou freqüent trobar en estacions tombes d'époques
ves algunes esferetesi a vegades cons truncats, als quals ha
donat el nom de fusaiols.També n'han aparegut en aquestanecrü
uns pocs de pedra polida' pero sensecap orn
poli, essent-ne
a diferénciadels trobats en Hissarlik, que en duien, i els altres
de fang cuit, alguns dels quals tenen per ornamentaciólínies
[page-n-49]
LA EDAT PREHTSTóRICA EN OR¡OLA
39
Es
des formadesamb punta o cercolets. creu que és un apéndix dels
fusos usats per a filar. No manca, empero, qui opine que aquests
objectes formaven part de la ornamentació, podent haver servit
de penjoll en els collars, fiadors, etc.
Finalment, negligint altres molts objectesde pedra de menys
solamentper a finir aquestamatéria la exlraimportáncia,esmentaré
ordinária abundáncia de morters i, sobre tot, de molins, que quasi
infal.liblement es trobaven en totes les sepultures. La forma és la
d'un dval una mica prolongat, de superfícieconvexa per un costat i
per I'altre plana. Encara que la mida ordinária no sol excedir de 0,20
metresde llarg, algunshan assolitfins a 0,90metres.A més d'aquests
molinsen foren trobats atres de forma circular o amb bordons,alguns
i
amb anses atres amb un forat en mig, per on probablementpassava
(figs.ll.a i 14.a,
pero aquestseixemplarssón raresexcepcions
un eix;
láms. VI i IX).
Com que pertanyen a la indüstria d'aquell temps, esmentaréací,
encaraque no siga el seu lloc propi, alguns pans de terra cuita que
aparegueren diversestombes.Són de forma circular o rectangular
en
amb els extrems arredonits. Duen dos o tres i generalmentquatre
forats. En les excavacionspracticadespels senyors Siret n'arreplegarenmolts, i sembla que els arqueÓlegs
convenenen que són peces
de teler.
Instrumentsd'os.-L'Arqueologia testifica que I'home des dels
més primitius, es va servir dels ossosd'animals per a fabriles seuesarmes i els seus instruments. La col.leccióreunida en
Museu és selecta i nombrosa. Hi figuren algunesserrestade
ordináriamenten grans costelles bou o de cérvol. Algunes
dentsen els dos costats.Un eixemplar,que és el més complet,
constituit per un omoplat de bou. No s'endevinafácilment l'ús
es faria de tals instruments. Podien ésserarmes o potser foren
per als teixits a manera de carda (fig. f2, lám. VII).
més hi ha innombrablespunxons de treball acurat, escapres
ganivets i alguna punta de fletxa.
bon tallant, espátules,
part d'aquestsobjectessónd'un art exquisit i sumament
maJor
Uns pocs són de banya de cérvol, atres són d'un color negre
produit segonssembla intencionalment per mig del foc,
part són en perfecteestat de conservació.
[page-n-50]
40
JULI FURCÚS
peragengament
O\iectesd'ornament.-Ei gust per l'ornament i
utilisats
que els objectes
sonal es veu acl no poc desenrollat, encata
finalitat són generalmentgrollers i basts' Les subsper a aquesta
de luxe són
tancies triades per a la el'laboraciód'aquestsobjectes
pedres i moltes petxines' Els metalls
els metalls, I'os i el vori, les
apareprincipalment usats són 1'or i l'argent' Els penjolls de bronze
gueren en aquestessepulturesmolt rarament'
del mateix
Foren trobades algunesespirals d'or i quatre anells
lliures' Són d'un art
metall, un d'ells doble i tots amb els extrems
d'ornamentació'Les espirals'de les
molt primitiu i sensecap mena
semblen
quals n'aparegueren a més alguns eixemplars d'argent'
pentinat de les dones' ia
haver estat utilisades per a ornament del
no
que tant per llur disposicióen espiral com per llurs dimensions'
bragos'ni tampoc
."i aruu.. que podrien adaptar-sea les mans o als
que els usaren com arracades'
ja esmentades
Entre els objectesd'argent-llevat de les espirals
que les d'or-figuren
algunes de ies quals són de tamany major
estreta i prima'
diversos anells formats per una lámina sumament
enrolladaenduesifinstresvoltes,ambelsextremslliures;algun
anells' com si foren
penjoll, un fragment de cadeneta;dos mitjos
conservat,el pes dels quals és
una ferradura, d'argent macls i ben
de
composats lámines
de 40 grams, i una petita porció de cilindrets
que serviren de
petits'
en
molt primes, envolupades forma de rolls
grans d'argent' n'anavenaltres de pasta
aquests
grans de collar.Amb
trencades'
uidro." de color blau. En llur majoria' sortiren
la
estat' trobats són escassos' qual
Els objectes de vori que han
més per ésser' probablecosano és gensestranya, ja que costarien
de forma cÓnica
ment, importats. Es reduixen a quatre botons
de
pinta i algunesanelles
amb dos forats en la base,un fragment de
fra'gments'
bragalet, d'alguns dels quals només resten
Mésabundantsforenelsornamentsd'os.Mereixésserconsigna{a
Té un
primer lloc una petita rodanxa extreta d'un crani'
en
per a durJa en susPensió.
cillndrics de 0'02
No poc curiosossón també diversostubets
que s'enganxaven
de
tres de llarg. Són seccions petites canelles
ben deixades'A més'fon tn
aÍ.ormarcollars.Algunes estan molt
en el centre; a
un nombre regular de rodanxesamb un forat
[page-n-51]
LA
EDAT PREH¡STdR¡CA EN ORTOLA
4I
d'ellestenen ornamentsen os, molt deiicats. lVhi ha que són menudíssimes, atres que estan formadesper vértebres de peix. També
i
n'usavenper a coilar.
Han mancat ací les dents d'animals, perforades,tan comunes
en atres bandes;pero en canvi aparegueren gran nombre els quien
xals de senglar.
Alguns d'aquestsquixals foren tallats pels dos extrems amb un
instrument d'afiladura molt penetrant, pero no duen senyal d'ornamentació.
Entre les moltes banyesde cérvol trobades, n'apareguéalguna
amb entalladurescirculars i vestigis de poliment en els extrems.
Els ornaments de pedra foren els més escassos.
Solament es va
arreplegaralgun gra de collar, una o dues boletes polimentadesi
una petita rodanxa molt prima de pissarraverda, amb un forat en
el centre.
Les petxines foradadesamb un forat i a vegadesdos, de molt
diversesespécies,
cons, bivalves, algunes de colors molt vistosos,
cárdiums,dentáries, caragoletsde mar etc., aparegueren centea
nars.Dues d'ellessón fósils.
Una bona porcró d'aquestespetxines eren utilisades per a grans
de collar, i totes, probablement,com a objectesd'ornament.
En acabaraquestallarga i potser enutjosa enumeració
dels diferentsobjectestrobats en la necrópolide la primitiva Oriola, omitixc,
per no judicar-ho propi d'aquest lloc, el llarg catáleg que podria
fer-sedels ossosi les dents d'una quantitat innombrable d'animals
.queforen trobats envolcallatsentre la terra de les sepultures.Algumandlbulessón molt rares i encara no han estat classificades.
:t *{.
Mancasolamentper a finir aquest petit treball averiguar en alló
a quina raga d'hómenso a quin poble de I'antiguetat deuen
atribuides sepulturesde la costerade,,San Antón" i el gran
les
d'artefactesque hi han estat descoberts.
Sumament diflcil
soluciód'aquest interessant problema, si és té en compte la
d'hordes i tribus viatgeres que en el transcurs de molts
varen inundar el nostre sóI, atretes per la fertilitat i fabulosa
d'aquest,Cal afegir a agó la incertitud que necessáriament
[page-n-52]
42
JULI FURGúS
han de revestir les conclusionsque dels diferents rites observatsen
es
de
els enterraments la presentnecrÓpoli poden deduir, per tal com
no
la inhumaciói cremaciódelscadávei's constituixenuna nola caracterlstica o rite peculiar d'una sola raga o d'un sol poble, sinó un
costum comú a la major Part d'ells.
No obstant, es fácil observar que el poble constructor de les sepultures que acabem d'estudiar no pogué ésser format per eixes
que no poques vegadess'establiren
tribus inquietes i advenedisses,
en indrets isolats i distants entre ells per a explotar les riquesesdel
pals.
Aquesta classede sepultures,amb lleugeresmodificacionsprópies de la regió en que es troben i quasi els mateixos artefactes,han
en
estat descobertes diversos paisos d'Europa i molt especialment
en Fránga, en ltália, en Portugal i en una gran part d'Espanya i
sobre tot en les costesdel Mediterrani,on, entre els trets caracterlsmida que
tics, s'advertixen vestigis d'una civilisacií avangada.< cap a
s'avangacap a Espanya-diuen els senyorsSiret (1)-i després
I'Est mediterrani, s'esborren els caracters d'inferioritat. Creu ú
progressos, descobrimentdel
al
assistir a 1'aparici6 de successius
coure, desprésdel bronze,etc.; aquestail.lusió és molt natural, pero
aquests
la veritat és que es va remontant cap a la deu d'on emanaven
progressos,
cap als paisoscivilisats de i'antiguetatr¡ I bé: la raga céldel
tica fon una de les més remarcables Migdia, i estesaper la nostra
Penlnsulaes va unir a la lbera, compartint amb ella les seuescreéncies i els seus costums;els historiadorsconvenenque va haver prou
dues races.A més, els celtesi els íbers pracanalogiaentre aquestes
ticaren en els seusrites funerarisle inhumació, i la cremaciói la estructura i disposicióde les tombes usada en la present necrÓpoli
als
ha estat diversesvegadesatribuida per no pocs arqueólegs celtes
puix, els celtíbers,que donant llur nom a la nosi als lbers. ¿Perqué,
no
més ardorosos, podrien
tra pátria foren també els seusdefensors
ésserels que dipositarenles cendresdels seus en la costera de "San
Antón"?
que, tractant aquesta matéria, s'entra
No obstant, cal confessar
en
en un passat envolcallat en boires espesses, el qual és perillós
incertes
més nord que les poquesi moltes vegades
aventurar-sesense
(l)
scientifiques,lutiol, 1893, t. lV, p. 546.
