[page-n-1]
MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

Itineraris
Museístics en
Clau de Gènere

Itineraris
museístics
en clau
de gènere

Itineraris
Museístics en
Clau de Gènere

Càlat de la dansa. Tossal de Sant Miquel. Llíria
(València). Cultura Ibèrica. Segles III-II aC

Arracada d’or, ametista i dues perles. Valentia
(València). Època Imperial romana. Segles II-III dC

Recipient ceràmic fet al torn, de pasta fina, amb decoració de
pintura roja que representa una dansa en la qual participen homes i
dones.
La iconografia ibèrica permet, a partir de la indumentària i les
accions, l’assignació de gènere als personatges. Les imatges de les
ceràmiques mostren la relació de les dones amb el teixit, bé siga
com a símbol de gènere i estatus o bé com a element actiu en
l’educació de les xiquetes. La transcendència de la producció tèxtil
duta a terme per les dones, queda reflectida en alguns fragments de
ceràmica com «les teixidores» del jaciment del Tossal de Sant
Miquel i en algunes referències de fonts clàssiques. La societat
ibèrica és una societat amb grans diferències socials, i les seues
relacions són de tipus clientelar. Les dones iberes van tindre un
paper destacat en tots els àmbits de la casa: administració,
alimentació o atenció a la família. Les Dames, amb un estatus
social elevat, eren transmissores del llinatge i participaven
activament en la vida social.

La possessió d’aquest tipus d’objectes està lligada a un estatus social
alt en època romana. Les comares romanes utilitzaven gran quantitat
de joies. Les ornatrices eren les esclaves encarregades d’arreglar les
dones patrícies. Aquest objecte està relacionat amb una dona de classe
alta, però també amb el treball de les esclaves perquè evoca una
rebel·lió de les dones contra el Senat Romà. Durant la II Guerra Púnica
es va promulgar a Roma la Lex Oppia, que prohibia l’ostentació en
públic de riqueses com les joies, ja que l’empobriment generat per la
guerra s’havia encruelit amb les classes més humils i aquestes podien
sentir-se ofeses en veure tals riqueses. Després de les victòries
d’Escipió sobre Anníbal, les condicions econòmiques van millorar,
però una secció del Senat, encapçalada per Cató, es negava a derogar
la llei per a continuar en l’austeritat. El dia en què es votava en el Senat
la permanència de la llei, un gran grup de dones es van concentrar
davant de les cases d’alguns senadors amb la intenció de no deixar-los
acudir a la votació. Cató va dir que si es deixava les dones dir les seues
opinions, els homes perdrien la seua llibertat i també (cita Titus Livi):
«des del moment que permetem que siguen iguals, seran superiors».
A pesar de la discussió i l’escàndol, la LexOppia va ser derogada.

Planta 2. Sala 6
La ciutat d’Edeta i el seu territori

Planta 2. Sala 1 1
La ciutat romana

[page-n-2]
Itineraris
Museístics en
Clau de Gènere

Itineraris
Museístics en
Clau de Gènere

Itineraris
Museístics en
Clau de Gènere

La xarxa d’itineraris museístics en clau de gènere
incorpora la perspectiva de gènere a la visita cultural al
museu. La perspectiva de gènere estudia les
construccions culturals i socials pròpies per als homes
i les dones, allò que identifica el femení i el masculí.
Amb aquesta xarxa s’ofereix a les i els visitants dels
museus participants una lectura diferent de les
col·leccions exposades, a fi de fomentar la igualtat de
gènere davant de la diversitat.

“

El Museu de Prehistòria de València ha elaborat un
itinerari o recorregut en clau de gènere, seleccionant
un conjunt de peces i espais de la seua col·lecció
permanent que mostren un interés significatiu en
relació a les representacions de gènere. Les i els
visitants poden consultar i descarregar la informació i
el material necessari per a fer els recorreguts
proposats en www.relecturas.es.
Aquests itineraris no es focalitzen exclusivament en la
figura de la dona, sinó que exploren igualment les
representacions de l’home i la masculinitat, com també
la presència d’identitats transgènere, tercers gèneres o
gèneres alternatius al sistema dual occidental de
sexe/gènere. També se centren en aspectes com ara la
ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els
rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc.