Rcaue des Questíons
[page-n-53]
LA
EDAT
PREHTSTdRTCA EN ORIOLA
43
notícies que fins ara han estat aconseguides;per tant, és assenyat
que han afirmat de pla
amparar-se el parer de savis arqueólegs
en
que encara no ha arribat l'hora d'emetre un judici ferm i decisiu
de
sobreels descobriments cairesemblantals que acabede presentar.
a complement a alló que s'ha dit en la pág. 29 sobre dos
Com
esqueletsd'hómens neolítics,afegim la descripcióde les mides, que
devem a la intel.ligent diligéncia del metge del Col.legi,En Joan
Carrió.
0ELES
0E$cBtPclÓ illlDE8
Les mides més exactes que s'han pogut prendre dels dos printrobats I'u en la tomba de sis llosesi I'altre
cipalsi completsesquelets
en
en la sepultura denominadaClots,són les expressades els quadros
adjunts.
d'observació
máEn les mides de capacitat, els diámrtres antero-posteriors
xims, presosdes del punt glabelafins I'occipuci,medixen en I'obseri
vació núm. 1, 19 centímetres, en la núm.2, 16 centímetres.
El transversmáxim, pres des de la part inferior de la prominéncia
medix en la primera 13 centlmetres'
parietaldreta a la de la esquerra,
i 10 en la segona.
El vertical de Schmid, des del basi al punt més elevat de la llnia
mitja del crani medix l0 en el primer, i 8 en el segon.
zigomátiques'
pres en les arrels de les apÓfisis
El supraauricular,
medix 13 i 12 respectivament.
El frontal mínim, des d'un punt a altre de les crestesorbitanes
donenla línia temporal, l0 i 9
presdesdel basi al nasi, medix 10 centlmetres
El basinaso-basilar,
primera, i 8 en la segona.
la
El forat occipital, la seualongitud des del basi a I'opisti, 4 centlper 3,60, respectivament,i la seua latitud perpendicular
al de la seua longitud medix 3,40 per 3 centlmetres.
Com les altres mides són longitudinals. no cal explicar-les
es
i
la diferénciade dimensions forga de consolidació, demosque I'esqueletde I'observacióprimera és d'home
lement
i el de la segonaés de dona
[page-n-54]
JULI FURGUS
9 l
o t
F I
8^R 8-R8_Bti t'-
3_E_.
Jro
o¡ ó
¡o co c'¡ 60 -
-
6¡
O I
O I
€
(J
ú
fi¡
(tt
É
o
I
z
o
o
ú
gEJ,€".á*::gBi;
ii¡sesss**ÉÉ¡i
t r H g S$ r rE S tE
F
o
z
9 I
! l
o l
E I
J
'=
iá
Y
(t)
(J
ú
F
{¡l
0 - - o z < J
E
z
\3
(-)
(t)
o l
h l
o l
f¡¡
lr
o.r cO O GO O O c.i+r
(.)
É
F i É
c.i cO O
f¡¡
(t)
ca
É d É
o l
O I
É
- (-)
(ü
o
: :
. , U ;
. o
. /c)
X
,(üX ' : . t (s
,-(d,x
(ü
L
F
F
0.
€
o
o
0-
€
^ o
a'o
o
É t é i
9 E (s ( l p
($
É F
E b
F>
a
o
?ct +
5tr
:l
x á (s
€ O
'í^ N
Í ( l
k-z J
X 'r.
ú
H
($
P
=
A
z
É
q)
r.- c) ¡!i cO
c.¡ cñ - 6i¡
o l
O I
x
* t K 9 -*
: g E
T €
g
iq: lt
I
o
(g
t¡.
(ü
ñ
a
.a)
fr
ñ E ' xü
.rG X
F rr\r\
o
o
(Í
q
[page-n-55]
LA EDAT
PREHISTdRICA
F I C\
o l
q
^ ó=;í
É¡6oot
.+{
OJ
6{
c t
o l
O I
C\¡
45
89
.Jr d
:
:
q)
EN ORIOLA
:
ú
(t)
z
É
ñ
j
; : : :
. ; *
o $
3 s : . <; ;: . : ' . ' . - E h ' j
E ¿. H e , ; , ; g E
f
o
o
¡É*-ÉF*É;;ÉÉ
H¡
)
F
<<(j
t1
z
!DJ
J
o l
Io
U)
(ü
ñ
(t
q.)
ñ
ñ
;{
'lr¡
=
F
HFSS
o l
()l
c\l
J
S
o
(g
L
z
(t)
@
o
l
z
g)
F
Éi=o@..!o¡-.oF---
(J
(A
É
(J
tr
X
F
,(ü
?
f
A
o
n
<
ú
F
t¡¡
E
o
2
ú
(J
€
(
q
€
c)
,Ñ
o
)
.
aD
o
s
rn
€ ( u |
g
€
. o d
i
¡
I
[page-n-56]
[page-n-57]
[page-n-58]
[page-n-59]
FURGÚS -
Prehistória ualenciana
Figura 5.4
Necrdpoll St. Artont (Orio¡a).
de
Publlcaclones S. l. P,
dcl
[page-n-60]
FURGÚS -
Prel¿'istóriaxalencianct
Figura ó.4
Figura 7.a
Necrdpoll de St. Antonl (Orlo¡a).
Publlcaclons del S. I. P,
I I . -L¡,rr¡ l¡¡.t IV.
[page-n-61]
[page-n-62]
FURGÚS -
Prebistória ualcnciana
e#fffi
$
W;
ffiM
Figura 1l.g
Necrópoli St. Antoni (Oriola).
de
Publlcaclons S. l. P.
del
II. -L¡vrNa
Vl.
¡;"ffi=
[page-n-63]
FURGÚS -
Prehistória aalenciana
Figura 12.a
Necrópoll de St. Anfonl (Or¡ota).
Pr¡bllc¿clons S" I. p.
del
[page-n-64]
f UnCÚSi-
P r ehisl ia c- Ienci a
a
ór
an
II. -Le¡r,r¡N¡, VIII.
rl
I
1
Figura 13.o
Necropoll de St. Antonl (Orlola).
Publlcaclons ¡lel S. I. P.
li
ii
t;
[page-n-65]
FURGÚS -
Prehist¿ri,a ualenciana
Necrópoll de St. Antoni (Orlota).
Publlcaclons del S. I. P.
[page-n-66]
III
BREU
EXPLORACIÚ
ARSUEOL0EICN
rrutcn0pou r"r
D'ALG0BFA)
Accedint gustosament a la generosa i reiterada invitació de
I'excel.lentíssim
senyormarquésd'Algorfa, i acompanyatper ell, vaig
dur a terme el dia 30 del Desembredarrer (l) una breu, ensems
que fructuosa, excursió arqueológica en la seua gran i preciosa hi_
senda, anomenadad'Algorfa, que dista unes tres llegüesd'Oriola.
comprén esta rica possessióuna vall o fondalada fdrtil i riallera,
quasi circular, el diámetre de la qual no baixa de g kilómetres,voltada per totes les bañdesd'ondulants turons i encrespades
serres.
Potser a la capriciosa configuració del terreny deu atribuir-se
la seua denominació
d'Algorfa, balcó o miranda en )rab (2), ja que
I'extenspanorama que des dels diversoscims, llmits de la propietat,
s'oferix a ia vista de I'espectador, veritablementdeliciósi enciser.
és
Per la banda sud es descobrixI'apacibleplanura de la mar, damunt
de les blavenquesaigües de la qual destacagraciosamentI'illa de
Tabarca, el portet de Torrevella, i en la lluntania les enlairades serres de cartagena.Es divisa al nord, i al peu d'un encimbellat castell,
(a) En este treball, i en la segona part del IV, v¿ tractar el p. Furgris, amb
escassesvariants en la referdnci¿, de la seua excavació en la necrdpoli d,Algorfa.
La importáncia d'algun dels detalls diferencials,tant com el complementar-se
llurs
il,lustracions, ens induixen a incloure ¿mbdós treballs enla cot.lecció. T¿mbé es v¿
ccupar el P. Furgrls de I'Algorfa en un altre treball publicat en els rAnnales de la
Sociétéd'Archéologiede Bruxellesr (190.5), qual havem al,ludit abans per a jusal
tificar per qué no és inserit en la Col,lació.
(l)
(Note's que'l P. Furgús escrivía aixd en 1904).
(2) L'accepció més vulgar en irab d,esta paraula és la d'habitació superior o per
a grans' veja's Dozy, "Glossairedes mots espagnols portugais derivéesde I'arabe".
et
Derenbourg i Spiro en llur "Glossari' li atribuixen també la de balcó i terr¿ssa.
[page-n-67]
48
JULI FURGIJS
I'antiga Aurariola, recolzadaen la vall del Segura, rica i poblada'
tan fértil com pintoresca;a ponent, la populosaciutat de Múrcia'
ostentant la tan celebrada torre de la seua majestuosacatedral;
finalment, en direccióa llevant, el bell port d'Alacant, les saludables
i alegresmuntanyes de Busot, amb el seu Cabésde I'Or, els pics
de Mariola i la dilatada costa, que, ja montuosa i roquissa aYanga
per la mar formant promontoris esbelts,ja tersa i arenosadescriu
al
estenent-se ilunt fins a perdre's
amplesentrants o badiesmenudes,
qué formosa és esta porció de la
en els confins de I'horitzó. ¡Oh,
costa valencianal
Es indubtable que en temps ja remots la vall d'Algorfa i les
d'estar pobladesde boscsimmenmuntanyesque la volten degueren
sos i ombrívols, on trobaren segur refugi les tribus primitives, igual
que fácil sustent amb I'abundosacacera que se'ls oferia i la peixquera a que els convidava la proximitat del riu i de la properacosta.
conservae\cata
de
avui desproveida vegetació,
Una de les serres,
elnomdeSerraNegra,degutal'ombrívolaspectequelidonava
del
la espessor bosc que antany la va cobrir; i partint límits amb la
vall d'Algorfa, s'oferix la elegant quinta de la Pinada, sembiant a
un casteli antic, situada al cim d'un turó frondós que s'alga en mig
d'una _pinadaextensa i exuberant.
En un lloc tan propici i amé, i ja ben eixit el sol, comengárem
la nostra exploració.Desprésd'una hora de marxa per cims i llomes
puix la nit anterior una pluja torrencial havia inundat
inacabables,
tots els camins del pla' arribárem per fi al peu d'un modest turó
d'apenesvuit metres d'elevació,que oferia tota la seua superfície
perfectamentrecoberta de terra, a excepciódel cim on en direcció
a llevant s'algava un nadiu i trencat muralló de pedra arenisca
Teníem notícia d'haver aparegut dos anys abans
fluixa i fonedissa.
humans,
d'esteturó un abundósconjunt d'ossos
en una de lesvessants
que en aquell lloc es deguéde donar sepultura
vulgarment
creient-se
als que en aferrissadabatalla, donada en aquells voltants, havien
sucumbit víctimes del sanguinariMarg. No ens va ésserdifícil trobar
multitud d'ossos
I'esmentatindret, i advertint entre una escampada
i fragments de cranis restesde tifells grollersde fang negre,caracte'
rlstics de les primitives edats, envolcallats amb la lerra extreta
d'una petita obertura practicadaal peu del muralló que corona el
[page-n-68]
ru ExpLoRAcró
angueoldcrc.c
49
cim de la vessant,ens animárem a creure que estávem
en preséncia
d'una petita Necrópoli prehistórica Dos peons comengaren
els treballs d'excavació,i ben aviat l'éxit més complet
vingué a realisar
lesnostresesperancesa coronarelsesforgos tots.
i
de
uns dotze esquelets humans aparegueren
successivament prou bon estat de conen
servació, enriquits amb el consabut eixovar neolltic, si
bé no tant
complet com calia desitjar. Jaien sepultatsen dues grans raconades
i repartits en dos grups perfectamentdistints, indicant probablement
altres tantes famílies. Estaven en posició arropida i adossats
a un
sortint de la pedra aréniscaque constituix el nucli del turó, o
a una
tirera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensionsi robustesa
dels
ossos revelaven, en general, individus de poderosa musculatura
i d'una estatura més que mitjana. A la'vora de cada crani (I)
varen
ésserarreplegatsun, dos i fins tres tifells, tots de diferents formes
i dimensions'Els cranis foren trobats sempre en direcció a ponent.
En la regió mitja de I'esqueletsolia aparéixer un celt, o destral
de
pedra, o puntes de fletxa de sírex, o bé ambdues coses
ensems.
El difunt estavacobert amb diversescapesde terra de distint
coror,
trobant-se també aci la de terra pastada, dura com si fora pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtració
de les aigües.
La profunditat d'estos enterramentsno passavageneralment
d,un
metre. La construcció,com és fácil observar,era sumament senzila
i estava molt llunt d'assorir les proporcions jagantinesque, en
ilur
majoria, ostentaven les sepultures de la vessant de ,,san Antón"
d'Oriola.
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, no apareguent
cap objecte d'ornament ni d'indústria, com serretes de sllex,
percutors,molins de pedra, etc., que amb tanta profusió solen
tro_
bar-seen esta mena de sepultures.Tampoc va aparéixer cap vestigi
de fogueresni de banquet funerari. Judicant pel caire dels objectes
arreplegats,
podria deduir-seque la gent d'Algorfa, com a habitants
dels boscs,vivia exclusivamententregadaa !'eixercici de la cacera
i de Ia guerra.
El total dels objectes que poguerenéssertrobats és el següent:
(l) Dos d'ells varen poder ésserconservatssancers;
ú és d,home i l,altre sembla
de dona. Ambdós son braquicéfals.
[page-n-69]
50
JUL¡ FURcÚs
6 celts o destrals de pedra.-27 puntes de fletxa de sílex'-2
ganivetsde sílex.-l punxó de coure'*Una llanga de sílex'-l punxó
d'os.-8 tifells de fang.-Z cranis.
Les destrals de pedra (fig. l.a) són de diorita negra o verdosa
i d'un poiiment acurat. Totes revelen un ús prolongat, excepteuna
que sembla completament nova. !-lur llargária oscil.la entre 0,21
m. i 0,06 m., per bé que la d'esta datrera dimensió degué de servir
d'escapremés bé que de destral.
Les 27 puntes de fietxa (fig. 2.a¡ són d'un art admirable. Altres
de
moltes es degueren perdre a causade llur petitesai per llur color,
generalmentacaramelat, que apeneses distingia del terreny, així
com també per haver-nos impedit la brevetat del temps garbellar
la lerra. Esta menuda col.leccióoferix remarcable diversilat, trodes
bant-s'hi els tipos més característics, de la fulla de llorer de vores
fins les puntes dentadesamb aletes i peduncle. La precontínues,
cisió i acabament del treball denoten una admirable seguretat en
la má de |'arlifex, fruit d'una llarga experidnciaadquirida potser
als centresde fabricacióprimitiva, la existdnciadels quals han posat
realisatsdurant els darrers
de manifest els nombrososdescobriments
anys. La instal.lació d'estos primitius tallers podria explicar la diversitat que s'observaen els diferents tipos de fletxes i puntes de
llanga, i que havent rebut en un principi el nom de la regió on apaen
per primera vegada,es troben avui confosos una mateixa
regueren
comarca,com ho acredila,entre molts altres, el descobrimentverificat en Algorfa i els tan célebresdels senyorsSiret, entre Almeria
i Cartagena.
Estes puntes de fletxa es subjectaven a I'extrem d'una vareta
per mig de certa pega, molt resistent i dura, de la quai conserve
aiguns fragments.En tal disposicióforen trobats en la famosacova
dels Murciélagos,segonsho referix don Manuel de Góngora amb
estesparaules(1):
fletxes amb punta de peder
anal apegades pals grollers amb betum fortíssim, {ins al punt de
trencar-seabans el mánec que el betum>.
com la
Els ganivets de sílex (fig. 2.a¡ són de petites dimensions,
(1) "Antigüedades prehistóricasde Andalucía", pá9. 32.
[page-n-70]
BREU EXPLORAC¡ó ARQUEOLdGICA
5I
majoria dels trobats en esta regió; medixen respectivament0,10
m, i 0,13 m. de llarg per 0,02 en llur major amplária; oferixen un sol
pla en una de les cares i tres xaflans en la oposada;estan
un poc
encorbats i presenten dos tallants sumament acusars.
que no tots els objectesde cerámicaque aparegueren
Es sensible
en les sepultureses poguerenaconseguir
sancers,puix no pocs, per
la humitat del terreny i el pes de terra que els oprimia, eixiren badats
i es desferencom la pols noméstocar-los.solamentvuit tifells (figura
3.4) pogueren ésserarrepregatsen prou bon estat de conservació.
Són de fang negre,molt fonedls i, en general,mal cuit. Estan recoberts en ambdós superfrcies
amb una má d'almánguenao de terra
groguenca' La estructura és prou grollera i revela, si no fon feta a
má, un torn molt primitiu.
Tals són els objectestrobats en ra breu exploracióverificada en
la vall d'Algorfa, tots els quals, grácies a]*f.ina atenció i al generós
desinterés I'excel.lentíssim
de
senyor marquésdon Rafael de Rojas,
figuren ja al Museu Arqueológic del Col.legi de Sant Doménec
d'Oriola.
[page-n-71]
[page-n-72]
FURGÚS -
Prel¿istória unlencianá
III -L¡rr¡rN¡
L
Fig ura I .
Figura 2,¡
Figura
Necrdpoll de L'Algorfa (Oriola).
Publicaclonsdel S. I. P.
3.4
[page-n-73]
IV
PREHISTOR]OUES
SEPULTURES
EN PBO\/INCIA
LA
D'ALACANT
,.SAf\|
(LES
(")
ÚLTItuES
EXCAI/ACIOI\¡S
E[|
AI\¡TON..
Í{ECB0P0LI or
D'ALG0RFO
..$Ail
AilIÓil..
La costera de
quíssimaAurariola, avui Oriola, en la pintorescai dilatada província d'Alacant. Prop de mil sepulturesacompanyades
d'un eixovar
en
funerari ric i variat, foren descobertes reduit espai de poc més
de dueshectáriesen ia seuarápida vessantcoronadade cims inaccessiblesper la banda que va servir per a aquestaNecrópoli.
En aquest
que foren observats en la
com dels diferents rites d'enterraments.
que anomened'Oriola per la seuagran prcximitat a la ciuNecrópoli
tat esmentada(c). No manca qui haja sospitat la exlstdnciad'una
estació prehistórica en el lloc d'aquesta Necrdpoli, pero considere
sensefonament una hipótesi semblant, per tal com, a més de no
haver aparegut en la costerade nSanAntónr cap vestigi d'antigues
habitacions,\a gran distáncia del riu i brolladors d'aigua i especialment la remarcablerostária de la vessant qve, arratcant de penyals
inaccessibles,
baixa quasi en angle de 45o fins el camí d'Oriola a
Alacant, fa molt inversemblanti imprópia la suposició d'antigues
habitacions en el lloc dit.
(a) V. sobre esta estació els treballs I i II.
(b) V, també en quant a esta necrdpoliel treball I I I i la nota del mateix treball.
(c) En el Bol. S. A, C N., a que ens referim abans en les paraules amb que
El
encapgalemaqtesla Col.lecció. treball a que aludix es el I.