Agulla d’os. Cova del Parpalló (Gandia, València).
Paleolític superior. Fa 1 4.000 anys

Molí de mà de pedra arenosa. Cova de l’Or (Beniarrés,
Alacant). Neolític. Fa 6.000 anys

Destral de secció rectangular de coure. Lloma de Betxí
(Paterna, València). Edat del Bronze. Fa 4.000 anys

Agulla de cosir feta sobre os. Les agulles apareixen en el Paleolític
superior, fa aproximadament uns 30.000 anys, i la seua funció és la
mateixa que en l’actualitat. Aquesta peces ens permet acostar-nos
des del present a determinades activitats de la vida de les societats
caçadores-recol·lectores-pescadores del passat. La investigació
determina, a través de l’anàlisi dels senyals que el seu ús ha deixat,
que aquest objecte va ser utilitzat; s’ha descobert que es va
elaborar sobre metàpode de cabra i, pel seu context estratigràfic, la
cronologia és de fa 1 4.000 anys.
El que la investigació arqueològica no pot dir és si l’agulla va ser
fabricada o usada per homes o per dones. No obstant això, la
interpretació que des del present es fa és que cosir és un treball
associat a les dones tant en la nostra societat com en les societats
tradicionals i que, per tant, en el passat degué ser així. D’aquesta
manera, una cosa que no és possible saber queda automàticament
atribuïda a les dones del passat.

Els molins eren utilitzats per a processar els cereals. S’ubicaven en
els espais domèstics dels jaciments de les primeres societats
productores d’aliments. Estaven formats per dues parts: la base
passiva i la mà, que és la peça activa que serveix per a moldre.
A partir dels esquelets trobats en les tombes i les necròpolis,
podem saber el sexe i l’edat de les persones soterrades, i també la
seua dieta, l’estat de salut, les malalties o l’esforç muscular fet.
D’aquesta manera ha sigut possible determinar, en els esquelets
femenins, el desgast dels ossos de la mà, dels genolls i dels peus.
Aquest tipus de desgast físic es produeix per l’acció continuada de
moldre cereals en molins de vaivé per a fabricar farina. Per tant és
possible assignar a les dones el processament dels cereals a través
de la mòlta. Aquest treball és de la màxima importància per a
aquests grups ja que és un element bàsic de l’alimentació diària.

Les destrals són utilitzades per a la tala i el treball de la fusta.
Durant molt de temps, les mateixes investigacions arqueològiques
han negat la participació de les dones en els processos
metal·lúrgics. El fet que alguns dels materials més destacats foren
considerats armes, va fer que es descartara la relació de les dones
amb aquest tipus d’objectes. No obstant això, en la majoria de
jaciments de la Península Ibèrica, els forns metal·lúrgics apareixen
integrats dins dels poblats, la qual cosa és un factor per a
considerar que tant homes com dones participaren en el
processament dels minerals per a l’obtenció d’instruments
metàl·lics. A més, no ha d’oblidar-se la importància de l’abastiment
de la matèria primera, els minerals necessaris per als aliatges, en
els quals etnogràficament es documenta la participació femenina.

Alguns dels objectius de la xarxa són: contribuir al
coneixement i la difusió del patrimoni cultural
valencià, fomentar el diàleg intercultural, estretir els
vincles entre els museus valencians, dinamitzar el
turisme cultural, i formar en valors de respecte,
convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat
real i efectiva entre dones i homes.
Planta 1 . Sala 3
El Paleolític superior: els grans
caçadors

Planta 1 . Sala 6
El Neolític: els primers agricultors i
ramaders

Planta 1 . Sala 9
L’Edat del Bronze: la diversitat de
cultures

[page-n-3]