[page-n-74]
54
JULI FURGÚs
més aproExistint no llunt delscorrentsd'aigua tossalsi costeres
proposatI'home primitiu fixant
podia haver-se
piats ¿quin objecte
que perillós,ia
emsems
la seua llar en
que en cas de sorpresaper I'enemic
impossiblei, en canvi, podia amb una gran facilitat ésseresclafat
per
per I'enemic des de l'altura dels cims, perfectamentaccessibles
A
oposades? més,el carbó, la cendrai els ossosd'animals
lesvessants
barrejats amb fragmentsde vaixella, que ordináriamentacompanyaven les sepultures,no solament de la costera de tSan Antónr' sinó
de tota aquesta comarca, no poden ésser confososamb les runes
d,habitacions,perque constituien una part integrant de sepultures
i
a
descobertes centenars totes, en llur génererespectiu'
ben definides,
El túmuls, per eixemple, no eren
amb el major artifici'
disposades
habitacions
muntons informesde terra i pedres,com podrien ésser-ho
primitives que finiren, sinó veritables cons més o menys perfectes'
amb llur cambrafunerlria en el centre,damunt ia qual havien amunamb terra pastada' grosses
tonat, ben trabadesentre elles,a vegades
ja
I si a lescoses dites afegim' callant
pedresi diverses
capesde terra.
de col'locar la NecrÓpoli
altres raons per a abreujar, que el costum
sembla aci haver estat general
a certa distáncia de les habitaci.ons
en les époques primitives, com ho testimonien Redován' Callosa'
d'antiga
no
Bigastre,etcétera, dubte que prevaldrá la denominació
Antónr'
per a la costera de
en
Fa poc, havent-sepracticat noves excavacions aquestaNecrÓpoli ja famosa, en ilocs que per creure'ls infructuososhavien estat
negligits, es va descobrirun regular contingent de noves sepultures'
en
pitjor conservades general,pero del tot semblantsa les exploralievat d'una, pertanyent a una dona, que per la
des als comengos,
singularpreciositati raresadel seueixovar mereix un esmentespecial.
Aquesta tomba consistia en ud túmul de dimensionsmitjanes'
Vull fer notar tot passant que, en atribuir-li la denominacióde túmul, no és el meu propÓsitestablir un paral.lel amb els monuments
en
megalíticsque duen aquestnom per bé que la semblanga la forma
reminiscénciade
poguera despertar i potser fer vesilumar alguna
raga.
La cambrafunerária, contra el costum observat en (San Antónl
era
en aquestamena de construccions, excavadaen el sÓl roig de la
[page-n-75]
SEPULTURES PREH¡STdRIQUES EN LA PROYíNCIA D'ALACANT
55
costera; ocupava el centre de la base circular del tírmul i distava
poc més de 2 metres de la superfícieexterior de la vessant.Tenia
forma elíptica circumscrita per grans pedres ¡erfectament arren_
glerades i el cadáver jaia recolzat damunt el costat dret en posició
encollida amb el cap vers Ponent. Dues o tres lloses,refermant_se
damunt els pedrots que constitui'en murs de la sepultura, forma_
els
ven el trespol d'aquestamansió fúnebre,coberta després
amb diver_
sescapesde terra, una de les quals erabarrejadaamb cendrai carbó
abundosos,restes indubtables d'una gran foguera.
EIs rites observats la sepulturadelsdifunts erenen
Antón¡r
la cremacíóo íncíneracíóque es va praclicar en temps relativament
més moderns, com ho indica la cerámicatrobada en aquest génere
d'enterraments,la mitia cremacíó la ínhumacró.La sepuitura de
i
la qual parlem pertanyia a la mitja cremació.
El cadáver, desprésd'haver estat exposat damunt la pira a un
foc viu que devia consumirles carns,probablementhaviaestat envolcallat en algun lleng i di.sposat,
desprésd'exornat i pintat segons
el costum d'aquellesedats remotes,en la sepultura"Aquesta hipótesi potser podria explicar l'estrany fenómen que han ofert en
en
gealgunsossos,
neralmentsde les extremitats, completament
carbonisats.
Amb ella és
més fácil també concebrede quina manera les grans urnes funeráries podien contindre les despulles
d'una i fins de duespersones
adultes, així com la possibilitat del tatuatge dels esquelets,reconegut
acl no poquesvegadesen les sepulturesi confermat una vegadamés
en la present. Efectivament, els ossosdel brag i del avantbrag eren
grolleramentpintats de negre i roig i el crani totalment empastifat
de negre, cosa que li donava un aspecteespaventós.
Sent no conservar només que mitja mandlbula i alguns fragments d'aquest
crani que, havent aparegutsancer,fon trossejatper la torpesad'un
dels treballadors que sensedonar-secompte el va xafar.
Pero deixemaixó ací i passem la disposició
a
del magnífic eixovar
que acompanyavaaquesta preciosasepultura. Foren trobades dues
grans espiralsd'argent, una a cada costat del crani, les quals serviren
indubtablementde penjolls per a les orelleso d'ornament per a subjectar el cabell. A poca distáncia varen aparéixer els restes d'un
gran tifell de fang negre quasi pulverisat. excepteun fragment de
[page-n-76]
5ó
JULI FURGús
molt bonesdimensions, qual fácilment permet endevinar la forma
ei
total del vas. La factura es prougrolierai la pasta, que és prou basta,
du en la superfícieexterior una lleugera capa d'ocre groc fosc amb
taques negres.Entre les vdrtebresimmediates al crani varen ésser
arreplegats gransd'un precióscollard'or (1ám.I, fig, l a) formats
els
per cons diminuts i buits, h)bilment treballats i proveits de dos foque servixenpera enganxaraquestes
rats quasi microscópics
valuoses
perles. En várem trobar 73, pero és segur que se'ns escaparenno
poques,no solamenta causa de llur petitesa,sino molt més perque
dissortadament adónaremde llur presdncia
ens
després
d'haver revolicat i tirat cap arrere una bona part de la terra que envolupava
la part superior de I'esquelet.La delicadesa formosor d'aquest ari
tefacte contrasta evidentment amb la relaliva grolleria dels altres
objectesque composavenl'eixovar funerari d'aquesta tomba i fins
amb les nou joies d'or trobadesen diferentssepulturesde
coilar haja estat molt versemblablement
I'art fora més avangat. En alguns punts no molt distants d'Oriola,
pobles procedentsde I'antiga Grdcia ens han deixat (com en Redován, Yecla-
manufactura d'aquest precióscollar?
la
Aquest eixemplar, siga la seua procedéncia que es vullga, és
certament del tot nou i curiós,al menys que jo sápia.
igualment
arreplegats
Amb els esmentatsgranets d'or varen ésser
tres cons marins perforats en llur extremitat aguda per frotació i
dos circulets de vori també perforats en el centre. Es possibleque
formaren part del collar, ja que era costum molt usat en aquelles
remotes époquesunir en un mateix collar perles .de matdries molt
diferents.
En la regió de la cintura es va descobrirun gran ganivet o punyal
de courede 0,14m. de llarg (lám. I, fig. l.a¡ i dos punxons.Un d'ells
era també de coure i tenia com a mánec una canella d'ocell; I'atre
Adherit al punyal hi havia
era d'os i no dels millors d'aquest génere.
molt ben doblat, que deu la seua quasi total
un mocadoret de tela,
conservació les sals de coure que I'impregnaren.El teixit és format
a
de fils prou forts i el conjunt resulta prou bast. Una de les mans de
[page-n-77]
E
sEpuLTUREs eREHISTdRIQUEs N LA PRovíNcIA p'eLAcANt
57
I'esquelet descansavadamunt del mocador, descobrint-seen ella
de
algunesfalangesigualment impregnades verdet. Aquest eixemplar
de tela prehistórica és sumament remarcablei no tinc notlcia que
enlloc se'n conserveun altre de tamany semblant i tan bon estat'
Finalment, al peu d'aquestasepulturava apatéixerun muntonet
d'una dotzena i mitja de pedresredonesdel tamany d'una nou" que
cap mena de dubte
en
havien estat ennegrides la foguerai que sense
una ofrena funerária molt usada en aquesta mena
representaven
d'enterraments.
les
Les armes i especialment eines de sllex que foren tan abundants en la Necrópoli de tsan Antóu, no apareguerenen aquesta
objectesque acabe d'esmentar
ocasió;pero els dos nous i preciosos
que sobreixensingularmenten la interessanti nombrosa col.lecció
i
prehistóricaformada en el Col.legide San Doménecd'Oriola, donen,
al meu parer, a la tomba que els tancava preferénciasobre totes
les altres.
breu de la Necrópoli de
practicades
excavacions
d,apuntar que en les darreres
no vull deixar
quantitat d'objectesde cerámica,entre
es va arreplegar una bona
els quals figuren algunstipos que fins ara no havien aparegut(llmina
I, fig. 2.4).
L'estrany tifell (núm. 5) fon trobat en la part més alta de la costera en una magnlfica sepulturade sis lloses.Els númerosI i 6 foren
trobats junts en un túmul petit. La copa, que és de tamany reduit,
sancera.Abans n'havien
és la primera que pogué ésseraconseguida
aparegut més d'una dotzena de molt diversesproporcions,pero tan
que no pogueren ésseraprofitades. El gerró amb ansa
destrossades
núm. 4 és també un eixemplar únic. Fon trobat en una bonica
sepultura que contenia a més dos anellets d'or. Les altres oferixen
sols alguna lleugera variant.
[page-n-78]
caJ
JULI FURGUS
A L,AIGORFA
T)(CIJRSIÓ
que en
Resultats molt falaguerstingué la brevlssimaexcursió
per
companyia de I'Excm. senyor marqués d'Algorfa vaig efectuar
del mateix nom, situada a uns 15 kilóla seua bella i dilatada finca
metres de la ciutat d'oriola. Teníem notícia que anys arrere havien
quantiaparegut en la vessant d'un dels pujols d'Algorfa abundant
degué
tat d'ossoshumans. Es creia vulgarment que en aquell lloc es
batalla havien
de donar sepultura als dissortats que en aferrissada
la guerra'
sucumbit víctimes del furor de
Després d'una hora de marxa per cims i llomes interminables'
ja que una pluja torrencial havia inundat la nit anterior tots els
que apenes
camins del pla, arribárem per fi al peu d'un modestpujolet
i que oferia tota la seuasuperflciepertenia vuit metres d'elevació
fectamentrecobertadeterra,excepteelcim,onendireccióaLle'
pedra
vant s'algava un muntó de fang naditr i badat o muralló de
areniscafluixa i fonedissa'
Aquest havia d'ésserel camp de les nostres operacions'No ens
va ésserdiflcil trobar el lloc on havien aparegut les resteshumanes'
iadonant-nos,entreunagranquantitatescampadad'ossosipetits
les
fragments de cranis, de testos de fang negre, caracterlstic de
edatsprimitives,envolcallatsamblaterrad'unpetitsolcobertal
peudelmurallóquecoronaelcimdelacostera,ensanimárema
d'una petita necrÓpoliprehistÓrica'
creure que estlvem en preséncia
i ben
Tot seguit. dos peons comengarenels treballs d'excavació
i
esperances
aviat I'r)xit més complet vingué a realisar les nostres
a coronar els esforgosde tots.
en
uns 12 esquelets prou
aparegueren
En efecte,successivament
amb el consabuteixovar neolític,
enriquits
bon estat de conservació,
grans
si bé no tan completcom calia desitjar' Jaien sepultatsen dues
indicant
raconadesi repartits en dos grups perfectament distints'
probablementaltrestantesfamllies.Estavenenposicióencollida
iadossatsaunsortintdelapedraareniscaqueconstituixelnucli
[page-n-79]
SEPULTURES PR,EHISTdRIQUES EN LA PROVíNCTA D'ALACANT
59
del pujol o a una filera de pedrots duts a I'efecte. Les dimensions
i robustesa del ossosrevelaven, en general, individus de muscui
latura poderosa d'estaturamés que mitjana. A la vora de cada crani
havia un, dos i fins tres tifells de drferentsformes i dimensions.
hi
En la regió mitja de I'esqueletsolia aparéixer un celt o destral de
ensems.
pedra o puntes de fletxa de síiex o bé ambduescoses
capesde terra de color diferent,
El difunt era cobert amb diverses
trobant-se acitambé la de terrapastada, dura comsi fora de pedra,
que servia per a preservarla sepultura de la filtració de les aigües'
La profunditat d'aquestsenterramentsvariava d'un a dos metres.
La construcció, com és fácil d'observar, era extremadament sen'
zilla i distava molt d'assolir les proporcionsgegantinesque en llur
Antónr.
major part ostentavenles sepulturesde la costera de <,San
L'eixovar funerari fon relativament molt reduit, i no aparegué cap objecte d'ornament ni d'indrlstria, com serretes de sllex,
percussors,
molins de pedra, etcdtera, que amb tanta profusió es
solen trobar en aquestamena de sepultures.Tampoc no va aparéixer cap vestigi de foguera ni de banquet funerari. A judicar per la
mena dels objectesarreplegats,podria dir-se que la gent d'Algorfa,
com a habitants dels boscs,vivia exclusivamentlliurada a I'eixercici
de la cacerai de la guerra.
Heus ací el total dels objectes trobats en les tombes:
7 celts o destralsde Pedra.
33 puntes de fletxa de sílex'
I punta de llanga dé sílex.
3 ganivets de sílex.
2 punxons de coure.
1 punxó d'os.
3 cranis.
8 tifells de fang'
Les destrals de pedra (lám. II, fig' 3'a) són de diorita negra
o verdosa i d'un poliment esmerat.Totes acusenun t1s prolongat,
excepte la primera, que sembla completament nova. Llur llargária
oscil.la entre 0,21 m. i 0,05 m. per bé que la d'aquesta darrera di'
mensió degué de servir d'escapremillor que de destral.
Les puntes de fletxa (llm. III, fig.4.a) són de sílex molt divers
i la major part bells eixemplars hábilment el.laborats'Se n'hauran
[page-n-80]
ó0
JULI FURcús
extraviat no poquesa causa de llur tamany diminut i del color que
apeneses distingia del de \a terra, així com també per haver-nos
impedit la brevetat del temps garbellar la terra. La petita col.lecció
reproduix els tipos neolíticsde costum,és a dir, el losange,
arreplegada
la fulla de llorer, la punta dentada amb aletes i peduncle, etc. La
precisió i acabament de la talla denoten una admirable habilitat
adquiridapotser
en la mi de l'artífex, fruit d'una llarga experidncia,
en els centres de fabricació primitiva, la existéncia dels quals han
posat de manifest els nombrosos descobrimentsefectuats durant
aquestsanys darrers.La instal.laciód'aqueststallers primitius podria
explicar la diversitat que s'observaen els diferents tipos de fletxes
que havent rebut al comengament nom de la
el
i puntes de 11an9a,
es
regió en que per primera vegada foren descoberts, troben avui
confosos en una mateixa comarca, com ho acredita entre molts
altres el descobrimentverificat en Algorfa i els tan célebresdels
senyors Siret entre Almeria i Cartagena.
Aquestespuntes de fletxa es subjectavena l'extrem d'una vareta
per mig d'una certa peguntamolt dura i resistent,de la que en conserve alguns fragments. En aquesta disposicióse'n trobaren en la
segons ho descriu en Manuel de
famosa cova dels
flechascon punta de pedernalpegadas toscospalos con betún fortlsimo, hasta el punto de romperseantes el asta que el betúo.
Els ganivets de sllex (1ám. II, fig. 4.a¡ són de dimensions
petites com la majoria dels trobats en aquesta regi6. La seua llargária és de 0,09 m., 0,10 m. i 0,11 per 0,02 m. d'ample. Oferixen
nomésque un pla en una de les caresi tres xamfrans en la oposada;
estan una mica encorbats i oresenten dos afiladures sumament
tallants.
La punta de llanga(lám. VII, fig.4.a¡ és de sílex rogenci treballada grollerament.Formava part del mobiliari funerari de ia sepultura que conteniaun crani.
Remarcaré de passada que aquesta mena de puntes de sílex
sol éssermolt rara en aquesta comarca;entre altres armes que en
regular abundánciaes troben en les tombes solament apareix algun
(1) rAntigüedadesprehistóricasen Andalucíar, p¿g, 32.
[page-n-81]
SEPULTURBS PREHISTdR¡QUES EN LA PROVÍNCIA D'ALACANT
ó1
eixemplar isolat. ¿Seriapotser aquesla arma símbol de comanament
o de sobirania? No crec inútil traslladar acl el que va escriure
Rohrbachersobre aquest particular: rPotser algú s'admirara veient
a Saul sempreamb la seuallangaen la m); la causad'agdés que antitigament la llanga era el slmbol del comanamenti de la sobirania.
diu Justí, els reis tenien encara per diademallurs llances,
Aleshores,
les quals foren anomenades
eeptres pels grecs. Amb una mena de
llanga, segonsI'HeL'reu,Josué va donar el senyal per'a l'atac i la
que
presa de la ciutat d'Ha i el nom de
quirr, que significa llanga. Solament el pare tenia dret per a
el
Consellpublic, de les terres i vivents que cadascúposseia, quirite,
amb la llanga en la má, hi acudia, simbolisant i sostenint ensems
el seu dret amb les armesD.
Els punxons de coure són barretes redonesi apuntades per un
extrern; el rnánec,que molt probablementdegué d'ésserd'os, havia
desap:tregut.
Es lamentableque no haja estat possiblesalvar la totalitat d'objectes pertanyents a la cerámicai que constituien una bona part
del mobiliari de les sepulturesd'Algorfa.
Molts d'aquells objectes,clavillats ja pel sol i la humitat de la
terra, es feren a trossos solament en tocar-los. Els tifells sancers
que poguerenésserarreplegats
son de fang negreen l'interior, grollerament model.lat i cobert en I'exterior amb una capa rogencaamb
taques negresproduides pel fum durant la cocció que sensedubte
es verificá al'aire lliure; el fons és generalmentpla o amb una volta
lleugera.
A poc menys de mig kilómetre d'aquest jaciment i en el camí
que hi conduix, hi ha ara vna vileta a la vora del Segura,anomenada
els temps primitius els habitants.d'Algorfa,confirmant-se
una vegada
més I'habitud observadaen aquestacomarcade dipositar els difunts
a alguna distáncia de la estació.
Resta ara conj:cturar d'on procedien
aquells hómens,la existéncia dels quals ens han revelat les tombes que acabem d'esmentar.
¿A quina raga pertanyien? Difícil és sondejar un passat tan fosc
[page-n-82]
62
JULI FURGIJS
assoi lluntá, disposantper a aixó nomésque de les nocionselementals
que envolcalla les
lides fins ara. No es dissiparáplenamentla boira
edats primitives mentre la ciéncia arqueolÓgicano aconseguixca
presentarmaterialsmésdecisiusperaresoldrecategÓricamentaquest
problema.
acontenPer tant, de bona gana prescindiréde tota discussió'
d'Algorfa, igual que
tant-me fent remarcar que I'eixovar funerari
llevat d'algunes
I'arreplegaten
modificacions
lleugeres
Andalusia, Castella i en la maior part de les provínciesd'Espanya'
d'eixes races
Un mobiliari semblant, per tant, no ens recorda cap
riqueses del país
isoladesi errants que atretes per les fabuloses
bé
ja
I'inundaren successivament des dels temps primitius' sinó més
unpobleque,amodelaPenínsula,:s'hivaestablirihivapermanéixer durant el transcurs de molts segles'
potser
La Ibéria, nom donat pels antics a Espanya,ens descobrix
constituí la nació Celtí'
a eixe poble que, unit més tard als celtes,
bera, explotada primer pels fenicis i cartaginesosi conquerida després pels romans. ¿Perqué,puix, no es podria reconéixeren les inen
d'aquest gdnere descobertes
nombrables tombes prehistÓriques
l'esforgat i simpátic poble celtlber?
Espanya els restesgloriososde
[page-n-83]
FURGÚS - Prekistdria ualenciana
IV. -L¡,r"r¡x¡, I
Figüra 1.¡
Figura 2J
Nccripolt ¡te St, Antonl(Or¡olal. Darreres exc¡vaslons.
Publ¡caclonsale¡S. l. P.
[page-n-84]
FURGÚS -
IV. - L¡.uIN¡ II.
Prehtstória ualenciana
F::...!l.""f,
T::'tll¡-llt"¡1¡t-.-f
Figura 3.e
Figura 4.4
Necropoll de L'Algorla lorlola)
Publlcaclons del S. I. P.
.4.;,!Qf
!
[page-n-85]
V
D'ORIOLA
PBEHISI0RICA
NECR0POLI
(")
SEGURA)
DE
DE
CALLOSA
LA
DE
flECR{IPOLI SERNA
La primera secció del Museu Arqueológic del Col.legi de Sant
Doménecd'Oriola acaba d'enriquir-seamb una nova i valuosa apor'
en
tació d'escollitsobjectesprehistóricsdarreramentdescoberts una
i mitja a l'est de la ciutat
exígua costera,situada a cosa de llegua
abans dita. Aquesta interessantvertent, propietat del meu amic
particular en FrancescMora, a I'amabilitat i a la finor del qual dec
(a) El P. Furgús, com os veu, va intitular oste treball en termes, no sols am'
bigus, sinó inexactes, fent pensar en una estació prehistdrica en Oriola, quan,
segonsanem a vore, la estació a la qual os roferia es trobava llunt d'ella i fora
d.olseu terme. I que agd ere intencional es desprénclarament del fet de que a través
dc l,article oblide precisar la situació del jaciment, encara que done algunes dades
per a localisarJo entro els diversosllocs que va excevar a la comarca' Seguramcnt,
ia seua experiénciava voler evitar d'esta maneraencertadaels danys quo rcporta el
pregonar les troballes d'estacionsabans de poder ésscr completament excavades,
atraient"seaixl I'cxcavador clandestí,quan no es derperta el pillatge, No coneixem
cap aclariment d'aquesta qüertió. La determin¿ció del lloc precfs do la excavació
quc ós tracta, cal ferla amb les dadesquc en el treball consten: quÓ es trobava
a sobre llcgua i mitja a llovant d'oriola, en una petlta costcra, part inferior do
la rapida vessant iniciada al peu del castell endcrrocat quc la corona, prop d'un
poblet ric i industrial. Tots estos detalls coincidilen, llovat d'un potit error en
la orientació, amb un punt de la serra immedjata a Callosa de Segura, on com
es sap va excavar el P. Furgrfs. Per tant, a tal jaciment deu referir-sc en ei treball
que al.ludim, i aixf ho tenim per ferm. Es confirma, i encara precisa més el lloc
exacto, en el treball en que Josop Colominesdona compte de les excavacionsque
va practicar a nom de I'lnstitut d'Estudis catalans en la vessant del castell de
I'esmentat poble de Callosa¡Ann' I. E. C.. tom 1927'31' p. 33)' quan diu que els
PP. Furgrls i Barnola doscobriren,i excavaren en part, uns enterraments al peu
mateix dcl castell esmentat, lloc distint d'on ho va fer I'lnstitut, que les realis)
en un punt més alt.
[page-n-86]
64
JULI FURGUS
la espontániai graciosa vdnia per a I'exploració d'aquell lloc, té
en la seuazona terrosaun poc més d'una hect)ria d'extensió,la qual
constituix la part inferior d'una perllongadai rápida vessant de calisses,que, arrancant dei peu d'un empinat i quasi enderrocatcasteimprobable
llet, va a perdre'sen la planura. No és completament
algunesfamílies haguerenassentaten un
que en épocaprehistÓrica
lloc tan inepte llurs modesteshabitacions;no obstant, són tan esi
cassos dubtososels vestigis que d'elles s'han pogut comprovar en
el transcurs de les excavacionspracticadesall), i per atra part és
en
tanta I'abundáncia de sepultures, tan caracterfstiques llur estructura com simétriquesen llur disposició,que em decantea denominar aquell lloc, més bé que estació, necrÓpoliprehistÓrica.La
la
població primitiva pogué ocupar molt bé aleshores costeraimmeque corona la serra i
diata que oferix un accésmés fácil al castell
on s'extén en i'actualitat fins ocupar el pla un poblet ric i industrial;
aquestaconjecturasembiacorroboradaen certa maneraper les abundoses restes d'artefactes prehistÓricsque apareixen continuament
en aquellescontrades.A més, em mou a abragar aquest extrem el
costum, repetidesvegadescomprovat en la regió oriolana, de situar
ies necrópolisun poc apartadesde les estacions.Es veritat que en
Lluís Siret atestíguahaver observat el costum contrari en els múlverificats entre
tiples descobrimentsde poblacions prehistÓriques
pero aquest fet potser podria atribuir-se a ia
Almeria i Cartagena;
circumst)ncia per la qual,
estacions,
proximitat a la mar d'aquelles
i
a
estant més exposades les incursionsde gents estranyes enemigues,
a
els habitants es veien precisats conservarllurs difunts en el recinte
fo¡tificat de la població i fins en llurs prdpies habitacions, per a
preservar-los
millor del saqueigi profanació. De totes les maneres,
siga el que siga, crec inútil insistir en aquest detall tenint en compte
que la cardnciaquasi absoluta de restes de primitives habitacions,
observadaen la costeraque ensocupa,no dona lloc a arreplegarcap
notícia que puga ésserd'interés i profit amb relació a les construcremots.
cions própiesd'aquellssegles
Antónr, de la riquíssima
A diferénciade la costeraveina de
1 9 0 ) - j u n y 1 9 0 4 ) ,t o m l V ; p á C s .4 3 - ' / 3 ; Y , 3 6 3 ; V l , 1 0 4 , 1 0 5 ; l X , 2 l 4 . ( T r e b a l l sI , I l
i l l l d ' a q u e s t aC o l . l e c c i ó ) .
[page-n-87]
NEcRdPoLI
FREHISTóR¡CA D'oRIoLA
65
regut acl cap vestigi de la cremacióde cadávers,
essenttotes les sepultures per inhumació. Aquesteseren de tres classes,
aixó és: A)
Túmuls (l) de dimensionsmolt reduides:B) Grans urnes de terra
cuita: C) Sepulcres
formats per sis llosessensetravada que les unira,
La profunditat on es trobaven les sepulturesoscil.lava entre dos i
tres metres; I'enorme pes de la terra que consegüentment cobria
les
i la pronunciada rost)ria de la costera,units a les violentessacsades
del terreny, produits pels freqüents terratrdmols que antigament
castigaren aquesta comarca, han donat per resultat el péssim estat
de conservacióen qué, generalment,es trobaven les tombes i la
trencadissai fraccionament de I'abundant i variada cerámica que
contenien.
Per a procedir amb major claredat i donar un coneiximentmés
exacte de la importáncia d'aquesta petita necrópoli de la regió
oriolana, desprésd'un análisi compendiósde la varietat de sepultures que acabed'esmentar,passaré enumerarels objectestrobats
a
en elles.
Tftmuls. Constavend'un nfnxol o cambra funerária formada per
grans pedres,dins de la qual jaia el cadáver en posició encongida.
Damunt s'havia amuntonat una gran quantitat de pedrots, cobrintlos desprésamb unes quantes capesde terra.
Per bé que I'eixovar funerari era regularment més pobre que
en la necrópoli de
nombre de petxines perforades,que havien servit d'ornament, no
obstant una part d'elles subministraren algunes espirals i anells
d'argent, collars composatsde ciprees,cons i ossetstreballats, puntes
de llanga i de fletxa, alabardes, dagues i punxons de coure i a més
un bon nombre de bragalets,botons i diversitat d'altres objectes
treballats de vori. Especialmentuna d'elleses va distingir pel seu
eixovar tan selecte,que va consistir en un petit tifell de terra negra
col.locada,com d'habitud,,a la vora del cap del difunt; dues grans
espirals i dos anells d'argent, un bragalet macls també d'argent,
dos anells d'or, una daga de 0,10 m. de llarg i una destral de coure
que es trobaren creuades una sobreI'altra (fig. 1.¿, lám. I).
la
(l) Em valc d'aquesta paraula, no en sentit propi, sinó solamentpor a donar una
idea aproximada de Ia estructura d'aquesta mena de tombes.
[page-n-88]
66
J u L ¡F U R c Ú s
Ultra els objectesenumeratsque es trobaven a la vora del difunt,
s'arreplegavatambé, entre les capes de terra que envolcallavenles
sepultures, gran quantitat de petxines, serretes de sílex, martells i diversitat de percusors;escapres,
punxons, agulles, pintes i
puntes de fletxa, d'os primorosamenttreballat; quixals i dents de
senglar,banyesde cérvol i, a més a més, molts molins, morters, nuclis de sílex, rodanxes de terra cuita, etc., etc., totes les quals
cosespodrien indicar restesd'habitacionssi hagueraaparegut algun
rastre d'ellesmés decisiu,ja que sols en un punt de Ia costeraes va
descobrir
algunsvestigisd'un mur que s'estenia l'ampláriade la
a
vessant,i al costat d'ell algunsfragmentsde terra.cuita amb impressionsde canyes.
Urnes (fig. 2, lám. I). Són de terra cuita a I'aire lliure, de color
rogenc, bru i fins gris amb taques negres. Duen una i fins dues
tireres d'orelletesjunt a la boca i a vegades cordó o canya grolieun
rament model.lada.
En la ma.joria dels casosno contenienmés que I'esqueletd'un
párvul acompanyatd'un eixovar pobríssim, com petxinesi rodantal
xes d'os treballat, que serviren per a constituir un collar. Com que
aquestesgrans urnes molt rarament es troben sanceres aci varen
i
que solament dues foren susceptibles
aparéixer tan destrogades
de
que algunsaltres objectesque potserformarecomposició, possible
és
ren I'eixovar funerari d'aquesta mena d'enterraments,
hagenrestat
destruits o s'hagenperdut.
quatre. Aquestamena
Solsen foren descoberts
Sepulcresde lloses.
prou caracterlstica una
i
de tombes sol contindre un tifell de forma
daga o alabarda de coure. Una de les descobertes es va assenyaací
per
lar singularment dur un tifell (figura2.4,lám l, núm. 1) de forma desusadai a més una destralde coure, una allra de diorita, tres
espiralsi un anell d'argent i prop de sis dotzenesde botons de vori,
pintats de roig, de forma cónica o de petita.pirámide.Com que la
sepultura estava prou remoguda,per haver fet moviment les lloses
i haver-sedesplomatla que servia de coberta, és probableque entre
altres objectess'haja perdut una espiral i un anell d'argent, puix
solen trobar-sea parelles.
El total d'objectesarreplegatsés el següent:
Pedra. Tres martells molt característics,amb ranuresmolt mar-
[page-n-89]
NECRóPoL¡ PREHISTóRICA D'oRIoLA
6?
cades per on entraven les lligassesque els subjectavenal mánec;
bon nombre de percusorsde diversesformes.
Tres destralsde diorita de petitesdimensions
(fig.3.a, lám. II).
Cinc ganivets de sllex de 0,04 m. a 0,06 m. de llarg, un d,ells
dentat.
Una punta de fletxa de sílex, amb la base buidada en corba
cóncava.Es un eixemprarrarlssim en aquestes
regionsi indubtablement exótic. Parlant d'aquestaforma singular de puntes de fletxa,
en Lluís siret diu el següent(I):
anomenaré turdetana; també és la d'una de les tombes régies de
Micenes.Entre el gran nombre de les fletxes descobertes les proen
vfncies de Llevant, no tinc coneixengade cap de forma turdetana;
és probable que n'hi haja algunes,pero crec que pot assegurar_se
que sempreformaran una excepció,com en la Europa centrall.
Un centenar de serres de sllex: una d'elles és també molt
excepcional,puix malgrat aparéixer truncada en ambdós extrems
té 0,10m. de llarg per 0,08m. d'ample.
Prop d'una dolzena de plaques d'esquist, excepte una que és
de marbre rogenc amb venes negres,primorosamentpolimentades
amb u, dos i fins tres forats en cada extrem que, suposantque siguen
pedres d'esmolar,serienper a subjectar-les postetesde fusta. En
en
el nombre prou elevat de les esmentades
plaquesque es conserven
en aquest Museu del Col.legi de Sant Doménec,no s,observacap
senyal del desgastque naturalment s'hagueraproduit si les hague_
ren utilisat com a pedresd'esmolar; més,hi ha en el mateix Museu
a
un eixemplar que és d'una fulla de pissarratan blana i sumament
prima que de cap de les manerespoguéservir per a la indicadafinalitat. Crec millor que constituixen objectesd'ornament i que alguns
eixemplars que no tenen més que un extrem amb forat foren utilisats com a penjolls. En el British Museum (2) denominenaquestes
plaques
Unes quantes dotzenesde pedresde moll de forma elíptica i de
tamanys molt diversos,i finalment alguns morters.
(1) Memorias de la Real Academia de la Historia rVillaricos y Herrerías,
Antigüedadespúnicas, romanas, etc,D;tom XIV, pág.3g4.
(2) A guide to the afitiquítíes ol th¿ bronzeage, pág.95,
[page-n-90]
63
JuLt FURGÚS
en
d'os (lám. II, fig. 4.e).Aparegueren gran profusió, i
Obiectes
per bé que no pocs sortiren trencats, un bon nombre de pecesmolt
en
selectes,s'aconseguiren perfecta conservació.
La major part són d'os, i els atres de banya de cérvol'
Escapres.
Cinc d'ells tenen els dos extrems tallants, i prop d'una dotzena
ostentenI'extrem oposat al fil, grolleramentaprimat per a introduirlo en un m¿nec.
Punxons. Varen aparéixer en nombre molt gran i de diverses
formes;un d'ells medix 0,28 m. de llarg. També es varen arreplegar
unes quantesagulles,una amb un forat i una altra amb petites entalladuresper a subjectarel fil.
Tros puntes de fletxa.
Una serra amb menec, que molt probablementva fer de pinta,
i altres diversosfragments del mateix instrument.
solamentun o dos eixemplars
En la dita figura 4.4 es representa
en
pero els arreplegats bona conserclasses,
d'aquestes
de cadascuna
vació passende 90, superant en molt aquest nombre els que eixiren
trencats o defectuosos.
coure i bronze.Foren relativament curts en nombre els obJectes
si
d'aquestmetall que aparegueren' s'exceptuales puntes de punxons
que abundaren prou. Les varietats són com seguix:
Una serra de 0,06 m. de llarg per 0,01 d'ample'
Molts punxons sensemánec.
prou grans (fig. l'8, hm' I)'
Tres destrals,de dimensions
adherides,junt als claus, fibres de la
Dues alabardes.Conserven
fusta del mánec i en la fulla alguns fragments de tela'
Dues dagues,una de les quals medix 0,20 m' de llarg'
Quatre puntes de fletxa.
Una punta de llanga.
i
Un ganxo de grans dimensions un fragment d'espasa'
També pot esmentar-seacl un cresol de terra cuita, diversos
fragments d'alguns altres i una petita quantitat d'escdria'
d'ornament(fig.5.a, lám. II)' Llur nombre fon prou
Obiecles
válua. Entre els de vori poden
que, en general,d'escassa
grar.,encara
comptar-se uns quants fragments de bragalets, tres plaques que
serviren de penjolls, bon nombre de botons i molts quixals i dents
de senglar.
[page-n-91]
NEcRópoLt pREHtsrdRrcA D'oRroLA
69
Un bragalet de coure i dos d'argent, un dels quals és incomplet.
Dos anells d'or i cinc d'argent; vuit arracadesd'argent i dues
de petxines marines retallades;sis espiralsd'argent.
Cinc collars de petxines i ossostreballats.
Uns quants abaloris de substánciesdiferents.
Una gran quantitat de petxines marines perforades,de diverses
espécies.
Mereix singular menció un fusaiol, eixemplar que em sembla
senseparell i que va éssertrobat a una gran profunditat entre Ia
terra que cobr¡a les sepuitures.Es de vidre negre i té la superfície
coberta de llnies en relleu, de color blanc, que semblen branques.
En els fons té una circumferéncia mateix color. El vidre és bast
del
i la ornamentacióuna mica grollera i de línies insegures.
Es, indubtablement, un artefacte exótic de proceddnciapotser
fenlcia.
pero per desgráCerdmica.Es va presentarmolt abundosament,
cia tan maltractada que sols 17 eixemplarssortiren sancerso aptes
per a la reconstitució. formes(fig.2.a, de la lám. I) són ja molt
Les
no
conegudes, havent-necap que mereixcaesmentespecial.
També ací
ies sepulturescontenien moltes rodanxesde fang de molt diversos
tamanys,la significacióde les quals no he pogut averiguar.Algunes
tenen un forat excéntric,i atres, que imiten la forma d'un cor, duen
una entalladura en cada extrem. Potser s'utilisaren per a fer més
pesades les xarxes de peixcar. Varen aparéixer solament quatre o
cinc pesosde teler de terra cuita, redons,amb dos forats, o de forma
oblonga,amb quatre.
Resta ara per tractar el punt capital, que és averiguar, amb alguna probabilitat d'encert, la casta d'hómensa la qual deuen atri,o
buir-se les indrlstries representades aquesta mena de sepultures.
en
qüestió tan interessant;no han estat
Molt s'ha escrit fins avui sobre
poques les hipótesis que s'han aventurat per a conciliar opinions
en un camp tan propici a la diversitat d'elles, i ha hagut ocasions en qué semblava haver-se desgarrat el vel espésque envolcalla
les edats primitives de les nostres civilisacionspátries; no obstant,
cal confesar, desprésde tants esforgos,que encara estem molt llunt
d'haver donat passesfermes ! decisivesen la qüestió plantejada.
noms que s'han pronunciat de racesa les quals
Entre els drversos
[page-n-92]
70
JuLrFURcrJs
atribuir aquestsartefactesprehistórics,
n'hi ha dos que em semblen
més probables,els dels celtes i e1 dels primitius ibers.
L'insigne explorador de les regions Sudest mediterránies,En
Lluís Siret, propugna,
amb el seu enginy i erudicióhabitual, l,orige
celta d'aquestescivilisacions anomenadesde la edat del bronze;
i aquestaés també la sentdnciaque, encara que no manca de serioses dificultats, em decantea tindre com a la mós probable.
D'alló més interessant és la diversitat d'arguments amb qué
I'autor referit presentainaugurada en Espanya pels celtes la edat
del bronze.
Desprésde dividir-la en dues fasesdiferents,resumix Ia primera
en aqueststermes:
abast molt més gran; les principals són:
La desaparicióde tot alló que en la época neolítica s'explicava
per la presdncia
dels fenicis;ous d'estrug,perfums,ambre...i ídols
de tota mena.
La desaparicióde la cerámica ornamentada,tan característica
i que constituia un art superior a tot alló que es troba durant molt
de temps en la Europa occidental.
La desaparició
d'aquellamaravellosa
indústria del sílex.
L'abandó de rl-os Millaresir,
porta oriental de la Turdet)nia. oer
als que arribaven pel Mediterrani.
L'ús, en el seulloc nadiu, delsproductesdel sóI,or i argent, expor_
tats pels fenicjsen l'épccaprecedent.
L'aparició d'una cerámica
nova i de la modade lesjoiesmetál.1i_
ques.
Es difícil comprovar amb més seguretatla destrucciód'una civilisació, la seuasubstitucióper una altra i l,absdncia
d'un periodede
transició que explique el canvi per una evolució del propi paísr.
Tractant de la segonafase,després posar de relleu la palpable
de
diferdnciaentre la cerámicafunerária de la edaLneolítica i la cerámica lleugera,elegant,de superfície
negra,curosamentpolimenta_
da, que caracterisa
aquestsegonperiode de la edat del bronze, afe_
gix: tEn realitat, en la regió del Sudest no hi ha cap traga de
períodede transició; la substituciód'una cer)mica per I'atra, és
[page-n-93]
NEcRdPoLI
PREHISTóRICA
D'oR¡oLA
7I
sobtada; impedix atribuir la nova civilisacióa la poblacióindlgena
i reclama la intervenció d'un element estrany i nou...r
rEns resta per averiguar d'on procediaaquest invasor... L'isolament d'Espanya,desprésde la invasió del bronze-parle acl, sobre
tot, del Sud-ha donat a la seua civilisació un aspectelocal molt
particular, diferent del que oferixen altres paisosd'Europa. No obstant, una de les seuesarts, la de la cerámica,sembla haver conservat el segell del seu orige. Pertany, efectivament, igual que en la
edat del ferro, a la gran família cerámicade la Europa central, representada en les ciutats lacustres,en els cementeris de les dpoques
de Hallstatt i de la Tine, i encarafins en la nostra era. Hi ha entre
aquestsgrups diferéncies lloc i d'époques,i mai no podran ésser
de
confosos; pero tenen caracters comuns que els relacionen entre ells,
formant branquesd'un sol tronc...r
I'absdncia la ornamentacióde la de I'Occident neolltic, i ens conde
duix plenament al domini de I'art propi dels paisos on ha regnat
la civilisació céltica. El seu estudi ens fa atribuir la destrucciódel
poderiu fenici a un poble que, des del segleXII o XI, va inaugurar
la série d'invasionssortides del bregol dels celtes per a vindre successivament inundar la Penínsulau.
a
Certament, no té la mateixa opinió el meu distingit amic En
que sortósoperari en
Joan Rubio de la Serna,infadigablea I'ensems
el camp de I'arqueologiaprehistórica,ans al contrari creu reconéixer
en els descobriments Sudesti d'Oriola, artefactesindlgenes siga
del
o
dels ibers. Heus ací les seuesparaules(1):
invasionsdels
pobles que se'ns assenyalen
com a primers ocupants,bé s'anomenen
ligurs, fenicis, libiofenicis,celtes,cyneteso com es vullga, la Península ibdrica estava habitada per un poble indígena i sedentari,amb
la seua civilisació própia i caracterisada,
eloqüentmentrevelada en
les descobertes Sudest,en les de la mateixa Oriola i en molts altres
del
punts d'Espanya i Portugal...>
(l\ Reuista de la Asocíacíón artístico-arqueológico
barcelonesa.
rEl Museo arqueo.
lógico del Colegio de Santo Domingo de Orihuelarr,
pág. 439.
[page-n-94]
72
JUL¡ FURGúS
algunesbreus raons per a recolzaraquestaopinió,
Ai.lega després
i passa tot seguit a impugnar I'atribució feta als celtes. Els arguments que adduix poden reduir-se a aquests dos principals: tl-a
história no ens oferix testimonis fefaents pels quals pugam suposar
del
la invasió cdltica en Espanya enllá del segle V o comengament
la nostra Erar.
IV, abans de
són celtes els pobles que propagarenla civirPer als arqueólegs
lisació de Hallstatt i de la Tine... Alló que caracterisaprincipalment
és
a la civilisació d'ambduesestacionsarqueológiques, l'ús del ferro
en armes de tota mena..., i si agó és així ¿on són les armes,flbules,
Antónr i en
tombes i utensilis de ferro que en les sepulturesde
de
ne)...r
a
Respecte la primera dificultat no deixa de tindre la seuaforga
i afeblix una mica la hipótesi d'una invasió cdltica molt anterior
del
per
a I'assenyalada la histdria en el segleV o comengaments IV.
d'un fet esdevingut
No obstant, tractant-se de temps prehistÓrics,
en segles
tan remots,¿cómpodien trobar-seen la histÓriatestimonis
fefaents) Em sembla que és incumbénciade l'arqueologiaprehistÓrica omplir les llacunesde la história i suplir la seua deficiénciaamb
raonablesdeduccionsextretes de la comparacióde dadesi de les norealisatsfins a I'hora present
tícies que aporten els descobriments
la
(l). I aquest és precisamentel fonament sobre el qual descansa
hipótesi susdita, admesala qual, manca completamentde forga la segona objecció,per tal com ningrl no atribuix als celtesdel segleXII,
abans de la nostra Era, l'ús del ferro.
Pero al meu parer, encarasón majors les dificultats i enigmes
que s'oferixensi s'admet als ibers com a autors de la civilisaciócade
racterisada en els descobriments qué venim tractant' Perque,
aixó, ¿cóm es pot explicar el canviament sobtat que es
suposant
(l ) No manquen dades histdriques i lingüístiques per a resoldre aquesta dificultat,
com, per eixemple, les que presenta Mr. D'Arbois de Joubainville en la seua obra
Les Druídes et les díeux celtíquesá lorme d'animanx, plg. l5'51 (París, 1906). La difi'
cultat pervé de no saber distinguir en la invasió céltica la ona goidélica de la gala,
separadesper I'interval de set segles; i qualificades, aquesta pel ferro, i aquella pcl
bronze.-F, F,
[page-n-95]
NEcRópoL¡ PREHIsTóRIcAD'oRtoLA
73
verifica en els rites, costumsi artefactesde la épocaneolítica' si es
compara amb la del bronze? ¿Cóm abandonaren els indfgenes llur
grollera i ornamentada cerámica i on aprengueren a model.lar les
elegants formes de la edat del bronze? ¿Perqué renunciarena I'admirable talla del sllex i quin poble els va iniciar en I'r1sdel coure i els
alabardes i altres annes'
proporcioná models per a f.abticar espases,
que no tenen cap semblanga amb les que s'empraven en l'época
neolltica?
Contestar satisfactóriament al crlmul de dificultats que oferixen
és
les duesopinions exposades veritablementardu, i n'hi ha prou amb
les cosesdites per a posar una vegada més de manifest que, si bé és
indubtable que es treballa sensedescansi que els materials que enri'
quixen el tresor de monuments arqueoldgics superen en pocs anys
a tot alló que poguera esperar-se,encara manca molt per a edificar
sdlidament sobre tals fonaments i escriure en la história págines que'
despullades de podtiques ficcions, retraten amb fidelíssima veritat
les civilisacions que es desenrollaren en la nostra pátria durant
els segles dels temps prehistórics.
Oriola, 13 de Novembrede 1908.
[page-n-96]
[page-n-97]
FURGÚS -
Prehi'stiria- aalenciand
Figura 1.¡
Figura 2.o
Necrdpoll de Callosa de Segura
Publ¡caclons s. I. P,
del
V. -L¡,vrre
l.
[page-n-98]
FURGÚS -
Prel¿i,stóri.aoalenciana
V. -L¡,rr,rrNr II.
Figura 3.o
Figura 4.o
Necrdpoli de Callosa de Segura
Publicacionsdel S. I. P.
[page-n-99]
I N D E X
Raó d'cst¿ publicació...
l.-.1¡
odet prchist¿rica cn Oriolar (Nocrópoli de asan Antónr)......
,,
7
e
. I I . - . - r L a c d a t p r e h i s t d r i c a n O r i o l a r( N e c r d p o l i d e r s a n A n t ó n r ) . . . . . . . .
IIl.-Brcu
exploració arqucoldgica (Necrópoli d,Algorfa
)...
lv"--scpulturos prohistdriques en la provlncia d'Alacant
lllltimos oxcava.
c i o n sc n t S a n A n t ó n r . - N e o r d p o l i d ' A l g o r f a ) , .
. .. .. .... ..
v.-Ñccrópoll
prohistdrica d'oriora (Necrópoli de ra serra de carosa de
Se.
47
53
[page-n-100]
PUBLICACIONS S. I. P,
DEL
Sérlo d'Anuarls
Arehiaoda-'Piehistoria
Let,unti¡n,-Anuarit¡ d,elS. f. .P.- 192g-\rale¿oia. 1928.
Archiuoile PrehistoriaLeuantina.-anuario ilcr g, .r, p.-192g a 1989.En premsa.
Sérle de Me¡nórles
anyals
de la Dlreccló
S. l, P. g su Museo ile prehistoría cn 19pg.-yalcn¿i¿, 1929.
lobar tlel S, f. P, y su Xfuseo en.eI Tsaxulo
aito 7919,_yalencia, 1g80.
l4bor del S, l. P. y su,Museo en cl Ttasado
año 19i10._yalencia, 1g81.
labor rle.] L P. .g su,Mugeo en el pasatloai[o l.g7l._(Arnb
S.
6 liminos)*Yelenoia, 1932.
l a labor del 8' r. P. y su Lfuseo en er, pasarloaño 19s2.-yalenoia,
1988,
d!l-B: I:P_. y su Muaeo en et pasailo año 19\i,_yarencia,
198+.
la l!u,
La tabor clelS. f, P. y srt Museo en cl pasarlo
g li,mia¡io lgt4.-{'Amb
:.'nee)-Valencit, 1935,
h¿
Iln
La
La
.
Sérle de treballs
solts
l:i-n. Castelletilel,Porquet, per I. Ballester Tormo,
Z.:Breulnotes sobreel poblat ib.drie tle St.MiqrcI de Lllria,.per D.
Fletxer \¡alls.
Oríginari.-Els
insecles I,At.t quaternari, pef M.
en
,S;:U:!t-t4:s.d'_Art
Vidal i Lópoz,
,
.4.:Un ente,ramentltrehistóricai I*t*a,c tl,elCinc (Alooi), por C. visodo Moltó.
I
5;Fcol,,lecció de treballs rter P, J, fwrgús sobreprertictórirt t,(t¿.rrr¿.r,..
&l crani &i Parpalló, po'els Drs, T. ile Aranzacli i J. Alcobé. (per
a
imprimir).
[page-n-101]
.,j
..,
.
:j
:4
[page-n-102]